Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Documental. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Documental. Mostrar tots els missatges
Estrena de “Els brigadistes entre nosaltres”
El documental ha obtingut
una menció especial del jurat del premi Memorial Democràtic (Festival
Memorimage). S’estrena a Falset el 26 de novembre, a les 20.00 h.
Els brigadistes entre nosaltres és un documental sobre la vida a la rereguarda.
Durant la primavera de 1938, nombrosos brigadistes internacionals s’instal·laren al Priorat per preparar la Batalla de l’Ebre. Va ser un moment de convivència i solidaritat entre soldats i civils. El documental s’apropa als records d’aquells moments mitjançant testimonis, fotografies i enregistraments de l’època. És un exemple de com es viu el preludi, sovint alegre, de l’última batalla.
Durant la primavera de 1938, nombrosos brigadistes internacionals s’instal·laren al Priorat per preparar la Batalla de l’Ebre. Va ser un moment de convivència i solidaritat entre soldats i civils. El documental s’apropa als records d’aquells moments mitjançant testimonis, fotografies i enregistraments de l’època. És un exemple de com es viu el preludi, sovint alegre, de l’última batalla.
Font:http://www20.gencat.cat/portal/site/memorialdemocratic/menuitem.cfda1539e77b8087ba26422db0c0e1a0/?vgnextoid=fea0c03065f63210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=fea0c03065f63210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=7d5587e3e2ca3310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD
Quiénes son los poderosos y quiénes los débiles (a ver si nos enteramos de una vez)
Fuente:http://ciudad-futura.net
Tiken Jah Fakoly- Plus Rien Ne M'étonne- (ya nada me asombra)
"El vídeo esta editado por un chico de la asociación de ecologistas Ben Magec, no se si os suena, que recientemente se ha desplazado por los institutos canarios para dar a conocer la situacion q se vive el los países del africa occidental subsahariana. la cancion es de un cantante de reegea de Costa de marfil, bastante conocido, sobre todo por las numerosas criticas que hace en sus canciones y por sus tendencias rastafaris, motivos por los ha sufrido varios intentos de asesinato."
Entrevista sobre la Guerra Civil amb Albert Escusa
Us pengem les tres parts de l'entrevista feta al company Albert Escusa sobre la Guerra Civil a Espai Alliberat, bloc del programa de ràdio Ona LLiure a Contrabanda fm, del mes d'abril.
Aquesta entrevista forma part del cicle de Història del Moviment Obrer Català, Ona Lliure ha volgut que l´apartat sobre la Guerra Civil ocupi un lloc destacat. Dins les diferents interpretacions que aquesta ha vingut generant, n´hem prioritzat tres. Les dues anteriors, les corresponents a la visió del POUM i de la CNT les podeu consultar al bloc del programa. Faltava una altre que hem volgut aportar gràcies al militant republicà Albert Escusa.
Al llarg de tres profitoses entrevistes repassem el període de Juliol del 1936 fins als Fets de Maig del 1937. Període aquest on se situen els temes més controvertits i debatuts per les diferents tendències al si del moviment obrer català i internacional.
Gràcies als companys d'Ona Lliure per l'entrevista.
Primera part:
Entrevistem el militant republicà i escriptor polític Albert Escusa. Amb ell encetem la tasca de repassar els principals esdeveniments que es van succeïr al camp obrer durant la contesa bèl.lica.Tornen doncs els grans temes sobre la participació de les diferents corrents ideològiques del moviment obrer(anarquista i comunista). Les seves diferències d´anàlisi sobre el context polític i militar, la seva actuació….
Segona part:
En aquesta segona part parlarem sobre els principals esdeveniments de la Guerra Civil. Sobretot pel que fa als mites de l´esquerra anticomunista a l´entorn dels següents fets: el front d´Aragó, les col.lectivitzacions llibertàries o la dissolució del Comité de Milícies Antifeixistes.
Tercera part:
Tractats els altres temes, deixavem per a aquest últim programa el més controvertit: els Fets de Maig de 19137.
L‘Albert fa un exhaustiva i documentada anàlisi sobre les causes i els diferents posicionaments que tracten d´explicar i/o justificar-se davant del “putsch” de Maig.
