5 de agosto. Aniversario de las 13 Rosas Rojas

Este cinco de agosto se cumplen 73 años del fusilamiento de las conocidas como las 13 Rosas, jóvenes, la mayoría de la JSU, que fueron condenadas por los tribunales franquistas como responsables indirectas de las muertes en atentado de general Isaac Gabaldón y dos personas más, el 29 de julio de 1939. El expediente 30.426 agrupaba, además las causas, idénticas, de dos mujeres más, Antonia Torres y Julia Vellisca, y los de 53 varones, acusados también de cometer actos delictivos contra en orden social y jurídico de la nueva España por haber pertenecido a la JSU, al PCE o a la UGT durante la República.

Todos murieron esa misma madrugada fusilados en las tapias del cementerio del este de Madrid. El Consejo de guerra, celebrado escasamente 48 horas antes, los condenó a la pena máxima por rebelión militar; no tuvieron tiempo de solicitar clemencia (inimaginable entonces la revisión de la sentencia). De las 13 mujeres, siete de ellas eras menores de edad.

Antonia Torres también fue condenada, pero su sentencia se cumplió en febrero de 1940, fusilada en las mismas tapias que sus compañeros. Julia Vellisca tuvo mejor suerte; pasó seis años en la cárcel y le fue conmutada la pena.

Este años, en que el aniversario coincide con la involución social, laboral y política que hemos vivido en los últimos treinta, vuelve a aparecer aquella mano negra del franquismo que, sin complejos, desea olvidar a los protagonistas de la historia democrática de nuestro país y niega todo derecho a las víctimas de la dictadura y a sus familiares.

Reconocer a aquellos valerosos jóvenes que, como los miembros de la JSU , defendieron los ideales democráticos que representaba el estado republicano en aquellos momentos, frente al fascismo y la barbarie a la que obedecían los generales golpistas que provocaron una guerra en España, es un deber para la higiene democrática de nuestro país.

El acto de este año, que se hará, como siempre, en el resto de tapia que se conversa y que sirviera de paredón de ejecución, es más unitario celebrado hasta el día de hoy, y a él asistirán, además de familiares y amigos, representantes de las Juventudes Socialistas y Comunistas, del PCE, de las Fundación Trece Rosas, de Izquierda Unida, así como de organizaciones memorialistas, como el Foro por la Memoria, La Comuna, La sevillana Carril Ancho o la Fundación Domingo Malagón.

 

http://www.larepublica.es/2012/08/5-de-agosto-aniversario-de-las-13-rosas-rojas/

Les dones a les Colònies Tèxtils del Baix Berguedà

Les dones a les Colònies Tèxtils del Baix Berguedà

Fa uns mesos vaig acceptar un encàrrec del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat per recuperar la memòria de les dones a les Colònies Tèxtils, i utilitzar el material trobat per un nou llibre.

La cronologia havia de ser 1936-1939, en plena Guerra Civil. Les col.lectivitzacions de les fàbriques en l'esclat de la guerra dins l'ambient paternalista de "l'amo" era ja un bon punt d'inici.
Llegint bibliografia del tema, vaig quedar-me amb una frase d'una obrera de la fàbrica de Viladomiu Nou: ...l'amo ho era tot a la nostra vida, però amb l'esclat de la guerra, amb aquella revolució, l'amo va desaparèixer, i ens van fer creure que tots els obrers podríem ser els amos. Aleshores jo em passejava pel jardí de la torre de l'amo, com si fos la mestressa...

Ahir vaig començar a gravar testimonis de dones, la primera amb 100 anys i antiga treballadora de la colònia l'Ametlla de Merola. L'acompanyava la seva germana, i la neboda, no tan grans...però també amb moltes històries en la seva memòria.
Només m'agradaria fer-vos arribar detalls de la conversa:

...la dona no comptava, fins i tot quan es feien els Pastorets de la colònia, el meu pare, disfressat, feia de Mare de Déu, perquè les dones no podíem fer teatru...estava mal vist...

...un dia vaig anar al cafè a menjar unes olives, i em van dir: ho explicarem al teu pare! les dones a la fàbrica i a missa! ...coi, si era bona per anar a treballar, per què no per anar al cafè? però al cafè només hi anaven els homes...

...la meva tieta va començar a treballar a la Colònia a l'edat de 7 anys... s'enfilava sobre la caixa de bitlles per arribar als telers, i treballava de 12 a 12...

