El PP tumba en el Congreso la iniciativa para poner fin a los privilegios económicos de la iglesia católica

El diputado Joan Josep Nuet presentó una enmienda transaccional que encontró apoyo en el PSOE y en las minorías de Amaiur, ERC y UPyD, aunque en el caso del partido de Rosa Díez, con matices, a través de la cual se revisaba el plazo para adaptar los beneficios fiscales de tal manera que la Iglesia empezara a pagar el Impuesto de Bienes Inmuebles (IBI)

El Grupo Popular rechazó ayer en la Comisión Constitucional del Congreso la iniciativa de Izquierda Unida que perseguía poner fin a los privilegios económicos de los que sigue disfrutando la Iglesia Católica en nuestro país y abrir el camino para la autofinanciación de esta confesión religiosa.

El diputado de IU y portavoz en esta Comisión Constitucional, Joan Josep Nuet, fue el encargado de defender la proposición no de ley de esta formación. Nuet presentó, a su vez, un texto transaccional para recoger las enmiendas presentadas por los grupos Socialista y Mixto, que finalmente apoyaron la iniciativa.

El texto transado por el parlamentario catalán de IU recogía los siguientes puntos por los que el Congreso instaba al Gobierno a:

1. ​Llevar a cabo las medidas oportunas para establecer un calendario con un plazo de adaptación para la completa autofinanciación de la Iglesia Católica.
2.​ Revisar en ese plazo de adaptación los beneficios fiscales de los que disfruta la Iglesia Católica con el objetivo de su homologación al sistema general, en particular, en lo que respecta a las exenciones en el Impuesto sobre Bienes Inmuebles (IBI).
3. Revisar en ese plazo de adaptación el sistema de asignación tributaria a la Iglesia Católica en el Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas (IRPF). En una tendencia a su progresiva desaparición.
4. ​Recortar en un 20% la asignación tributaria a la Iglesia Católica en el IRPF en los Presupuestos Generales del Estado para 2012, con la finalidad de que la Iglesia participe en el esfuerzo colectivo necesario para superar la crisis.

Durante su intervención, Nuet explicó que esta iniciativa se presenta “en un contexto de crisis” y también por la “evidencia real” que supone conocer que “la Iglesia Católica española es una de las grandes propietarias de inmuebles de todo tipo, acumulados durante una larga historia en nuestro país y, por tanto, una realidad que podríamos decir que está sobre la mesa de miles y miles de municipios de nuestro país”.

Recordó que “estas propiedades no pagan impuestos, entre ellos el Impuesto de Bienes Inmuebles (IBI). En un contexto de crisis las administraciones públicas están colocando sobre la mesa el debate de esta exigencia tributaria” con la Iglesia.

Algunas ciudades ya han anunciado su intención de reclamar a la Iglesia el pago del IBI, lo que, según el presidente de la Conferencia Episcopal, Antonio María Rouco Varela, podría afectar a su actividad e iría en detrimento de otras acciones. Ayuntamientos como el de Madrid ya han anunciado, sin embargo, que no reclamarán ese impuesto a la iglesia, "aunque pudieran", como ha manifestado la alcaldesa Ana Botella.

Argumentó Nuet que “si no hacemos este debate ahora, sino lo abordamos por la puerta nos va a entrar por la ventana. Por tanto, lo mejor es coger el toro por los cuernos, analizar el debate, dialogar con esta iglesia propietaria y llegar a acuerdos entre las administraciones públicas y la Iglesia Católica de nuestro país”.

Fuente:http://www.tercerainformacion.es/spip.php?article37640

L'Estat espanyol dóna anualment a l'Església catòlica vuit mil milions de dòlars

L'Estat espanyol dóna anualment a l'Església catòlica gairebé vuit mil milions de dòlars, tot i la greu crisi que travessa el país que ha comportat a que s'apliquin estrictes retallades de la despesa pública que afecten en la seva majoria als més necessitats, va denunciar aquest dijous l'analista de mitjans, José Manuel Martínez: "L'Església catòlica es finança a Espanya, a través d'una donació de gairebé vuit mil milions de dòlars cada any, és una realitat que els mitjans de comunicació no expliquen".
Martínez va indicar que "si això se sabés bé i es pogués comparar contra les restriccions que s'han fet en aquesta absurda política contra la crisi econòmica (...) els ciutadans espanyols tindrien encara una visió més crítica no només de la visita del Papa, de la seva actitud ostentosa, sinó de l'Estat".

Va afegir també que aquesta contribució de l'Estat a l'Església és més indignant en moments en què es travessa "una greu crisi econòmica on es retalla l'ajuda als més vulnerables, i no obstant això, s'apliqui un ajut econòmic descomunal per part de l'Estat a l'Església catòlica que no és pobre".

Per la seva banda, el sociòleg espanyol, Berna Barranc opinar en el mateix espai de teleSUR, que la visita papal "és una visita monàrquica d'excés "que contrasta" davant d'una joventut espanyola que ho està passant malament amb la desocupació".

Font:http://www.pravdaliberation.com.ar/2011/08/denuncian-que-estado-espanol-dona-la.html

Hora d'investigar a capellans i monges

Extret de: Gara.

Autor: Ainara Lertxundi Kazetaria.

Els abusos i maltractaments físics i psicològics comesos durant anys per membres de l'Església Catòlica segueixen sacsejant al Vaticà que, lluny de mostrar la seva intenció d'investigar les denúncies i castigar als responsables, manté una actitud arrogant i per res reparadora.