Un document sonor que no es vol centrar tant en els esdeveniments en si(prou explicats) com en els propis discursos dels protagonista. Incidint en aquells aspectes que no formen part del relat que ha reeixit sobre els Fets de Maig.
Butlletí de: El memorial democràtic Julio - Agost 2011
Aquí us passem el butlletí d'activitats del Memorial Democràtic per els mesos de Juliol-Agost.
Document Històric: Orde del 1939 a la Guardia Civil
Document Històric per gentilesa del company Adolfo de la Gavilla Verde, en el que es dona instruccions, tant practiques com morals a la comandancia de la Guardia Civil.
Documental: "Dones del 36"
Documental sobre les dones que durant la República i la Guerra Civil van lluitar per aconseguir canviar el paper de la dona espanyola en la societat. El testimoni d'algunes d'elles de diferents ideologies-procedents d'àmbits urbans o de petits pobles-, treballadores, camperoles o membres de famílies benestants, serveix per reconstruir la peripècia humana d'aquestes dones, que avui són ja octogenàries i, servir de mostra de la realitat que van viure algunes d'elles en aquells anys. El documental posa especial èmfasi en els aspectes referits a la seva vida quotidiana, i dóna a conèixer com era la seva activitat diària, la relació amb el seu medi social, amb la família, l'escola, la feina, els pares, els homes...
Vídeo presentació del MUP-Republicans a Cartaya
¡¡¡¡ALGUNA COSA COMENÇARÀ A CANVIAR!!!!
Com que no sabien que era impossible ... ho van fer
Troba'ns a Tuenti i Facebook
Programa polític del Front Popular del 1936
Extret de: España Roja
(Publicat a Madrid el 15 de gener de 1936)
Els partits republicans d'Esquerra Republicana, Unió Republicana i el Partit Socialista, en representació del mateix i de la Unió General de Treballadors, Federació Nacional de Joventuts Socialistes, Partit Comunista, Partit Sindicalista i Partit Obrer d'Unificació Marxista, sense perjudici de deixar fora de perill els postulats de les seves doctrines, han arribat a comprometre un pla polític comú que serveixi de fonament i cartell a la coalició de les seves respectives forces en la immediata contesa electoral i de norma de govern, que hauran de desenvolupar els partits republicans d'esquerra, amb el suport de les forces obreres, en el cas de victòria. Declaren davant l'opinió pública les bases i els límits de la seva coincidència política, i, a més, l'ofereixen a la consideració de la resta organitzacions republicanes o obreres, per si estimen convenient als interessos nacionals de la República venir a integrar, en aquestes condicions , el bloc d'esquerres que ha de lluitar davant la reacció en les eleccions generals de diputats a Corts.
Com a suposat indispensable de pau pública, els partits coalitzats es comprometen:
Com a suposat indispensable de pau pública, els partits coalitzats es comprometen:
I
A concedir per una llei una àmplia amnistia dels delictes polítics socials comesos posteriorment a novembre de 1933, encara que no haguessin estat considerats com a tals pels tribunals. Arribarà també a aquells del mateix caràcter no compresos en la llei de 24 d'abril de 1934. Es revisaran, d'acord amb la llei, les sentències pronunciades en aplicació indeguda de la de Vagos per motius de caràcter polític, fins tant que s'habiliten les institucions que en aquesta llei es prescriuen, es restringirà l'aplicació de la mateixa i s'impedirà que d'ara endavant s'utilitzi per perseguir ideals o actuacions polítiques.
II
Els funcionaris i empleats públics que hagin estat objecte de suspensió, trasllat o separació, acordada sense garantia d'expedient o per mitjà de persecució política, seran recanvis en els seus destins.
El Govern prendrà les mesures necessàries perquè siguin readmesos en els seus respectius llocs els obrers que haguessin estat acomiadats per les seves idees o amb motiu de vagues polítiques en totes les corporacions públiques, en les empreses gestores de serveis públics i en totes aquelles en què l'Estat tingui vincle directe.
Pel que fa a les empreses de caràcter privat, el Ministeri de Treball ha d'adoptar les disposicions conduents a la discriminació de tots els casos d'acomiadament que hagin estat fundats en un moment polític social i que seran sotmesos als Jurats mixtos perquè aquests emparin en el seu dret, d'acord amb la legislació anterior a novembre de 1933 als que hagin estat indegudament eliminats.