...teníem els nostres codis amb signes. Quan s'apropava l'amo féiem un gest amb la ma travessant el pit, com una banda. Si venia l'encarregat, picàvem un puny damunt de l'altre, i si venia el director, ens tocàvem sobre el llavi com si fos un bigoti imaginari...Així vinguessin per on vinguessin , tota la sala de telers estava alerta...

...això dels signes ho teníem molt treballat. Si alguna anava al cine a veure una pel.licula, l'explicava a les altres dones amb signes mentre vigilava els telers...i s'entenia tot!...

...totes les dones que hem treballat a la colònia, tenim l'oïda fumuda, pel soroll dels telers...

...anàvem a l'escola del menage...era una escola per "amas de casa", per saber cuinar, cosir, i ser unes bones esposes i les reines de la llar...ho portaven unes monges...

Després d'aquesta immersió dins les vides femenines a les Colònies Tèxtil, vaig quedar sorpresa amb aquesta "escola del menage"...i vaig voler-ne saber més.
A l'arxiu de la Colònia Cal Pons, hi havia aquest retall de premsa, que explica amb detall i estil literari de l'època, com era l'escola del menage:

...la mujer que trabaja, abandona a veces dos aspectos interesantisimos de la vida humana: el sentimiento cristiano y el sentimiento de hogar...evitar que la mujer se individualice y que se olvide de sus deberes para con su hogar futuro, he aquí la finalidad primordial de la Escuela del Hogar, sita en la Colonia Pons...
...ya que la escuela es para jovenes obreras, los trabajos que en ella se realicen, llevan el sello de la sencillez que no està reñido ni mucho menos con la elegancia y el buen gusto, constituyendo ello una base a que deben ajustarse todas las alumnas a fin de evitar que se crean una carrera de ilusiones incompatible con sus posibilidades econòmicas...
...La enseñanza consta de dos cursos, con lecciones teòricas, como el porte de ama de casa, contabilidad domèstica, alimentación, teoria de cocina, higiene...
...Las lecciones pràcticas son: corte y confección, trabajos de aguja y lenceria, cocina, reposteria, lavado, limpieza y planchado...

Aquest retall de premsa és de l'any 1954. El podeu clikar i llegir sencer.

Veient aquesta realitat, penso que cal ampliar la cronologia de les històries de dones a les Colònies Tèxtils, i no quedar-nos només en els tres anys de la guerra civil. De material, no ens en falta, veient la premsa dels anys cinquanta.

Amb tot, ahir encara em va quedar temps per passejar-me, sola, amb els meus pensaments, per una de les colònies més emblemàtiques, la de l'Ametlla de Merola.
Caminant pels seus carrers deserts, amb les cases totes iguals, custodiades per l'esglèsia i la fàbrica, va venir-me al cap un poema de Miquel Martí Pol, del recull de La Fàbrica.
Diu així:

L'Elionor tenia catorze anys i tres hores quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l'estimava, l?Elionor, tan tendra, i ella cantava mentre feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica es dilueixen en l'opaca grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria pas sabut dir d'on li venien les ganes de plorar
ni aquella irreprimible sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava era que es feia gran
i que aquells mals es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores que havia complert els catorze anys quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes i deia: "sí, senyor", i "bones tardes".

http://sentimentsaflordepell.blogspot.com/ 

VINT-I-UNENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ

Extret de: Mesa de Catalunya

Juliol de resistència a Barcelona, juliol de resistència a Catalunya. El poble català va guanyar aquell 19 de juliol de 1936, va plantar cara al cop d’estat feixista dels generals deslleials a la República i va guanyar. Va ser una victòria dels antifeixistes, dels lluitadors defensors de la legalitat republicana que van continuar resistint fins el seu darrer alè a les trinxeres, fins al seu darrer sospir davant dels escamots de afusellament, fins a la seva última ullada al món abans de ser tirotejat en un voral del camí. Resistents fins a l’últim pensament abans de creuar la frontera a camps de malaltia, fam i mort. Resistents en les garjoles, a l’exili, en l’estigmatització i la gana, en la lluita clandestina. Resistents alguns encara avui en dia. A totes aquestes i aquests resistents honorem cada vegada que exigim veritat, justícia i reparació, tambéles seves famílies i els seus amics.

