Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Moviment Estudiantil. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Moviment Estudiantil. Mostrar tots els missatges
Per la dignitat i la qualitat de l’Ensenyament Públic
La lluita social contra les polítiques neoliberals destinades a la
privatització del sector públic continua. El passat dissabte 27 d’octubre va
ser la comunitat educativa la que va sortir als carrers de Barcelona per
demostrar el seu rebuig a les retallades del govern català i espanyol amb el
lema “Per la dignitat i la qualitat de l’Ensenyament Públic”.
La manifestació unitària va ser convocada per diferents associacions
d’estudiants, de mestres, i de pares i mares d’alumnes, i per les
organitzacions sindicals majoritàries (el Sindicat d’Estudiants, la USTEC i les
Federacions d’Ensenyament de CCOO, UGT i CGT), entre d’altres. La concentració,
que va omplir la Via Laietana amb milers de persones, va anar des de la Plaça
Urquinaona fins a la Plaça Sant Jaume, on es va llegir un manifest que clamava
contra la política “educativa” del Ministre Wert i la Consellera Rigau. Les
reivindicacions són clares: retirar les mesures aplicades sobre els centres
educatius en relació a la ràtio d’alumnes per aula, a la política de
substitucions i acomiadaments sobre el professorat (2.000 docents a l’atur), a la
reducció de beques de menjador i de transport a l’alumnat (en uns moments en
què la pobresa infantil és del 25%), al cobrament de taxes per accedir a la
Formació Professional i a l’augment del cost de les matrícules universitàries, quedant
cada cop més lluny de la gent amb pocs recursos econòmics.
Els diners de tothom han de servir per consolidar una Educació
Pública i de qualitat, i no pas per rescatar els bancs. Aquestes retallades,
que estan afectant molt negativament la qualitat dels centres públics i les
condicions del seu professorat, repercuteixen especialment sobre els sectors de
la classe treballadora més vulnerables social i econòmicament. Rebutjar aquesta
situació: això sí que és educatiu i pedagògic.
Madrid se convierte en un clamor por la dimisión de Wert
Miles de personas, entre estudiantes, padres y profesores, se manifestaron este jueves por la tarde en Madrid para pedir la dimisión del ministro de Educación, Cultura y Deporte, José Ignacio Wert, por considerarle “responsable” de los recortes y de la “contrarreforma” educativa, que, según han advertido, “va a acabar con la escuela pública”.
La marcha, que comenzó a las 18.30 en la Plaza de Neptuno, finalizó frente al Ministerio de Educación, situado en la calle Alcalá, donde los representantes del Sindicato de Estudiantes y de la Confederación de Padres y Madres de Alumnos (CEAPA) han celebrado el “éxito” de la protesta, a la que, según sus cálculos, han asistido “más de 100.000 personas”.
Tras una gran pancarta con el lema ‘Por la educación pública. Por el futuro de nuestros hijos’, los manifestantes pidieron insistentemente la “dimisión” del ministro y la retirada del anteproyecto de Ley de Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE) por considerarlo “franquista”. “Ministro, dimite, el pueblo no te admite”, “STOP Ley Wert” o “un bote, dos botes, tres botes, ministro el que no bote”, han sido algunas de las consignas más coreadas.
Además de padres y estudiantes, la protesta la han secundado también numerosos abuelos de alumnos. “Venimos a apoyar a nuestros nietos para que puedan estudiar, no como nosotros, que sólo tenemos el certificado escolar”, han explicado a Europa Press Agustín y Dolores, abuelos de dos alumnos de 1º de Bachillerato y 5º de Primaria.
Movilizaciones en la Universidad de Alicante reivindicando una educación pública, digna y de calidad.
Tras un inicio de curso en el que la subida de tasas y los recortes en educación han sido la noticia más relevante, el 27 de septiembre desde el FEU y el SEPC se convocó una movilización por el interior de la UA. La manifestación recorrió la Universidad entrando en los dos Aularios, y contó con el apoyo de más de 1500 estudiantes que, pese a las condiciones meteorológicas, alzaron la voz contra los ataques a la universidad pública. Entre los lemas que corearon se podían escuchar “ni tasas, ni recortes ni reforma laboral, todos a la huelga, a la huelga general”, o “la Unión Europea nos explota y nos saquea”. Hay que hacer mención también a la participación de la PUDUPA (Plataforma de trabajadores y estudiantes) en la manifestación, haciendo real el lema de obreros y estudiantes unidos y adelante.
Para acabar la manifestación se salió a la carretera de San Vicente, donde se produjo un corte simbólico para hacer ver que el problema de la subida de tasas y los recortes en educación, así como la lucha por la educación gratuita y de calidad al servicio del pueblo y no de los grandes empresarios, afecta a toda la sociedad.
Esta movilización no es sino el comienzo de un ciclo de movilizaciones que se tornan claves para el futuro. Ante los feroces ataques que la universidad está sufriendo, sólo cabe una posibilidad, una respuesta contundente en forma de movilización continuada.
Desde el FEU llamamos a los estudiantes a organizarse en su centro de estudios para luchar por una educación pública, gratuita, de calidad, científica y al servicio del pueblo.
Frente Estudiantil Universitario, http://feualicante.blogspot.com.es/
Ni los arrestos ni la represión policial detienen a los estudiantes de Quebec
La respuesta es la huelga estudiantil más importante de la historia
de Quebec que entra en su quinceava semana. Ni la represión policial, ni
las detenciones masivas (más de 1.500 a lo largo de estos meses), ni
las órdenes judiciales, ni las trampas tendidas en las supuestas
negociaciones: nada parece poder detener a los estudiantes quienes
tienen la firme determinación de triunfar y de imponer con la
movilización sus demandas (la principal la abolición del alza a los
costos de escolaridad universitaria).
El gobierno ha preferido imponer una ley especial que pretende acabar
con la huelga y la movilización. La prensa la ha llamado “la loi
matraque” (la ley macana). Pero ni eso parece detener a esta determinada
juventud quebequense que concentra de alguna forma el descontento
popular contra los planes liberales. En una impresionante manifestación,
el martes 22/5, más de 250 mil personas salieron a desafiar la ley
Courchesne cuando se cumplen 100 días de huelga, lo que demuestra no
sólo que el movimiento no se deja derrotar sino que el conflicto es ya
del pueblo trabajador contra el gobierno de Charest.
El congelamiento de las cuotas escolares. Esa es la única y sola
demanda que pone el movimiento para levantar la Huelga. Este es el eje
que unifica a los más de ciento cincuenta mil estudiantes que se
mantienen en paro desde febrero de este año. El gobierno ha dejado en
claro que no cedería en cuanto al alza y excluyó el tema de toda
discusión. Y no sólo no ha movido ni una sola coma de su propuesta
inicial, sino que aumentó el alza de 75% en cinco años iniciales, a 82%
aplicables en siete años. De esta manera intenta dejar un precedente
claro que va de acuerdo al resto de sus políticas: el pueblo pagará más
por los servicios básicos (salud y educación) y por los servicios
públicos.