El Govern prendrà les mesures necessàries perquè siguin readmesos en els seus respectius llocs els obrers que haguessin estat acomiadats per les seves idees o amb motiu de vagues polítiques en totes les corporacions públiques, en les empreses gestores de serveis públics i en totes aquelles en què l'Estat tingui vincle directe.
Pel que fa a les empreses de caràcter privat, el Ministeri de Treball ha d'adoptar les disposicions conduents a la discriminació de tots els casos d'acomiadament que hagin estat fundats en un moment polític social i que seran sotmesos als Jurats mixtos perquè aquests emparin en el seu dret, d'acord amb la legislació anterior a novembre de 1933 als que hagin estat indegudament eliminats.
III
Es promulgarà una llei concedint a les famílies de les víctimes produïdes per les forces revolucionàries o per actes il legals de l'autoritat i la força pública en la repressió l'adequada reparació del dany inferit a les persones.
En defensa de la llibertat i de la justícia, com a missió essencial de l'Estat republicà i del seu règim constitucional, els partits coalitzats:
1. Restabliran l'imperi de la Constitució. Seran reclamades les transgressions comeses contra la llei fonamental. La Llei orgànica del Tribunal de Garanties haurà de ser objecte de reformes, per tal d'impedir que la defensa de la Constitució sigui encomanada a consciències formades en una convicció o en un interès contraris a la salut del règim.
2. Es procedirà a dictar les lleis orgàniques promeses per la Constitució, que són necessàries per al seu normal funcionament, i especialment les lleis Provincial i Municipal, que hauran inspirar-se en el respecte més rigorós als principis declarats en aquella. Es procedirà per les Corts a la reforma del seu reglament, modificant l'estructura i funcions de les comissions parlamentàries, al càrrec correrà, amb l'auxili dels organismes tècnics a elles incorporats, el tràmit formatiu de les lleis.
3. Es declara en tot el seu vigor el principi d'autoritat, però es compromet el seu exercici sense minva de les raons de llibertat i justícia. Es revisarà la llei d'Ordre Públic, perquè, sense perdre res de la seva eficàcia defensiva, garanteixi millor al ciutadà contra l'arbitrarietat del poder, adoptant-se també les mesures necessàries per evitar les pròrrogues abusives dels estats d'excepció.
4. S'organitzarà una Justícia lliure dels vells motius de jerarquia social, privilegi econòmic i posició política. La Justícia, un cop reorganitzada, serà dotada de les condicions d'independència que promet la Constitució. Se simplificaran els procediments en el civil, s'imprimirà més ràpidament al recurs davant els tribunals contenciosos administratius, ampliant la seva competència, i s'envoltarà de majors garanties a l'inculpat en el criminal. Es limitaran els furs especials, singularment el castrense, als delictes netament militars. I es humanitzar el règim de presons, abolint maltractaments o incomunicacions no decretades judicialment.
5. Els casos de violència dels agents de la força pública esdevinguts sota el comandament dels governs reaccionaris aconsellen dur a terme la investigació de responsabilitats concretes fins a l'aclariment de la culpa individual i el seu càstig. Es procedirà a enquadrar les funcions de cada Institut dins dels fins del seu respectiu reglament; seran seleccionats els seus comandaments i es sancionarà amb la separació del servei a tot agent que hagi incorregut en mals tractes o parcialitat política. El Cos de Vigilància s'organitzarà amb funcionaris aptes i de complerta lleialtat al règim.
6. Es revisaran les normes de disciplina dels funcionaris, establint sancions greus per a tota negligència o abús en favor d'interessos polítics o en dany del Tresor públic.
En defensa de la llibertat i de la justícia, com a missió essencial de l'Estat republicà i del seu règim constitucional, els partits coalitzats:
1. Restabliran l'imperi de la Constitució. Seran reclamades les transgressions comeses contra la llei fonamental. La Llei orgànica del Tribunal de Garanties haurà de ser objecte de reformes, per tal d'impedir que la defensa de la Constitució sigui encomanada a consciències formades en una convicció o en un interès contraris a la salut del règim.