Aquell juliol victoriós a Catalunya va ser un mes de foc, sang, dolor, terror i mort a Ceuta, Melilla, Galicia, Navarra i altres punts de l’estat on va triomfar l’exercit traïdor del general més criminal de la nostra història. Aquest personatge no era només totalitari, aquest seria un adjectiu modest senyor Suarez i senyors de la Real Academia de Historia. Franco va ser un dictador, un assassí, un aliat del nazisme alemany i del feixisme Italià, tant culpable de crims de lesa humanitat, ell i els seus comandaments, com Hitler amb la seva SS i la Gestapo, que tant bé va ensenyar als futurs repressors de la dictadura franquista com Melitón Manzanas, condecorat per Aznar. 40 anys de dictadura i desenes i desenes de milers d’assassinades i assassinats (els últims el 27 de setembre de 1975), de desaparegudes i desapareguts, de torturades i torturats, de preses i presos avalen que aquest colpista va ser i continua sent després de mort un dictador culpable de crims que mai prescriuran.

Nosaltres resistim i continuem lluitant. Alguns ho fem en nom dels que ja no tenen veu, d’altres ho fem per ells i en nom propi. Ho fem en nom dels nostres pares i mares, avis i avies, dels nostres familiars, perquè la dignitat que a elles i ells els sobrava és equivalent a la nostra indignació, que és molta. Estem indignats per la manca de respecte d’unes institucions i estaments lligats a una constitució monàrquica, que va propiciar un dictador. Un sistema fill de lo atado y bien atado que ha donat l’esquena a la legitimitat i legalitat de la República i que es nega a donar el que per dret pertoca a aquelles i aquells que si coneixien el significat de la paraula democràcia. Resistim i resistirem fins que siguin reparades totes les víctimes del franquisme sense excepció, des del 1936 fins el 1975, i les víctimes de la transició fins el 1978. Fins que siguin anul·lats els judicis dels il·legals tribunals franquistes i fins que el franquisme sigui condemnat sense pal·liatius pel govern de l’estat espanyol. Fins que no deixin d’estableixier comparacions i equiparacions grolleres entre els colpistes i els defensors de la llibertati per part de totes aquelles i aquells que es consideren representants democràtics del nostre poble.

Dissabte 2 de juliol ens tornarem a trobar a les 12 del migdia a la plaça Sant Jaume per exigir veritat, justícia i reparació, per demanar l’anul·lació dels judicis del franquisme i per homenatjar els resistents que van sobreviure i aquells a qui van robar la seva vida un estiu de fa 75 anys.

Nacho Berdugo habla con Julio Anguita

Extret de: La Tuerka

Barcelona diu SÍ a la República del poble, NO a les retallades socials de CiU i de la burgesia catalana

Aquest 14 d'abril commemorem el 80 aniversari de la proclamació de la II República a la Plaça de Sant Jaume (el veritable nom de la qual és, en realitat, Plaça de la República). Hem coincidit, per un d'aquests atzars de la vida, amb els actes de protesta promoguts per les organitzacions sindicals contra les brutals retallades socials en la Sanitat pública realitzats pel govern neoliberal que dirigeix Artur Mas, fidel servidor de l'alta burgesia catalana. Milers i milers de metges, infermers i altres professionals es van unir amb els centenars de republicans presents a la plaça en defensa de la sanitat pública catalana.

Dalt de la Tribuna Republicana es van escoltar les veus dels representants sindicals, que no només defensaven els drets laborals dels treballadors de la salut, sinó abans de res el futur de la sanitat pública catalana, a la qual es vol destruir en benefici de les mútues privades, quina patronal està present al govern de Mas. Per això, com a republicans, ens sentim molt orgullosos d'haver col·laborat en aquesta històrica lluita en defensa de la sanitat pública, la de tots, enfront de la voracitat de les mútues privades que defensen una sanitat de pagament, elitista i excloent.

Per la Tribuna Republicana van desfilar a més a més altres qüestions relacionades amb l'actualitat política i social actual: Arcadi Oliveres va realitzar una impressionant denúncia de la guerra imperialista contra Líbia i Manel Márquez, fundador de la pàgina web d'esquerres Kaos en la Red, va desemmascarar la bruta campanya televisiva que busca associar falsament a aquesta pàgina amb la violència i el terrorisme per fer callar la veu d'aquest mitjà alternatiu. També va haver-hi emotius records per a les conquestes socials durant la II República, especialment per als drets de les dones i el laïcisme. La música popular i combativa va posar punt final a la millor commemoració de la II República que recordem.