Esta alza de los costos de educación es una parte de los planes
generales que intentan no dejar piedra sobre piedra de las conquistas
sociales. En el fondo, el rotundo apoyo popular hacia el movimiento
refleja que hay un sector importante de la población que comienza a
despertar de la pesadilla liberal que dura ya nueve años durante los
cuales se han ido perdiendo una a una las conquistas arrebatadas al
Estado y a la patronal. Ejemplo de esto son los numerosos lock-outs, los
despidos en masa, las reducciones de salarios y condiciones de trabajo
en beneficio de una súper poderosa y protegida (por el gobierno)
patronal. Como en otras ocasiones, el movimiento estudiantil toma la
batuta de una lucha que es del conjunto del pueblo trabajador.
La ley 78, la ley Courchesne
Al cambiar el calendario escolar suspendiendo el cuatrimestre de
invierno hasta agosto, y corriendo el de otoño hasta octubre, la ley
especial pretende acabar con la huelga. Además de ello, medidas
excepcionales de restricción de libertades se imponen para intentar
limitar al máximo las movilizaciones. Ahora cada manifestación debe
anunciar su trayecto mínimo con ocho horas de anticipación, y el grupo o
persona convocante pueden ser multados con mil o hasta ciento
veinticinco mil dólares por contravenir esta disposición. Si se le suma
al nuevo reglamento municipal de Montreal que prohíbe manifestarse
enmascarado, estamos hablando de un cuasi estado de excepción. Estas dos
medidas que están entrando en vigor, fueron desafiadas por 10 mil
personas en la marcha nocturna de este viernes y la del sábado terminó
en fuertes enfrentamientos con la policía.
La ley especial es sin duda un intento de imponer por una especie de
decreto administrativo de corte bonapartista, el fin de la huelga. Es
una especie de lockout gubernamental. Pero la ley ha echado más leña al
fuego del conflicto, y la opinión pública comienza a cuestionar más, no
sólo la forma en que el gobierno hace frente al fondo del problema, sino
el hecho de que se imponga una ley digna de una dictadura. Hay quienes
opinan que esta ley es en sí misma aún peor que la propia alza. Se abre
con esto una nueva etapa para el movimiento estudiantil donde se tendrá
que desafiar la aplicación de esta medida, al mismo tiempo que se
prepara para lo que se ha llamado, el inicio del segundo round.
Ahora el movimiento estudiantil tiene el gran desafío: llamar a los
trabajadores (nativos e inmigrantes), a las organizaciones populares y
de los pueblos originarios que están sufriendo y resistiendo las
políticas del gobierno para unificar todas las luchas. La propuesta de
Encuentro de organizaciones populares que se está proponiendo desde
algunas asociaciones de la CLASSE, puede ser una buena oportunidad para
discutir como enfrentar juntos al gobierno de Charest. Por su parte, los
trabajadores deben exigir a sus direcciones un paro nacional en apoyo
de la causa estudiantil y en contra de la ley especial, en la
perspectiva de una Huelga general ilimitada conjunta. Sólo así se podría
desafiar y echar abajo esta reaccionaria medida que elimina los
derechos fundamentales de los que luchan. Y sólo así se podrían
preservar las conquistas sociales que los liberales quieren arrebatar.
Los estudiantes exigen una rectificación inmediata a LA RAZÓN y estudia emprender acciones legales
La plataforma Estudiantes en Movimiento responde este jueves a La Razón debido a su polémica portada en la que bajo la fotografía de cinco líderes de movimientos estudiantiles asegura que “los malos estudiantes agitan la educación”. La plataforma exige además al medio una “rectificación inmediata” y reclama que “pida disculpas a los estudiantes”.
Comunicado de Estudiantes en Movimiento:
Estudiantes en Movimiento manifiesta su más profundo rechazo a la portada de hoy 9 de mayo de 2012 del periódico de tirada nacional “La Razón” en el que se criminaliza a cinco miembros del movimiento estudiantil y exige una rectificación inmediata por parte de los responsables del citado medio periodístico y reclama que se pronuncie públicamente para pedir disculpas a los estudiantes.
Albert Ordóñez, estudiante señalado en la manipulada portada afirma que “los ataques y la manipulación de los medios voceros del gobierno que destruye la educación pública no van a conseguir que los estudiantes nos callemos. Debemos seguir defendiendo los servicios públicos y el derecho universal a la educación, por eso debemos acudir todos a las movilizaciones del 10 y a la huelga educativa del 22 de mayo. No les tenemos miedo”.
Estudiantes en Movimiento (EeM), red organizada de estudiantes por la educación pública, manifiesta su más profundo rechazo a la portada de hoy 9 de mayo de 2012 del periódico de tirada nacional “La Razón” en el que se criminaliza a cinco miembros del movimiento estudiantil tachándoles de “agitadores de la educación” por haber promovido diversas movilizaciones contra la mercantilización de la educación pública.
EeM exige una rectificación inmediata por parte de los responsables del citado medio periodístico y reclama que se pronuncie públicamente para pedir disculpas a los estudiantes que injusta y falazmente han sido linchados por el medio.
Del mismo modo, la red estatal considera que las declaraciones de la portada y del reportaje, claramente manipuladas y falseadas, del tipo “los malos estudiantes agitan la educación” o “asiduo a las protestas violentas”, refiriéndose al compañero Albert, son una peligrosa vía para señalar y perseguir políticamente a estudiantes que no comparten la pérdida de derechos y servicios sociales impuesta por el gobierno del PP, y en ese sentido EeM denuncia el riesgo que las publicaciones del periódico “La Razón” suponen para los estudiantes señalados.
Albert Ordóñez, estudiante señalado en la manipulada portada afirma que “los ataques y la manipulación de los medios voceros del gobierno que destruye la educación pública no van a conseguir que los estudiantes nos callemos. Debemos seguir defendiendo los servicios públicos y el derecho universal a la educación, por eso debemos acudir todos a las movilizaciones del 10 y a la huelga educativa del 22 de mayo. No les tenemos miedo”. La red de estudiantes EeM señala que no tolerará agresiones mediáticas al movimiento estudiantil y que seguirá luchando por la educación de todos y para todos. En ese sentido, no descarta emprender acciones de condena política al diario “La Razón”.
Cientos de miles de estudiantes toman las calles de toda España
Cientos de miles de estudiantes se manifestaron este miércoles por las calles de las ciudades españolas contra los recortes educativos que están acometiendo varias comunidades autónomas, y en “solidaridad” con los alumnos valencianos que estuvieron involucrados en las protestas y cargas policiales la semana pasada.