2. Es procedirà a dictar les lleis orgàniques promeses per la Constitució, que són necessàries per al seu normal funcionament, i especialment les lleis Provincial i Municipal, que hauran inspirar-se en el respecte més rigorós als principis declarats en aquella. Es procedirà per les Corts a la reforma del seu reglament, modificant l'estructura i funcions de les comissions parlamentàries, al càrrec correrà, amb l'auxili dels organismes tècnics a elles incorporats, el tràmit formatiu de les lleis.
3. Es declara en tot el seu vigor el principi d'autoritat, però es compromet el seu exercici sense minva de les raons de llibertat i justícia. Es revisarà la llei d'Ordre Públic, perquè, sense perdre res de la seva eficàcia defensiva, garanteixi millor al ciutadà contra l'arbitrarietat del poder, adoptant-se també les mesures necessàries per evitar les pròrrogues abusives dels estats d'excepció.
4. S'organitzarà una Justícia lliure dels vells motius de jerarquia social, privilegi econòmic i posició política. La Justícia, un cop reorganitzada, serà dotada de les condicions d'independència que promet la Constitució. Se simplificaran els procediments en el civil, s'imprimirà més ràpidament al recurs davant els tribunals contenciosos administratius, ampliant la seva competència, i s'envoltarà de majors garanties a l'inculpat en el criminal. Es limitaran els furs especials, singularment el castrense, als delictes netament militars. I es humanitzar el règim de presons, abolint maltractaments o incomunicacions no decretades judicialment.
5. Els casos de violència dels agents de la força pública esdevinguts sota el comandament dels governs reaccionaris aconsellen dur a terme la investigació de responsabilitats concretes fins a l'aclariment de la culpa individual i el seu càstig. Es procedirà a enquadrar les funcions de cada Institut dins dels fins del seu respectiu reglament; seran seleccionats els seus comandaments i es sancionarà amb la separació del servei a tot agent que hagi incorregut en mals tractes o parcialitat política. El Cos de Vigilància s'organitzarà amb funcionaris aptes i de complerta lleialtat al règim.
6. Es revisaran les normes de disciplina dels funcionaris, establint sancions greus per a tota negligència o abús en favor d'interessos polítics o en dany del Tresor públic.
IV
Els republicans no accepten el principi de la nacionalització de la terra i el seu lliurament als camperols, demanat pels delegats del partit socialista. En canvi, consideren convenient una sèrie de mesures que es proposen la redempció del camperol i del conreador mitjà i petit, no només per ser obra de justícia, sinó perquè constitueix la base més ferma de reconstrucció econòmica nacional.
Per a la reforma de la propietat de la terra, dictaran nova Llei d'Arrendaments. Estimularan les formes de cooperació i fomentar les explotacions col.lectives. Duran a terme una política d'assentaments de famílies camperoles, dotant-les dels auxilis tècnics i financers necessaris. Dictar normes per al rescat de béns comunals. Derogaran la llei que va acordar la devolució i el pagament de les finques de la noblesa.
La nostra indústria no es podrà aixecar de la depressió en què es troba si no es procedeix a ordenar tot el complex sistema de proteccions que l'Estat dispensa, segons criteri estricte de coordinada subordinació a l'interès general de l'economia.
En conseqüència, és procedent un sistema de lleis que fixi les bases de la protecció a la indústria, comprenent les aranzelàries, exempcions fiscals, mètodes de coordinació, regulació de mercats i la resta de mitjans d'auxili que l'Estat dispensi en interès de la producció nacional, promovent el sanejament financer de les indústries, per tal d'alleugerir càrregues d'especulació que, gravant la seva rendibilitat, entorpeix el seu desenvolupament.
Per a la reforma de la propietat de la terra, dictaran nova Llei d'Arrendaments. Estimularan les formes de cooperació i fomentar les explotacions col.lectives. Duran a terme una política d'assentaments de famílies camperoles, dotant-les dels auxilis tècnics i financers necessaris. Dictar normes per al rescat de béns comunals. Derogaran la llei que va acordar la devolució i el pagament de les finques de la noblesa.
La nostra indústria no es podrà aixecar de la depressió en què es troba si no es procedeix a ordenar tot el complex sistema de proteccions que l'Estat dispensa, segons criteri estricte de coordinada subordinació a l'interès general de l'economia.