En la Plaça de la República ens vàrem trobar, en un ambient fraternal, solidari i combatiu, republicans de diverses associacions i militants d'alguns partits d'esquerres que entenen que sense República mai més hi haurà progrés ni drets socials en aquest país. Pel fet de trobar-nos i fondre'ns els republicans, una part de l'esquerra, i els treballadors en el mateix espai públic, hem multiplicat la nostra força de forma conjunta: aquesta és l'experiència que des de Ciutadans per la República ens comprometem a transmetre a aquells que per una raó o una altra no van estar presents, amb l'objectiu que l'any proper encara hagin més companys en la Plaça de la República, i ens trobem units, fraternalment i sense sectarismes, en la lluita per la III República.

Per a la nostra associació l'ensenyament està ben clar: unitat, República, esquerra i drets socials han de tornar a fondre's, ja que aquell 14 d'abril van néixer com un únic cos. Va ser la República la que va unificar a l'esquerra i va ser l'esquerra la que des del Parlament republicà va possibilitar les conquestes socials i també les conquestes nacionals de Catalunya, Euskadi i Galícia, i també va ser l’esquerra qui va defensar a la República dels atacs de la dreta i el feixisme. Només amb la unitat dels republicans i d'aquests amb l'esquerra més conseqüent tornarem a tenir justícia, solidaritat, democràcia i drets socials al nostre país.

Felicitem a tots aquells companys i companyes i associacions que van fer possible el gran èxit d'aquest 80 Aniversari, un èxit que ens apropa una mica més a la III República.

Visca la República!!!

80è aniversari de la proclamació de la República

Extret de: Associació pel Plantejament Republicà

El 14 d'abril de 2011 tornem al 1931.

 

Els integrants de l'APR conjuntament amb l'AJEC (Associació de Joves Estudiants de Catalunya) homenatgem la proclamació de la República fent volar la bandera tricolor a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

 

Des d'aquí us animem a tots i a totes que feu el mateix des de casa vostra!

 

Salut i República!

Celebració del 80 aniversari de la proclamació de la República dijous 14 d'abril - 18.45 hores - plaça Sant Jaume - Barcelona

Celebració del 80 aniversari de la proclamació de la República dijous 14 d'abril - 18.45 hores - plaça Sant Jaume - Barcelona

Aquest 14 d'abril, es celebrarà el 80è aniversari de la proclamació de la II República amb festa, música, teatre, etc...

En els temps que corren de retallades socials i de l'augment del feixisme, es importantíssim que els ciutadans que busquen un canvi ens reunim el 14 d'abril a la plaça Sant Jaume per demanar la III República.

L'alternativa es la III República... som republicans, fem república!!!!!!!!

Ciutadans per la Republica

----------------------------------------------------

Manifest 2011

Ens tornem a convocar el proper 14 d’abril a una festa reivindicativa en el 80è aniversari de la proclamació de la República. Volem compartir amb totes i tots vosaltres un acte de memòria i commemoració però sobre tot, i més important, un acte de futur i de conquesta de les llibertats robades. Una festa ciutadana oberta a tothom que senti la necessitat de moure’s per a canviar l’actual situació de desencís. 

 

 

Volem viure una jornada republicana i antimonàrquica a la Plaça de la República. Una vesprada d’esclat d’ilusió i de força on totes les banderes, que representin l’esperit de lluita per arribar a una societat més justa, dibuixin un sol mar onejant d’esperança i d’unitat contra el neoliberalisme salvatge i les seves tisores retalladores de drets polítics i econòmics. Una tarda on tots els colors seran un de sol, el de l’antifeixisme. Tots som imprescindibles per a recuperar el llarg camí perdut i avançar sense por i amb empenta cap a un horitzó veritablement democràtic. Lluny d’impunitats i transicions servils al capital, prop de les ciutadanes i ciutadans que volen lluitar per unes condicions laborals i socials dignes, sense donar ni un pas enrere. Lluny del diccionari del Sistema amb paraules com mercats, parquets, crisi, atur, ajustos, reformes. Mots que només signifiquen beneficis pels que mai van pagar, ni van deixar els seus llocs de privilegi, i pels seus fills amb diferents collars però els mateixos cànids. La mateixa existència de la monarquia hereva de la dictadura és la constatació del continuisme i constitueix, en aquest estat, el paraigua on es refugien tots els mals d’una Espanya en blanc i negre.