La protesta convocada por los estudiantes contaba con el apoyo de organizaciones sindicales y asociaciones de padres de alumnos de la escuela pública, así como con organizaciones políticas.
Bajo consignas como “El dinero del banquero, para el instituto obrero”, “huelga, huelga, huelga general”, “somos estudiantes, no maleantes” o “nuestras armas son los libros”, los manifestantes recorrieron la calle Alcalá hasta la Puerta del Sol portando pancartas contra la privatización de la educación pública, los recortes y la Policía. También se pudieron ver banderas republicanas y máscaras de ‘Anonymous’.
En Barcelona, la tensión se apoderó de sus calles y las protestas acabaron con 12 detenidos y otros 12 heridos.
Tras horas de enfrentamientos, carreras y cargas a cuenta de los recortes del Govern en la educación pública, los miles de manifestantes que se han adueñado por horas del centro de la capital catalana se han diluido a última hora de la tarde. Sólo unas decenas de ellos permanecen concentrados ante la comisaría de Les Corts a la espera de que dejen en libertad a los arrestados.
“Si no metemos mano dura ahora, luego no lo hacemos”
Este era el comentario de un agente a otro, ambos pertenecientes a las Unidades de Intervención Policial (UIP) más conocidas como antidisturbios, minutos después de finalizar la manifestación en Madrid en apoyo a las y los estudiantes de Valencia. Se habían anunciado concentraciones en varias ciudades españolas para la jornada del 21 de febrero.
La convocatoria de la Puerta del Sol en Madrid reunió un número importante de personas. Se pudieron escuchar diversas consignas, alguna de ellas pidiendo la dimisión de la delegada del gobierno en la Comunidad Valenciana.
Posteriormente, y de forma espontánea, los asistentes en la Puerta del Sol decidieron realizar una manifestación, que se inició por la calle Preciados hasta llegar a la plaza del Callao, después por la Gran Vía hasta llegar a la calle Alcalá, Cibeles, paseo de Recoletos, plaza de Colón y calle Génova hasta llegar ante la sede del Partido Popular, donde la presencia de policías era muy superior a la existente en la Puerta del Sol. Tras varios minutos, y ya con menor tamaño, la manifestación volvió al Paseo de Recoletos, continuando por el Paseo del Prado hasta llegar a las inmediaciones de la estación de Atocha donde finalizó.
http://www.larepublica.es/2012/02/si-no-metemos-mano-dura-ahora-luego-no-lo-hacemos/
EE.UU: Estudiantes de Ocupa Berkeley llaman a la huelga el 15 de noviembre
Para el próximo 15 de noviembre el movimiento Ocupa Berkeley
(integrantes de Ocupa Wall Street) convocó un día de huelga en las
universidades de Estados Unidos, luego de que el miércoles en la noche
policías de California golpearan a estudiantes de la Universidad de
California en Berkeley (suroeste) cuando intentaban instalar tiendas de
campaña dentro del recinto académico, en rechazo a los recortes
presupuestarios para la educación pública.
Los convocantes criticaron que el gobierno norteamericano ha estado
implementando políticas para privatizar la Educación Superior.
Según testigos el miércoles en la noche en la Universidad de
California en Berkeley (suroeste) los funcionarios de seguridad con
equipo antimotines golpearon y arrestron a 39 jóvenes.
La acción en Berkeley fue parte de un acto llamado Ocupa Cal, en el
que miles de estudiantes de California realizaron una huelga de clases,
en contra de alzas en colegiaturas y otros costos y recortes de
servicios en las universidades públicas del estado, parte de un
movimiento de protesta que comenzó hace unos dos años.
Entre tanto, estudiantes de la Universidad de Harvard se
enfrentaron con fuerzas de seguridad de la institución al intentar
trasladarse al centro del campus, conocido como el Harvard Yard.
La protesta se originó para criticar la complicidad de Harvard con
las políticas e instituciones que generan creciente desigualdad de
ingreso en el país, la policía interna negó el acceso al Yard.
Al desistir del campus se trasladaron a la Escuela de Leyes,
invitando a todos los estudiantes a sumarse. Poco más tarde intentaron
regresar al Yard para instalar tiendas de campaña, pero los guardias
habían cerrado todas las rejas, lo que provocó otro enfrentamiento.
El balance de arrestados según el movimiento Ocupa Wall Street se
ubica en 3 mil 500 personas desde que comenzaron las protestas, y varias
acciones represivas en diversas ciudades contra ellos.
Norm Stamper, el ex jefe de policía de Seattle, advirtió contra las
prácticas paramilitares de las policías a lo largo de los últimos años,
que colocan a los uniformados como enemigos de sus propios pueblos, y
recordó que a fin de cuentas los policías también son trabajadores que
forman parte del 99 por ciento.
Atacan sede de Federación de Estudiantes en Chile
La agresión se realizó en el marco de los seis meses de
movilización estudiantil en Chile, donde universitarios y escolares
exigen al Gobierno del presidente Sebastián Piñera mayor calidad de
la educación y gratuidad, reportó DPA.
El atentado ocurrió luego de que los estudiantes de la
universidad votaran la continuidad de la huelga, pero poniendo fin a
la ocupación pacífica de la sede universitaria. "Ayer se determinó
la necesidad de cambiar el estado de movilización y pasar de la toma
al paro, siguiendo movilizados", declaró Ballesteros.
El dirigente universitario expresó el "completo rechazo" por
parte de la Feusach a la agresión y subrayó que aunque se puso fin a
la ocupación, "continúa el paro, por lo tanto no hay inicio de
clases".
El movimiento estudiantil de Chile, en una rueda de prensa este
jueves, confirmó que seguirá movilizándose durante el mes de
noviembre en repudio al sistema de enseñanza excluyente actual,
indicó Telesur.
Lo que piden los INDIGNAD@S y tod@s!
Estas son algunas de las medidas que, en cuanto ciudadanos, consideramos esenciales para la regeneración de nuestro sistema político y económico. ¡Opina sobre las mismas y propón las tuyas en el foro!1. ELIMINACIÓN DE LOS PRIVILEGIOS DE LA CLASE POLÍTICA:
o Control estricto del absentismo de los cargos electos en sus respectivos puestos. Sanciones específicas por dejación de funciones.
o Supresión de los privilegios en el pago de impuestos, los años de cotización y el monto de las pensiones. Equiparación del salario de los representantes electos al salario medio español más las dietas necesarias indispensables para el ejercicio de sus funciones.
o Eliminación de la inmunidad asociada al cargo. Imprescriptibilidad de los delitos de corrupción.
o Publicación obligatoria del patrimonio de todos los cargos públicos.
o Reducción de los cargos de libre designación.
