Manuel Coley Robles va néixer el 26 de juny del 1934 a Barcelona i va arribar a Buenos Aires als 17 anys, el 1951, fugint amb la seva mare, Alexandrina, de la dictadura franquista. Els militars argentins el van afusellar el febrer del 1977. El van enterrar com a NN [sense nom] en un cementiri de la capital. L’Equip Argentí d’Antropologia Forense (EAAF) va aconseguir identificar les seves restes, la primera d’un desaparegut espanyol en aquest país en els anys d’horror, el 24 de novembre. El jutge Horacio Cattani l’hi va comunicar ahir formalment a la família. «És una victòria de la veritat i la dignitat. Recuperem el que han volgut esborrar de la història», va dir la seva viuda, Alcira del Valle Juárez, que va arribar als tribunals amb dos dels seus fills, la seva néta i el seu besnét.
Han passat 32 anys des de la nit en què els Coley sopaven a la seva humil casa de Quilmes, a la perifèria de Buenos Aires, i una patota [comando] de l’Exèrcit es va endur Manuel amb els ulls embenats. Alcira, amb qui es va casar el 1964, va sortir a buscar-lo a les tenebres. «Tranquil·la, se n’ha anat amb una altra», li va dir una vegada amb sorna un repressor.
LLARGA LLUITA / Enmig de la pobresa, Alcira i la seva sogra, Alexandrina Campos, no van deixar mai de lluitar: «Allà on anàvem ens treien a punta de pistola». La mare de Manuel Coley va morir el 1984. Ni tan sols va veure el començament del judici contra les juntes militars. Després va venir l’era de la impunitat. El mur es va ensorrar a partir del 2003. I, enmig dels nous processos contra els repressors, la família troba una mica de consol: la possibilitat d’enterrar el seu ésser estimat amb el seu propi nom i elaborar d’una altra forma el dol tan demorat.
«El que s’ha aconseguit és només l’inici. Seguirem la recerca de la justícia», diu la seva filla gran, María Marta Coley. Els temps de la veritat es van accelerar quan ella es va presentar davant l’EAAF i li van extreure una mostra d’ADN que va permetre identificar el seu pare.
El jutge Cattani va resumir part d’aquest treball descomunal. «Durant molts anys buscàvem a cegues, crèiem que hi havia fitxers ocults amb la informació sobre les víctimes. Les restes del genocidi van poder ser trobats en els intersticis que deixa la burocràcia, llegint informació anodina en els diaris de l’època». La tecnologia de l’EAAF, que ja ha cotejat milers de mostres d’ADN i ha extret de les fosses comunes 507 esquelets, va permetre, finalment, identificar Manuel Coley. «Va ser, com en altres casos, una tasca detectivesca», explica Luis Fondebrider, l’antropòleg de l’EAAF.
«Hem vist morir les mares d’espanyols demanant-nos que seguíssim buscant. Mai pensàvem que un pogués veure una mica de llum», diu María Consuelo Castaño Blanco, de la Comissió Desapareguts Espanyols a l’Argentina. L’organisme estima que uns 100 espanyols i més de 2.000 persones d’origen espanyol van córrer la mateixa sort que Coley entre el 1976 i el 1983.
L’ambaixador espanyol, Rafael Estrella, va recordar el suport del seu Govern a l’EAAF: «Honorem els desapareguts espanyols i tots els desapareguts». Segons Estrella, l’Estat argentí té els instruments legals per jutjar els que van cometre aquests crims. Això esperen els Coley.