 

Fem d’aquesta situació en negatiu una realitat en positiu, fem de la seva manca de respecte pels nostres drets el combustible per a guanyar aquesta partida i fer escac i mat al rei.

 

Republicans, progressistes, gent d’esquerra, antimonàrquics, anticapitalistes, independentistes, hem de mirar més enllà, sense por a cap paraula, al debat, a la diferència, perquè ens uneixen més coses que no ens separen. El nostre enemic és poderós, viu tranquil al sistema que ha fet a imatge seva, i que nosaltres no hem de contribuir a garantir amb la manca d’unitat. És el nou feixisme, el de sempre amb vestit i maletí, que extorsiona, reprimeix, tortura, discrimina, engarjola, trepitja, imposa la seva doctrina i espolia el dissident, a aquell que es rebel·la, continuant la seva dictatorial tradició.

Creix la xenofòbia, el masclisme, el fanatisme i el poder de la jerarquia catòlica, els retalls socials, la corrupció, la indiferència, la desmobilització entre el gruix dels ciutadans progressistes proporcionalment al creixement de la mobilització dels grups de la més extrema dreta. Hem de dir prou.

Un 17 de juliol del 36 un cop d’estat sagnant i genocida ens va condemnar a viure set dècades després en la manca de democràcia i llibertats, en la pèrdua constant dels drets conquerits amb la lluita i la vida de gent que va envair dels seus somnis les places i carrers un 14 d’abril de 1931. El proper 14 d’abril fem honor a aquells somiadors i honorem-nos a nosaltres mateixos fent nostra la plaça de la República, enlairant ben fort les nostres veus amb les nostres reivindicacions en l’epicentre polític de Catalunya. Fem una festa de drets i llibertats. Celebrem República, la de la separació església-estat, la del dret inalienable a decidir de persones i pobles, la dels drets humans, la de tots els ciutadans siguin d’on siguin, la de la justícia per les víctimes del feixisme espanyol, la de la radical democràcia en la que governi el poble i no els interessos dels de sempre.

Sens dubte ens necessitem, per això ens hem de trobar i que millor punt de trobada que el 14 d’abril a les 18,45 a la plaça Sant Jaume, plaça de la República.

Ens veiem!

 

Blog oficial: http://www.14abrilrepublica.blogspot.com/

Correu: 14abrilrepublica@gmail.com

Les dones contra les retallades socials

Vídeo del companys republicans del Baix Llobregat:

Dia Internacional de les Dones 08/03/2011 Barcelona

El 10% de presos en presons franquistes eren dones, segons una catedràtica de la USAL

Extret de: Foro por la Memória

 

 

Segons dades aportades per la catedràtica de la Universitat de Salamanca, Josefina Cuesta.

 

El deu per cent dels presos en presons franquistes eren dones, una mitjana que va ser superior entre els anys 1942 i 1945 i que es va rebaixar en altres moments de la Dictadura, segons les dades aportades aquest matí per la catedràtica de la Universitat de Salamanca, Josefina Cuesta.

Al principi, els reclusos d'ambdós sexes compartien presons però posteriorment el règim va separar a homes i dones en diferents centres de reclusió. Instal.lacions com la de Saturrarán a Biscaia van comptar amb fins a 1.700 preses polítiques.

Les xifres i condicions dels homes presoners es van començar a conèixer amb "més precisió" en la dècada dels noranta, quan es van iniciar diverses investigacions per part d'experts. Pel que fa a les dades de les presons específiques per a les dones, han estat "força desconeguts" fins que el 2004 es van promoure diverses línies de recerca sobre això.

Així ho ha assenyalat Josefina Cuesta en companyia de la directora del Centre Documental de la Memòria Històrica, María José Turrión, que han presentat les III Jornades Memòria de Dona, que se centraran en aquesta edició en les dones que van passar per les presons franquistes.

Aquesta iniciativa acadèmica tindrà lloc els dies 9 i 10 de març a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Salamanca. En les seves dependències es celebraran una sèrie de ponències realitzades per acadèmics i periodistes, i la projecció de la pel lícula 'Izarra Argia (Estrelles d'assolir)', del director Mikel Rueda.