2. CONTRA EL DESEMPLEO:
o Reparto del trabajo fomentando las reducciones de jornada y la conciliación laboral hasta acabar con el desempleo estructural (es decir, hasta que el desempleo descienda por debajo del 5%).
o Jubilación a los 65 y ningún aumento de la edad de jubilación hasta acabar con el desempleo juvenil.
o Bonificaciones para aquellas empresas con menos de un 10% de contratación temporal.
o Seguridad en el empleo: imposibilidad de despidos colectivos o por causas objetivas en las grandes empresas mientras haya beneficios, fiscalización a las grandes empresas para asegurar que no cubren con trabajadores temporales empleos que podrían ser fijos.
o Restablecimiento del subsidio de 426€ para todos los parados de larga duración.
3. DERECHO A LA VIVIENDA:
o Expropiación por el Estado de las viviendas construidas en stock que no se han vendido para colocarlas en el mercado en régimen de alquiler protegido.
o Ayudas al alquiler para jóvenes y todas aquellas personas de bajos recursos.
o Que se permita la dación en pago de las viviendas para cancelar las hipotecas.
4. SERVICIOS PÚBLICOS DE CALIDAD:
o Supresión de gastos inútiles en las Administraciones Públicas y establecimiento de un control independiente de presupuestos y gastos.
o Contratación de personal sanitario hasta acabar con las listas de espera.
o Contratación de profesorado para garantizar la ratio de alumnos por aula, los grupos de desdoble y los grupos de apoyo.
o Reducción del coste de matrícula en toda la educación universitaria, equiparando el precio de los posgrados al de los grados.
o Financiación pública de la investigación para garantizar su independencia.
o Transporte público barato, de calidad y ecológicamente sostenible: restablecimiento de los trenes que se están sustituyendo por el AVE con los precios originarios, abaratamiento de los abonos de transporte, restricción del tráfico rodado privado en el centro de las ciudades, construcción de carriles bici.
o Recursos sociales locales: aplicación efectiva de la Ley de Dependencia, redes de cuidadores locales municipales, servicios locales de mediación y tutelaje.
5. CONTROL DE LAS ENTIDADES BANCARIAS:
o Prohibición de cualquier tipo de rescate o inyección de capital a entidades bancarias: aquellas entidades en dificultades deben quebrar o ser nacionalizadas para constituir una banca pública bajo control social.
o Elevación de los impuestos a la banca de manera directamente proporcional al gasto social ocasionado por la crisis generada por su mala gestión.
o Devolución a las arcas públicas por parte de los bancos de todo capital público aportado.
o Prohibición de inversión de bancos españoles en paraísos fiscales.
o Regulación de sanciones a los movimientos especulativos y a la mala praxis bancaria.
6. FISCALIDAD:
o Aumento del tipo impositivo a las grandes fortunas y entidades bancarias.
o Eliminación de las SICAV.
o Recuperación del Impuesto sobre el Patrimonio.
o Control real y efectivo del fraude fiscal y de la fuga de capitales a paraísos fiscales.
o Promoción a nivel internacional de la adopción de una tasa a las transacciones internacionales (tasa Tobin).
7. LIBERTADES CIUDADANAS Y DEMOCRACIA PARTICIPATIVA:
o No al control de internet. Abolición de la Ley Sinde.
o Protección de la libertad de información y del periodismo de investigación.
o Referéndums obligatorios y vinculantes para las cuestiones de gran calado que modifican las condiciones de vida de los ciudadanos.
o Referéndums obligatorios para toda introducción de medidas dictadas desde la Unión Europea.
o Modificación de la Ley Electoral para garantizar un sistema auténticamente representativo y proporcional que no discrimine a ninguna fuerza política ni voluntad social, donde el voto en blanco y el voto nulo también tengan su representación en el legislativo.
o Independencia del Poder Judicial: reforma de la figura del Ministerio Fiscal para garantizar su independencia, no al nombramiento de miembros del Tribunal Constitucional y del Consejo General del Poder Judicial por parte del Poder Ejecutivo.
o Establecimiento de mecanismos efectivos que garanticen la democracia interna en los partidos políticos.
8. REDUCCIÓN DEL GASTO MILITAR
# Acampada Barcelona
Acta 22 / 5 / 2011
Presentació de l'Assemblea.
Demanda als assistents de participació a les diferents comissions.
La comissió de coordinació informa de les altres Assemblees.
L'Assemblea de l'acampadasol ha decidit romandre fins diumenge 29 de maig. L'Assemblea decidirà aleshores què convé fer.
L'Assemblea de l'acampadabcn també.
Reflexió:
El dia d'avui ha estat jornada electoral jornada electoral. Moment delicat. La incidència de la premsa ha estat important. El 22 de maig planteja un canvi d'escenari. La dimensió del 15-M és històrica. La barreja d'experiència i coneixement serveix de base per construir el procés de lluita continuada, llarg, que pot necessitar canvis d'estratègies. Cal participar i votar a les assemblees amb compromís i responsabilitat.
Les Assemblees de sol i bcn han decidit romandre fins diumenge 29.
Què decideix l'Assemblea de l'acampadatrs?
Podem:
1) aixecar avui.
2) mantenir fins diumenge 29. I aleshores decidir.
3) mantenir fins que la revolució sigui un fet. (appl)
Què hem de fer? Romandre o no?
Per a què ens quedem? Cal establir uns objectius.
Com ho farem?
5. Participació dels assistents:
1) Estamos aquí por un bien común (appl) seria un error irse.
2) S'ha plantejat fer una reforma de la llei electoral?
3) Acampar fins que una proposta de l'Assemblea sigui aprovada per un òrgan guvernamental
4) Si ens en anem serà com si un cop acabades less elccions ja no cal fer pressió.
5) Marxem quan se'n concedeixin totes les demandes.
6) Hem de mantenir la plaça ocupada, afavorir el debat per millorarnos.
7) L'objectiu no era acampar just per les eleccions. Ens hem de quedar.
8) Estar fins l'Assemblea de diumenge 29 de maig i en aquella decidim. (appl)
9) Se secunda. (appl)
10) I have a dream. Esto acaba de empezar. (appl)
11) S'ha de ser responsable amb les votacions. Signifiquen implicació.
12) Fins que els polítics no baixin al nostre nivell no hi podem negociar.
13) No hi ha confiança en els polítics, per tant ens quedem.
14) Ens quedem fins que trascendeixi oficialment.
15) Contactar amb desnonats de Terrassa.
16) Cal millorar la gestió de l'agenda.
17) Com podem participar? (appl)
18) Que es tingui en compte la decisió que han pres les altres acampades.
19) Quedar-se i decidir diumenge. Serà difícil compaginar amb la feina.
20) Hi ha moltes maneres de participar. Els partits polítics ens intentaran contentar però no podràn. (appl)
21) Intendència demana ajuda: les tasques de la cuina son moltes, calen persones i com que sumem assistents cal millorar la logística.