En conseqüència, és procedent un sistema de lleis que fixi les bases de la protecció a la indústria, comprenent les aranzelàries, exempcions fiscals, mètodes de coordinació, regulació de mercats i la resta de mitjans d'auxili que l'Estat dispensi en interès de la producció nacional, promovent el sanejament financer de les indústries, per tal d'alleugerir càrregues d'especulació que, gravant la seva rendibilitat, entorpeix el seu desenvolupament.
V
Els republicans consideren l'obra pública no només com a manera de realitzar els serveis habituals de l'Estat o com a mer mètode circumstancial i imperfecte d'atendre a l'atur, sinó com a mitjà potent per canalitzar l'estalvi cap a les més poderoses fonts de riquesa i progrés, desateses per la iniciativa dels empresaris.
1. Es duran a terme grans plans de construccions d'habitatges urbanes i rurals, serveis cooperatius i comunals, ports, vies de comunicació, obres de reg o implantació de regadiu i transformació de terreny.
2. Per dur-les a terme s'ha de fer una ordenació legislativa i administrativa que garanteixi la utilitat de l'obra, la seva bona administració i la contribució a la mateixa dels interessos privats directament afavorits. Els republicans no accepten el subsidi d'atur sol.licitat per la representació obrera. Entenen que les mesures de política agrària, les que s'han de dur a terme el ram de la indústria, les obres públiques i, en suma, tot el pla de reconstrucció nacional, han de complir, no només la seva finalitat pròpia, sinó també i ] comès essencial d'absorbir i] atur.
1. Es duran a terme grans plans de construccions d'habitatges urbanes i rurals, serveis cooperatius i comunals, ports, vies de comunicació, obres de reg o implantació de regadiu i transformació de terreny.
2. Per dur-les a terme s'ha de fer una ordenació legislativa i administrativa que garanteixi la utilitat de l'obra, la seva bona administració i la contribució a la mateixa dels interessos privats directament afavorits. Els republicans no accepten el subsidi d'atur sol.licitat per la representació obrera. Entenen que les mesures de política agrària, les que s'han de dur a terme el ram de la indústria, les obres públiques i, en suma, tot el pla de reconstrucció nacional, han de complir, no només la seva finalitat pròpia, sinó també i ] comès essencial d'absorbir i] atur.
VI
La Hisenda i la Banca han d'estar al servei de l'afany de reconstrucció nacional, desconèixer que forces tan subtils com les del crèdit no es poden forçar per mètodes de coacció, ni estimular de fora el camp segur d'aplicacions profitoses i ocupació remunerador.
No accepten els partits republicans les mesures de nacionalització de la Banca proposades pels partits obrers; reconeixen, però, que el nostre sistema bancari requereix certs perfeccionaments si ha de complir la missió que li està encomanada a la reconstrucció econòmica d'Espanya. Com a mera enumeració exemplar, assenyalem les següents mesures:
Dirigir el Banc d'Espanya de manera que compleixi la seva funció de regular el crèdit segons exigeixi l'interès de la nostra economia, perdent el seu caràcter de concurrent dels Bancs i liquidant les seves immobilitzacions.
Sotmetre la Banca privada a regles d'ordenació que afavoreixin la seva liquiditat. Millorar el funcionament de les caixes d'estalvis perquè compleixin el seu paper en la creació de capitals. Pel que fa a la Hisenda, es comprometen a dur a terme una reforma fiscal dirigida a la major flexibilitat dels tributs i la més equitativa distribució de les càrregues públiques, evitant l'ús abusiu del crèdit públic a finalitats de consum.
No accepten els partits republicans les mesures de nacionalització de la Banca proposades pels partits obrers; reconeixen, però, que el nostre sistema bancari requereix certs perfeccionaments si ha de complir la missió que li està encomanada a la reconstrucció econòmica d'Espanya. Com a mera enumeració exemplar, assenyalem les següents mesures:
Dirigir el Banc d'Espanya de manera que compleixi la seva funció de regular el crèdit segons exigeixi l'interès de la nostra economia, perdent el seu caràcter de concurrent dels Bancs i liquidant les seves immobilitzacions.
Sotmetre la Banca privada a regles d'ordenació que afavoreixin la seva liquiditat. Millorar el funcionament de les caixes d'estalvis perquè compleixin el seu paper en la creació de capitals. Pel que fa a la Hisenda, es comprometen a dur a terme una reforma fiscal dirigida a la major flexibilitat dels tributs i la més equitativa distribució de les càrregues públiques, evitant l'ús abusiu del crèdit públic a finalitats de consum.