Tres mil dones es manifesten a Barcelona per un 'treball digne'

Extret de: Kaos en la Red

 

 

Han desfilat sota el 'Nosaltres exigim, unides vam decidir! Les dones contra les retallades socials'.
Més de 3.000 persones, majoritàriament dones, s'han manifestat pel centre de Barcelona en el Dia de la Dona contra les retallades socials, segons ha informat la Comissió del 8 de març, convocant de la manifestació.

Sota el lema "Nosaltres exigim, unides vam decidir! Les dones contra les retallades socials", uns 3.000 manifestants han desfilat de la plaça Universitat fins a la plaça Sant Jaume per protestar contra la "precària" situació de les dones en l'actualitat. Al final del recorregut, s'ha llegit un manifest on es reclamava la conciliació entre el món professional i el familiar i la igualtat entre sexes tant a nivell laboral com domèstic, on han fet especial èmfasi en la corresponsabilitat en les tasques domèstiques i en equiparar els permisos de maternitat i paternitat.

Una de les organitzadores i membre de la Comissió 8 de març, Glòria Casas, ha explicat que "les retallades socials de CiU" han animat a la gent: "aquest any hi ha hagut més participació que els anteriors i han vingut representants de les associacions de la ciutat, dels sindicats, dels partits polítics ...".

"Les dones som la meitat de la població i patim més que ningú aquesta crisi. La nostra situació en el mercat laboral és gairebé sempre de subordinació, els nostres sous són més baixos, els ascensos laborals són més complicats i, a més, algunes han de patir assetjament sexual ", afegeix Casas.

També ha volgut destacar el problema de la violència masclista, un dels problemes "més greus" de les dones i de la societat, i ha criticat que la Generalitat hagi eliminat el programa de seguretat contra la violència de gènere impulsat pel govern anterior.

Polítiques a favor de la igualtat a Madrid

Milers de persones, la majoria dones, s'han manifestat avui a Madrid per reivindicar polítiques a favor de la igualtat de gènere, i han denunciat la violència masclista que encara predomina, segons ell, en la societat.

La manifestació, que ha discorregut pel centre de Madrid, ha estat el colofó dels actes que s'han succeït amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les Dones.

Al capdavant de la manifestació, representants de diversos col.lectius feministes com el Fòrum de Política Feminista de Madrid han portat una pancarta en què es llegia: "Les dones encara més desiguals davant la crisi" i "Juntes, amb més motius per a la lluita ". Una representant d'aquesta organització, Mercedes Galcedo, ha reivindicat que es compleixin les sentències judicials en tema de maltractament "a peu de la lletra" i ha defensat la igualtat salarial perquè la dona pugui "ser independent".

Durant el recorregut es van corejar consignes contra la precarietat laboral ("La doble jornada, et té extenuada"), la crisi ("Aquesta crisi, no la paguem!"), Ia favor de l'avortament.

Els manifestants han portat boines i mocadors violetes, color de la igualtat, i pancartes que denunciaven la violència de gènere, la bretxa salarial i l'atur femení, mitjançant lemes com "El maltractament familiar és feixisme a la llar", "Per tu i per totes, no toleris el maltractament "i" Diferència salarial ¡no! ".

A la marxa s'han sumat, entre altres, els dirigents socialistes Tomás Gómez, Jaime Lissavetzy, Pedro Zerolo i Soledad Cabezón, així com representants d'Esquerra Unida i els sindicats Comissions Obreres (CCOO), Confederació General del Treball (CGT) i Confederació Nacional del Treball (CNT).

El candidat del PSOE a la presidència de la Comunitat de Madrid, Tomás Gómez, ha recordat en declaracions a EFE que, tot i la igualtat legal "encara estem molt lluny de la igualtat real" i ha subratllat la necessitat d'acabar amb la "xacra "de la violència masclista.

Manifestació del dia de la dona treballadora

Documental: "Dones del 36"

Documental sobre les dones que durant la República i la Guerra Civil van lluitar per aconseguir canviar el paper de la dona espanyola en la societat. El testimoni d'algunes d'elles de diferents ideologies-procedents d'àmbits urbans o de petits pobles-, treballadores, camperoles o membres de famílies benestants, serveix per reconstruir la peripècia humana d'aquestes dones, que avui són ja octogenàries i, servir de mostra de la realitat que van viure algunes d'elles en aquells anys. El documental posa especial èmfasi en els aspectes referits a la seva vida quotidiana, i dóna a conèixer com era la seva activitat diària, la relació amb el seu medi social, amb la família, l'escola, la feina, els pares, els homes...