22) Renovar cada setmana la decisió de seguir amb l'acampada.
23) Quedar-nos fins que tinguem el que proposem.
24) Reorçar l'acampada amb renovació i ajuda mútua. Ànims per coordinar. (appl)
25) Aquí hay comida para todos y trabajo para todos.
6. Votació: A favor d'aixecar l'acampada avui. A favor de mantenir l'acampada fins diumenge 29 i decidir aleshores. A favor de romandre indefinidament.
S'aprova: mantenir l'acampada fins diumenge 29 i decidir aleshores.
7. Per a què?
1) Transmissió de missatge a la societat.
2) Espai de deliberació col·lectiva sobre què està passant i adopció de compromisos.
3) Si les acampades han funcionat s'ha de saber què perseguir per seguir funcionant. S'ha de seguir debatent. Lluita al llarg del temps.
4) Creació de Comissions temàtics. Es requereix temps.
5) Ens hem d'involucrar tots. Empoderament popular que es fa amb projectes.
8. Participació dels assitents:
Es demana compromís donant el nom i cognom.
1. Cada gest millora el present, el Manifest exigeix els de dalt i també ens ha d'exigir a nosaltres.
2. Santi Casas: Hi ha hagut una barreja d'objectiu entre les reivindicacions del 14 de maig i el 15 de maig. Reflexió sobre perdre força per barrejar conceptes.
3. Cal posar més informació sobre les comissions. Se sol·licita més informació sobre sanitat i educació.
4. Crida a la gent que no té feina a participar.
5. Maria: Ens quedem perquè tenim dignitat i ens mereixem respecte.
6. Arnau: Exercir el dret a vot no impedeix el seguiment de totes les aciions.
7. Guillem: Tindrem problemes, però és part de l'esforç. Sense treure mèrit a les organització política, sense ells també podrem.
9. Com ho farem?
La comissió organitzadora ha d'activar les comissions temàtiques. El model hauria de cambiar: és impossible fer una assemblea diaria, cal que també ens formem.
Es proposa:
1) Fer una assemblea els divendres a les 20h i una els diumenges a les 12h..
2) De dilluns a divendres es faran tallers de deliberació col·lectiva a les 6h.
3) Dissabte espai de tallers al llarg de la jornada.
La comissió de continguts es demana disculpes per haver-se avançat en l'exposició de la previsió de l'agenda d'activitats.
I que queda com segueix:
Dilluns: Medi ambient i perspectiva de gènere.
Dimarts: Els afectat per la hipoteca podrien trobar-se a la Plaça del Poble per anar prenent contacte.
Dimecres: Sanitat.
Dijous: Model productiu i Drets laboals.
Divendres: Democràcia participativa.
Dissabte: Educació i cultura.
Diumenge: Migracions.
La plaça es mou cap als conflictes laborals.
10.Torn obert de paraula per als assistents:
Es proposa separar la comissió d'educació i art i cultura en dues.
Lluïsa: és imprescindible fer una assemblea diària. (appl)
Paco: està d'acord amb la Lluïsa, cal parlar més per a que surtin més idees. I afegeix que cal recolzar les mobilitzacions que es vagin produïnt.
Es demana que els artistes de Terrassa s'involucrin.
El amor mata al odio, el dinero crea odio.
Es proposa visibilitzar a cases i cotxes el suport a la democràcia real ja.
Roser: posa de manifest que cal retornar a l'organització allò après en els tallers, xerrades, espais de deliberació amb implicació personal.
Es proposa atendre les qüestions relacionades amb les persones amb necessitats especials desde Educació i no pas desde Sanitat.
Es proposa: cercar més espais a la Plaça i fixar-los com a punt d'encontre. Per a les xerrades i diferents activitats. S'anuncia que dilluns tarda es farà un taller de teatre i polítiques de gènere mitjançant l'expressió corporal. Es proposa cercar espais per estudiar per als i les acampades que ho necessiten.
Laia: exposa que cal coordinar les assemblees. Que cal que hi hagi experts en cada comissió i que cal penjar cartells per tal de sumar assistents a les activitats.
Es proposa formar stands als barris.
Es proposa fer dilluns una reunió d'acampats i acampades.
Es proposa tractar l'Educació dos cops per setmana i fer un seguiment de les comissions sobre temes logístics. Es porposa fer en Assemblea General un seguiment de les comissions i que els membres que formen part de les comissions siguin rotatius.
Si plou què es fa?
11. Xavi: Comissions:
1) Comissió de Comunicació: possibilitat d'apuntar-se a les comissions després de l'assemblea.
2) Comissió d'organització: Cal coordinar-se amb les altres acampades.
1) Possibilitat de crear una comissió legal.
2) Intendència: Logística. La cuina demana més gent, material i un espai de rebost i ja que hi ha més tendes.
3) Es demana més ombratge.
4) Comissió d'activitats: es demana projector, s'anuncia proper concert de D'callaos
5) Es proposa fer un hort, una zona infantil, una zona d'estudi
6) S'anuncia un passi de video per al dilluns.
7) S'anuncia un taller per aprendre a compartir arxius després del sopador de dilluns.
10) Comissió de barris: Es proposa penjar les pancartes fetes al llarg de la jornada acabad l'assemblea. Es proposa demanar permís als veïns de la Plaça per senyalitzar degudament els diferents espais que s'han creat.
11) Votació: s'aprova que dilluns 23 de maig es troben totes les comissions a les 20h. Es farà una assemblea informativa cada dia. I una Assemblea General els divendres i diumenges.
12) Es tanca l'Assemblea.
Font: http://www.kaosenlared.net/noticia/acta-lassemblea-lacampada-terrassa-diumenge-22m
Samarreta groga=ensenyament públic
El GROC ja no és un color o una samarreta, és una forma de defensar tots junts un
ENSENYAMENT PÚBLIC DE QUALITAT
Estem treballant per la UNITAT de la Comunitat Educativa, es per això que demanem a l'escoles que vulguin afegir-se que es coordinin professorat i famílies, per tal, que el fet de portar aquesta samarreta visualitzi la unió d'aquest dos col·lectius.
Es per això que NO ACCEPTAREM comandes en les NO s'hagi treballat, col·lectivament, famílies i professorat
Samarretes
propera comanda.
Font: http://badalonaesmou.blogspot.com/p/demanar-samarretes.html
Barcelona diu SÍ a la República del poble, NO a les retallades socials de CiU i de la burgesia catalana
Aquest 14 d'abril commemorem el 80 aniversari de la proclamació de la II República a la Plaça de Sant Jaume (el veritable nom de la qual és, en realitat, Plaça de la República). Hem coincidit, per un d'aquests atzars de la vida, amb els actes de protesta promoguts per les organitzacions sindicals contra les brutals retallades socials en la Sanitat pública realitzats pel govern neoliberal que dirigeix Artur Mas, fidel servidor de l'alta burgesia catalana. Milers i milers de metges, infermers i altres professionals es van unir amb els centenars de republicans presents a la plaça en defensa de la sanitat pública catalana.