VII
La República que conceben els partits republicans no és una República dirigida per motius socials o econòmics de classes, sinó un règim de llibertat democràtica impulsat per motius d'interès públic i progrés social. Però precisament per aquesta decidida raó, la política republicana té el deure d'elevar les condicions morals i materials dels treballadors fins al límit màxim que permeti l'interès general de la producció, sense reparar, fora d'aquest límit, en tots els sacrificis han d'imposar- a tots els privilegis socials i econòmics. No accepten els partits republicans el control obrer demanat per la representació del partit socialista. Convenen:
1. Restablir la legislació social en la puresa dels seus principis.
2. Reorganitzar la jurisdicció de treball en condicions d'independència.
3. Rectificar el procés d'esfondrament dels salaris del camp, veritables salaris de fam, fixant salaris mínims.
*L'agafem de dues fonts: una, tan hostil a aquest programa com és: Joaquín Arrarás, Història de la Segona República Espanyola, Editora Nacional, 1968, pàg. 30-32; l'altra: Pierre Broué, La revolució espanyola (1931-1939), Barcelona: Península, 1977 (trad. de Pilar Bouzas del llibre La révolution espagnole 1931-1939, Flammarion 1973), pàg. 184-193.
*Mundo Obrero escrivia aquest mateix dia, 16 de gener de 1936: «El Front Popular és l'ariet, la catapulta que va a desenvolupar, a fer enderrocs les fotalezas convertides en caus de l'ignominiós conglomerat reaccionari monàrquic i feixista. És l'arma que necessitem per obrir ampli camp al desenvolupament de les aspiracions democràtiques ». Ibid, p. 33.
1. Restablir la legislació social en la puresa dels seus principis.
2. Reorganitzar la jurisdicció de treball en condicions d'independència.
3. Rectificar el procés d'esfondrament dels salaris del camp, veritables salaris de fam, fixant salaris mínims.
*L'agafem de dues fonts: una, tan hostil a aquest programa com és: Joaquín Arrarás, Història de la Segona República Espanyola, Editora Nacional, 1968, pàg. 30-32; l'altra: Pierre Broué, La revolució espanyola (1931-1939), Barcelona: Península, 1977 (trad. de Pilar Bouzas del llibre La révolution espagnole 1931-1939, Flammarion 1973), pàg. 184-193.
*Mundo Obrero escrivia aquest mateix dia, 16 de gener de 1936: «El Front Popular és l'ariet, la catapulta que va a desenvolupar, a fer enderrocs les fotalezas convertides en caus de l'ignominiós conglomerat reaccionari monàrquic i feixista. És l'arma que necessitem per obrir ampli camp al desenvolupament de les aspiracions democràtiques ». Ibid, p. 33.
Obsolescencia programada - (comprar, tirar, comprar)
Documental:
Baterías que se 'mueren' a los 18 meses de ser estrenadas, impresoras que se bloquean al llegar a un número determinado de impresiones, bombillas que se funden a las mil horas... ¿Por qué, pese a los avances tecnológicos, los productos de consumo duran cada vez menos?
Rodado en Cataluña (Catalunya), Francia, Alemania, Estados Unidos y Ghana, Comprar, tirar, comprar, hace un recorrido por la historia de una práctica empresarial que consiste en la reducción deliberada de la vida de un producto para incrementar su consumo porque, como ya publicaba en 1928 una influyente revista de publicidad norteamericana, "un artículo que no se desgasta es una tragedia para los negocios".
El documental, dirigido por Cosima Dannoritzer y coproducido por Televisión Española, es el resultado de tres años de investigación, hace uso de imágenes de archivo poco conocidas; aporta pruebas documentales y muestra las desastrosas consecuencias medioambientales que se derivan de esta práctica. También presenta diversos ejemplos del espíritu de resistencia que está creciendo entre los consumidores y recoge el análisis y la opinión de economistas, diseñadores e intelectuales que proponen vías alternativas para salvar economía y medio ambiente.
Una bombilla en el origen de la obsolescencia programada.