Dalt de la Tribuna Republicana es van escoltar les veus dels representants sindicals, que no només defensaven els drets laborals dels treballadors de la salut, sinó abans de res el futur de la sanitat pública catalana, a la qual es vol destruir en benefici de les mútues privades, quina patronal està present al govern de Mas. Per això, com a republicans, ens sentim molt orgullosos d'haver col·laborat en aquesta històrica lluita en defensa de la sanitat pública, la de tots, enfront de la voracitat de les mútues privades que defensen una sanitat de pagament, elitista i excloent.
Per la Tribuna Republicana van desfilar a més a més altres qüestions relacionades amb l'actualitat política i social actual: Arcadi Oliveres va realitzar una impressionant denúncia de la guerra imperialista contra Líbia i Manel Márquez, fundador de la pàgina web d'esquerres Kaos en la Red, va desemmascarar la bruta campanya televisiva que busca associar falsament a aquesta pàgina amb la violència i el terrorisme per fer callar la veu d'aquest mitjà alternatiu. També va haver-hi emotius records per a les conquestes socials durant la II República, especialment per als drets de les dones i el laïcisme. La música popular i combativa va posar punt final a la millor commemoració de la II República que recordem.
En la Plaça de la República ens vàrem trobar, en un ambient fraternal, solidari i combatiu, republicans de diverses associacions i militants d'alguns partits d'esquerres que entenen que sense República mai més hi haurà progrés ni drets socials en aquest país. Pel fet de trobar-nos i fondre'ns els republicans, una part de l'esquerra, i els treballadors en el mateix espai públic, hem multiplicat la nostra força de forma conjunta: aquesta és l'experiència que des de Ciutadans per la República ens comprometem a transmetre a aquells que per una raó o una altra no van estar presents, amb l'objectiu que l'any proper encara hagin més companys en la Plaça de la República, i ens trobem units, fraternalment i sense sectarismes, en la lluita per la III República.
Per a la nostra associació l'ensenyament està ben clar: unitat, República, esquerra i drets socials han de tornar a fondre's, ja que aquell 14 d'abril van néixer com un únic cos. Va ser la República la que va unificar a l'esquerra i va ser l'esquerra la que des del Parlament republicà va possibilitar les conquestes socials i també les conquestes nacionals de Catalunya, Euskadi i Galícia, i també va ser l’esquerra qui va defensar a la República dels atacs de la dreta i el feixisme. Només amb la unitat dels republicans i d'aquests amb l'esquerra més conseqüent tornarem a tenir justícia, solidaritat, democràcia i drets socials al nostre país.
Felicitem a tots aquells companys i companyes i associacions que van fer possible el gran èxit d'aquest 80 Aniversari, un èxit que ens apropa una mica més a la III República.
Visca la República!!!
80 Aniversari de la proclamació de la II República - Plaça Sant Jaume - Barcelona (Videos)
Extret de: Canal de nicolasdurancornella
Aquests són els primers videos, en breu seguirem pujant molts mès.
80è aniversari de la proclamació de la República
Extret de: Associació pel Plantejament Republicà
El 14 d'abril de 2011 tornem al 1931.
Els integrants de l'APR conjuntament amb l'AJEC (Associació de Joves Estudiants de Catalunya) homenatgem la proclamació de la República fent volar la bandera tricolor a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
Des d'aquí us animem a tots i a totes que feu el mateix des de casa vostra!
Salut i República!
Celebració del 80 aniversari de la proclamació de la República dijous 14 d'abril - 18.45 hores - plaça Sant Jaume - Barcelona
Aquest 14 d'abril, es celebrarà el 80è aniversari de la proclamació de la II República amb festa, música, teatre, etc...
En els temps que corren de retallades socials i de l'augment del feixisme, es importantíssim que els ciutadans que busquen un canvi ens reunim el 14 d'abril a la plaça Sant Jaume per demanar la III República.
L'alternativa es la III República... som republicans, fem república!!!!!!!!
Ciutadans per la Republica
----------------------------------------------------
Manifest 2011
Ens tornem a convocar el proper 14 d’abril a una festa reivindicativa en el 80è aniversari de la proclamació de la República. Volem compartir amb totes i tots vosaltres un acte de memòria i commemoració però sobre tot, i més important, un acte de futur i de conquesta de les llibertats robades. Una festa ciutadana oberta a tothom que senti la necessitat de moure’s per a canviar l’actual situació de desencís.
Volem viure una jornada republicana i antimonàrquica a la Plaça de la República. Una vesprada d’esclat d’ilusió i de força on totes les banderes, que representin l’esperit de lluita per arribar a una societat més justa, dibuixin un sol mar onejant d’esperança i d’unitat contra el neoliberalisme salvatge i les seves tisores retalladores de drets polítics i econòmics. Una tarda on tots els colors seran un de sol, el de l’antifeixisme. Tots som imprescindibles per a recuperar el llarg camí perdut i avançar sense por i amb empenta cap a un horitzó veritablement democràtic. Lluny d’impunitats i transicions servils al capital, prop de les ciutadanes i ciutadans que volen lluitar per unes condicions laborals i socials dignes, sense donar ni un pas enrere. Lluny del diccionari del Sistema amb paraules com mercats, parquets, crisi, atur, ajustos, reformes. Mots que només signifiquen beneficis pels que mai van pagar, ni van deixar els seus llocs de privilegi, i pels seus fills amb diferents collars però els mateixos cànids. La mateixa existència de la monarquia hereva de la dictadura és la constatació del continuisme i constitueix, en aquest estat, el paraigua on es refugien tots els mals d’una Espanya en blanc i negre.
Fem d’aquesta situació en negatiu una realitat en positiu, fem de la seva manca de respecte pels nostres drets el combustible per a guanyar aquesta partida i fer escac i mat al rei.
Republicans, progressistes, gent d’esquerra, antimonàrquics, anticapitalistes, independentistes, hem de mirar més enllà, sense por a cap paraula, al debat, a la diferència, perquè ens uneixen més coses que no ens separen. El nostre enemic és poderós, viu tranquil al sistema que ha fet a imatge seva, i que nosaltres no hem de contribuir a garantir amb la manca d’unitat. És el nou feixisme, el de sempre amb vestit i maletí, que extorsiona, reprimeix, tortura, discrimina, engarjola, trepitja, imposa la seva doctrina i espolia el dissident, a aquell que es rebel·la, continuant la seva dictatorial tradició.
Creix la xenofòbia, el masclisme, el fanatisme i el poder de la jerarquia catòlica, els retalls socials, la corrupció, la indiferència, la desmobilització entre el gruix dels ciutadans progressistes proporcionalment al creixement de la mobilització dels grups de la més extrema dreta. Hem de dir prou.
Un 17 de juliol del 36 un cop d’estat sagnant i genocida ens va condemnar a viure set dècades després en la manca de democràcia i llibertats, en la pèrdua constant dels drets conquerits amb la lluita i la vida de gent que va envair dels seus somnis les places i carrers un 14 d’abril de 1931. El proper 14 d’abril fem honor a aquells somiadors i honorem-nos a nosaltres mateixos fent nostra la plaça de la República, enlairant ben fort les nostres veus amb les nostres reivindicacions en l’epicentre polític de Catalunya. Fem una festa de drets i llibertats. Celebrem República, la de la separació església-estat, la del dret inalienable a decidir de persones i pobles, la dels drets humans, la de tots els ciutadans siguin d’on siguin, la de la justícia per les víctimes del feixisme espanyol, la de la radical democràcia en la que governi el poble i no els interessos dels de sempre.
Sens dubte ens necessitem, per això ens hem de trobar i que millor punt de trobada que el 14 d’abril a les 18,45 a la plaça Sant Jaume, plaça de la República.
Ens veiem!
Blog oficial: http://www.14abrilrepublica.blogspot.com/
Correu: 14abrilrepublica@gmail.comEls portuguesos denuncien la precarietat laboral sortint al carrer
Extret de: Kaos en la Red
Desenes de milers de ciutadans es van unir a les principals ciutats portugueses per protestar contra la precarietat laboral i les injustícies socials a Portugal, que viu la seva pitjor crisi econòmica en trenta anys.
Les manifestacions, promogudes pel moviment juvenil "Geracao à rasca", aglutinar a portuguesos de totes edats i ideologies polítiques i van reunir en les majors urbs del país, Lisboa i Porto, a més de 50.000 participants, segons càlculs oficials.
Convocades com protestes independents políticament, laiques i pacífiques, la massiva afluència de les concentracions es produeix un dia després que el Govern socialista anunciés noves retallades econòmics en el país que pretenen reduir dràsticament el dèficit portuguès del 7,3 per cent el 2010 al 2 % el 2013.
Portugal anuncia un altre ajust per allunyar el rescat i acontentar la UE
La retallada suma 5.000 milions en tres anys i comprèn una contribució especial per als pensionistes que guanyin més de 1.500 euros al mes.
El Govern portuguès va anunciar ahir un nou paquet de mesures d'ajust econòmic, que inclouen una retallada en les pensions, amb l'objectiu d'estalviar més de 5.000 milions d'euros els pròxims tres anys. El ministre de Finances, Fernando Teixeira dos Santos, va presentar el pla d'austeritat com un pas més per complir i anar més enllà dels compromisos amb la Unió Europea de rebaixar el dèficit públic portuguès al 4,6% del PIB a finals d'aquest any i al 3% el 2012. Concretament, les mesures pretenen un estalvi addicional del 0,8% del PIB aquest any, del 2,5% el 2012 i del 1,2% el 2013. Amb aquest catàleg de bons propòsits el primer ministre, José Sócrates, va arribar a Brussel.les per assistir a la reunió del Eurogrup, confiat en allunyar el fantasma d'una intervenció del Fons Europeu d'Estabilització Financera i del Fons Monetari Internacional.
La cancellera Merkel aplaudeix les mesures i diu que seran "de gran ajuda"
L'ala esquerra de l'oposició qualifica el pla de "descens als inferns"
Teixeira dos Santos va assegurar que el nou paquet ha estat dissenyat per calmar la tensió en els mercats. I no obstant això, la pressió no deixa de pujar: la prima de risc-la diferència entre els interessos que paguen els bons portuguesos a 10 anys i els alemanys-va tornar a créixer ahir, encara que amb major moderació que en anteriors jornades. El més preocupant és la tensió en el deute a més curt termini: els bons a dos i cinc anys van protagonitzar ahir una escalada sensacional, que indica que els inversors desconfien cada vegada més de les possibilitats de Portugal d'esquivar un rescat o potser fins i tot una reestructuració del seu deute. Els bons a cinc anys freguen ia un tipus d'interès del 8%; el deute a 10 anys paga al voltant del 7,5%.
La principal mesura del nou pla d'ajust preveu una retallada de les pensions, en línia amb el qual el Govern va decretar l'any passat en els salaris dels funcionaris públics, de les indemnitzacions per acomiadament i la reducció del copagament dels medicaments. Teixeira dos Santos va descriure el pla com una "contribució especial de caràcter extraordinari". La retallada, que oscil.larà entre el 3,5% i el 10%, segons la quantia de les pensions, afectarà els jubilats que ingressen més de 1.500 euros al mes. L'oposició d'esquerra es va afanyar a qualificar la nova decisió governamental de "descens als inferns", però la cancellera alemanya, Angela Merkel, va aplaudir la mesura i va assegurar que serà "de gran ajuda" en la negociació per flexibilitzar i ampliar el fons de rescat a la cimera de finals de març.
Portugal necessita "eliminar qualsevol dubte que les metes de reducció del dèficit van a complir-se", segons el seu ministre de Finances. L'objectiu és aconseguir en els dos pròxims anys una reducció de la despesa pública del 2,4% del PIB (1,6% el 2012 i 0,8% el 2013), i un augment dels ingressos del 1,3%. El Govern ha anunciat, així mateix, una reducció dels serveis i fons autònoms d'un 10%, i la obtenció d'ingressos addicionals a través de concessions o venda de patrimoni immobiliari de l'Administració.
Hi haurà una reducció de despeses en medicaments i subsistemes públics de salut, major racionalització de la xarxa escolar i altres mesures de control de costos operacionals de l'Administració. Les tisores afectarà també a les empreses públiques ia les transferències a ajuntaments i regions autònomes (Açores i Madeira). Hi haurà també reformes en el mercat de treball, amb una retallada en els subsidis i la limitació temporal de les prestacions a 12 mensualitats.
En el capítol d'augment de l'ingrés, destaca la revisió i limitació dels beneficis i deduccions fiscals, que significarà un augment de l'impost sobre la renda i de l'equivalent a l'impost de societats, la racionalització de l'estructura de l'IVA que el Govern ja va augmentar el any passat en dos punts (del 21% al 23%) i l'actualització d'impostos específics al consum. El ministre de Finances va declarar la voluntat de l'Executiu de combatre l'economia submergida i l'evasió fiscal.