Edison puso a la venta su primera bombilla en 1881. Duraba 1500 horas. En 1911 un anuncio en prensa española destacaba las bondades de una marca de bombillas con una duración certificada de 2500 horas. Pero, tal y como se revela en el documental, en 1924 un cártel que agrupaba a los principales fabricantes de Europa y Estados Unidos pactó limitar la vida útil de las bombillas eléctricas a 1000 horas. Este cártel se llamó Phoebus y oficialmente nunca existió pero en Comprar, tirar, comprar se nos muestra el documento que supone el punto de partida de la obsolescencia programada, que se aplica hoy a productos electrónicos de última generación como impresoras o iPods y que se aplicó también en la industria textil con la consiguiente desaparición de las medias a prueba de carreras.
Consumidores rebeldes en la era de Internet.
A través de la historia de la caducidad programada, el documental pinta también un fresco de la historia de la Economía de los últimos cien años y aporta un dato interesante: el cambio de actitud en los consumidores gracias al uso de las redes sociales e Internet. El caso de los hermanos Neistat, el del programador informático Vitaly Kiselev o el catalán Marcos López, dan buena cuenta de ello.
Rodado en Cataluña (Catalunya), Francia, Alemania, Estados Unidos y Ghana, Comprar, tirar, comprar, hace un recorrido por la historia de una práctica empresarial que consiste en la reducción deliberada de la vida de un producto para incrementar su consumo porque, como ya publicaba en 1928 una influyente revista de publicidad norteamericana, "un artículo que no se desgasta es una tragedia para los negocios".
El documental, dirigido por Cosima Dannoritzer y coproducido por Televisión Española, es el resultado de tres años de investigación, hace uso de imágenes de archivo poco conocidas; aporta pruebas documentales y muestra las desastrosas consecuencias medioambientales que se derivan de esta práctica. También presenta diversos ejemplos del espíritu de resistencia que está creciendo entre los consumidores y recoge el análisis y la opinión de economistas, diseñadores e intelectuales que proponen vías alternativas para salvar economía y medio ambiente.
Una bombilla en el origen de la obsolescencia programada.
Edison puso a la venta su primera bombilla en 1881. Duraba 1500 horas. En 1911 un anuncio en prensa española destacaba las bondades de una marca de bombillas con una duración certificada de 2500 horas. Pero, tal y como se revela en el documental, en 1924 un cártel que agrupaba a los principales fabricantes de Europa y Estados Unidos pactó limitar la vida útil de las bombillas eléctricas a 1000 horas. Este cártel se llamó Phoebus y oficialmente nunca existió pero en Comprar, tirar, comprar se nos muestra el documento que supone el punto de partida de la obsolescencia programada, que se aplica hoy a productos electrónicos de última generación como impresoras o iPods y que se aplicó también en la industria textil con la consiguiente desaparición de las medias a prueba de carreras.
Consumidores rebeldes en la era de Internet.
A través de la historia de la caducidad programada, el documental pinta también un fresco de la historia de la Economía de los últimos cien años y aporta un dato interesante: el cambio de actitud en los consumidores gracias al uso de las redes sociales e Internet. El caso de los hermanos Neistat, el del programador informático Vitaly Kiselev o el catalán Marcos López, dan buena cuenta de ello.
África, vertedero electrónico del primer mundo.
Este usar y tirar constante tiene graves consecuencias ambientales. Tal y como vemos en este trabajo de investigación, países como Ghana se están convirtiendo en el basurero electrónico del primer mundo. Hasta allí llegan periódicamente cientos de contenedores cargados de residuos bajo la etiqueta de 'material de segunda mano' y el paraguas de una aportación para reducir la brecha digital y acaban ocupando el espacio de los ríos o los campos de juego de los niños.
Más allá de la denuncia, el documental trata de dar visibilidad a emprendedores que ponen en práctica nuevos modelos de negocio y escucha las alternativas propuestas por intelectuales como Serge Latouche, que habla emprender la revolución del 'decrecimiento', la de la reducción del consumo y la producción para liberar tiempo y desarrollar otras forma de riqueza, como la amistad o el conocimiento, que no se agotan al usarlas.
Enllaços al YouTUBE:
Si queréis bajaros el documental, os pegamos el enlace para descarga directa:
http://www.megaupload.com/?d=80QKJ3NN
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