Igual que Merkel, la Comissió Europea va aplaudir el nou pas fet per Portugal. Segons el comissari Olli Rehn, les mesures seran "suficients" per assolir les metes de dèficit. Rehn va dir que estava satisfet pel compromís del Govern de Sòcrates de dur a terme "àmplies reformes estructurals, concretament en el mercat laboral i en el sector financer".
Portugal, amb un Executiu socialista en minoria, va tancar 2010 amb un dèficit públic del 7% del PIB. La seva economia ha patit una recaiguda en l'últim trimestre, i caurà un 1,3% aquest any, segons les previsions oficials. L'atur ha escalat del 8% al 12% durant la crisi, i els analistes destaquen que la manca de competitivitat és el seu principal taló d'Aquil. Però el problema actual són les pressions a les quals s'ha vist sotmesa la deute lusitana en els mercats, que pot abocar l'Executiu a demanar el rescat. El Govern es resisteix davant del mal resultat que han donat les ajudes en els casos d'Irlanda i Grècia. Però la tensió no cedeix.
Les manifestacions, promogudes pel moviment juvenil "Geracao à rasca", aglutinar a portuguesos de totes edats i ideologies polítiques i van reunir en les majors urbs del país, Lisboa i Porto, a més de 50.000 participants, segons càlculs oficials.
Convocades com protestes independents políticament, laiques i pacífiques, la massiva afluència de les concentracions es produeix un dia després que el Govern socialista anunciés noves retallades econòmics en el país que pretenen reduir dràsticament el dèficit portuguès del 7,3 per cent el 2010 al 2 % el 2013.
Portugal anuncia un altre ajust per allunyar el rescat i acontentar la UE
La retallada suma 5.000 milions en tres anys i comprèn una contribució especial per als pensionistes que guanyin més de 1.500 euros al mes.
El Govern portuguès va anunciar ahir un nou paquet de mesures d'ajust econòmic, que inclouen una retallada en les pensions, amb l'objectiu d'estalviar més de 5.000 milions d'euros els pròxims tres anys. El ministre de Finances, Fernando Teixeira dos Santos, va presentar el pla d'austeritat com un pas més per complir i anar més enllà dels compromisos amb la Unió Europea de rebaixar el dèficit públic portuguès al 4,6% del PIB a finals d'aquest any i al 3% el 2012. Concretament, les mesures pretenen un estalvi addicional del 0,8% del PIB aquest any, del 2,5% el 2012 i del 1,2% el 2013. Amb aquest catàleg de bons propòsits el primer ministre, José Sócrates, va arribar a Brussel.les per assistir a la reunió del Eurogrup, confiat en allunyar el fantasma d'una intervenció del Fons Europeu d'Estabilització Financera i del Fons Monetari Internacional.
La cancellera Merkel aplaudeix les mesures i diu que seran "de gran ajuda"
L'ala esquerra de l'oposició qualifica el pla de "descens als inferns"
Teixeira dos Santos va assegurar que el nou paquet ha estat dissenyat per calmar la tensió en els mercats. I no obstant això, la pressió no deixa de pujar: la prima de risc-la diferència entre els interessos que paguen els bons portuguesos a 10 anys i els alemanys-va tornar a créixer ahir, encara que amb major moderació que en anteriors jornades. El més preocupant és la tensió en el deute a més curt termini: els bons a dos i cinc anys van protagonitzar ahir una escalada sensacional, que indica que els inversors desconfien cada vegada més de les possibilitats de Portugal d'esquivar un rescat o potser fins i tot una reestructuració del seu deute. Els bons a cinc anys freguen ia un tipus d'interès del 8%; el deute a 10 anys paga al voltant del 7,5%.
La principal mesura del nou pla d'ajust preveu una retallada de les pensions, en línia amb el qual el Govern va decretar l'any passat en els salaris dels funcionaris públics, de les indemnitzacions per acomiadament i la reducció del copagament dels medicaments. Teixeira dos Santos va descriure el pla com una "contribució especial de caràcter extraordinari". La retallada, que oscil.larà entre el 3,5% i el 10%, segons la quantia de les pensions, afectarà els jubilats que ingressen més de 1.500 euros al mes. L'oposició d'esquerra es va afanyar a qualificar la nova decisió governamental de "descens als inferns", però la cancellera alemanya, Angela Merkel, va aplaudir la mesura i va assegurar que serà "de gran ajuda" en la negociació per flexibilitzar i ampliar el fons de rescat a la cimera de finals de març.
Portugal necessita "eliminar qualsevol dubte que les metes de reducció del dèficit van a complir-se", segons el seu ministre de Finances. L'objectiu és aconseguir en els dos pròxims anys una reducció de la despesa pública del 2,4% del PIB (1,6% el 2012 i 0,8% el 2013), i un augment dels ingressos del 1,3%. El Govern ha anunciat, així mateix, una reducció dels serveis i fons autònoms d'un 10%, i la obtenció d'ingressos addicionals a través de concessions o venda de patrimoni immobiliari de l'Administració.
Hi haurà una reducció de despeses en medicaments i subsistemes públics de salut, major racionalització de la xarxa escolar i altres mesures de control de costos operacionals de l'Administració. Les tisores afectarà també a les empreses públiques ia les transferències a ajuntaments i regions autònomes (Açores i Madeira). Hi haurà també reformes en el mercat de treball, amb una retallada en els subsidis i la limitació temporal de les prestacions a 12 mensualitats.
En el capítol d'augment de l'ingrés, destaca la revisió i limitació dels beneficis i deduccions fiscals, que significarà un augment de l'impost sobre la renda i de l'equivalent a l'impost de societats, la racionalització de l'estructura de l'IVA que el Govern ja va augmentar el any passat en dos punts (del 21% al 23%) i l'actualització d'impostos específics al consum. El ministre de Finances va declarar la voluntat de l'Executiu de combatre l'economia submergida i l'evasió fiscal.
Igual que Merkel, la Comissió Europea va aplaudir el nou pas fet per Portugal. Segons el comissari Olli Rehn, les mesures seran "suficients" per assolir les metes de dèficit. Rehn va dir que estava satisfet pel compromís del Govern de Sòcrates de dur a terme "àmplies reformes estructurals, concretament en el mercat laboral i en el sector financer".
Portugal, amb un Executiu socialista en minoria, va tancar 2010 amb un dèficit públic del 7% del PIB. La seva economia ha patit una recaiguda en l'últim trimestre, i caurà un 1,3% aquest any, segons les previsions oficials. L'atur ha escalat del 8% al 12% durant la crisi, i els analistes destaquen que la manca de competitivitat és el seu principal taló d'Aquil. Però el problema actual són les pressions a les quals s'ha vist sotmesa la deute lusitana en els mercats, que pot abocar l'Executiu a demanar el rescat. El Govern es resisteix davant del mal resultat que han donat les ajudes en els casos d'Irlanda i Grècia. Però la tensió no cedeix.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