Roma acaba de cridar a consultes al seu nunci a Irlanda per les declaracions del primer ministre, Enda Kenny, que ha carregat contra la Santa Seu pel seu silenci en aquests fets. En una recent compareixença davant el Parlament, va afirmar que «la violació i tortura de nens va ser minimitzada o gestionada de manera que es mantingués la primacia de la institució, el seu poder, posició i reputació». Gairebé al mateix temps, la Conferència Episcopal d'Alemanya ha anunciat que permetrà a investigadors independents furgar en els seus arxius per aclarir els abusos sexuals a menors i evitar en el futur aquests casos «atroços».

És la primera vegada que una Conferència Episcopal europea pren una decisió d'aquest calibre. L'espanyola hauria de prendre nota i seguir els passos de la seva homòloga alemanya per aclarir les vexacions comeses per capellans i monges en internats, orfenats i escoles gestionats per ells. Infinitat de testimonis donen fe de l'horror que van viure milers de menors en nom d'una «caritat» mal entesa. Libèria, ja adulta, va ser una d'aquelles nenes. «Vivíem aterrides per les monges. Hi havia nenes que es colpejaven contra la paret igual que fan els malalts mentals. Et castigaven per qualsevol cosa», rememora en el llibre «Vides robades». Gairebé cap orde religiós -Filles de la Caritat, les Adoratrius...- està lliure de pecat. Després dels hàbits s'amaguen molts secrets, no només aquells que estan relacionats amb les denúncies d'abusos sinó també amb el robatori de nadons.

És hora, per tant, d'investigar i de reparar en la mesura del possible als que van patir aquestes realitats, silenciades durant massa anys. Amb voluntat és possible. N'hi ha prou com a exemple l'últim informe de 431 pàgines ordenat per un jutge irlandès o la decisió dels bisbes alemanys.

El Consistori dóna 40.000 euros a dos confraries per anar a Madrid a la visita del Papa

Extret de: laicismo.org

L'oposició municipal critica l'absència de criteris objectius perquè l'equip de govern del PP hagi concedit l'ajut

De nou una subvenció municipal genera controvèrsia. Després de ser habitual en els últims anys veure com l'Ajuntament aporta a col.lectius veïnals i ciutadans diners per a cursos de Swarovsky o tallers de ioga, l'equip de govern del PP va donar dilluns passat llum verda a la Comissió d'Economia a una ajuda de 40.000 euros a dues germandats de la capital perquè puguin traslladar els seus trons i els seus titulars a Madrid amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut, a la qual acudirà el Papa Benet XVI. Ambdues confraries, la de Mena i Captura, són les mateixes que fa tot just unes setmanes van merèixer el favor dels nous responsables de la Diputació provincial, també del PP, que en una de les primeres mesures al capdavant de la institució va aprovar una subvenció d'altres 20.000 euros per al viatge. 

La reacció dels grups de l'oposició no es va fer esperar. Tant el PSOE com IU van criticar durament el que s'atorgui aquest ajut econòmic per a aquest fi. L'argument dels portaveus de les dues formacions, Maria Gámez i Pedro Moreno Brenes, respectivament, va coincidir, ja que tots dos van denunciar l'absència de criteris per concedir aquesta subvenció. 

"No hi ha control, previsió i objectivitat a l'hora de donar les subvencions en aquesta ciutat, a qui i per què es donen", va dir l'edil socialista, que ha insistit que en un moment com l'actual 40.000 euros "no és una xifra menyspreable". "Ens sembla bé que es promocionin tots els aspectes de la ciutat, ja sigui cultural o religiós, però estem en desacord que es faci, al nostre parer, en funció de apetències o afinitats", va sentenciar. 

Per la seva banda, Moreno Brenes ha assenyalat que durant la comissió va preguntar pels criteris que s'havien seguit per concedir aquesta ajuda "i no em van contestar". "Totes les confraries que van a qualsevol lloc tenen finançat el viatge?", S'ha preguntat el portaveu d'IU, per al qual la concessió de l'ajuda és "injustificada" per l'absència d'arguments. 

Visió ben diferent tenen del que ha passat els germans grans de "Mena" i "Prendimiento". El primer, Antonio Jesús González, ha recalcat que els diners sol.licitats i concedit es destina a finançar exclusivament el transport del tron ​​i de la imatge del seu confraria, mentre que els portadors es pagaran el trasllat. "Si les institucions no ens donen suport no podem anar a aquests llocs", va comentar, i alhora ha recordat que quan Maria Gámez era delegada de la Junta a Màlaga se li va enviar una carta demanant-li col.laboració, sense que hi hagi hagut resposta.Per la seva banda, Jaume Gallego, germà major del Captura, es va queixar que tant IU com el PSOE "donin suport a les confraries quan els interessa, sobretot en campanya electoral". "No entenc que davant d'un acte com aquest, en què es va a representar a Màlaga davant de tothom, no mostrin el seu suport", va afegir. 

La col.laboració de la Casona del Parc amb els col.lectius religiosos va ser abordada i aprovada el passat dilluns amb els únics vots favorables del PP a la comissió municipal d'Economia i en què, a més, es van acordar diverses modificacions de crèdits per atendre, entre altres menesters, les despeses derivades de la celebració del Dia de les Forces Armades. Segons la documentació oficial, les despeses ocasionades per aquest esdeveniment es van elevar a 30.000 euros en el cas del condicionament necessari de la zona, altres 25.984 euros en matèria de protocol i 15.158 euros derivats de les despeses de neteja. 

A això es va sumar un suplement de crèdits per 12.000 euros per a l'assistència tècnica en l'elaboració del projecte Museu de Museus que l'Ajuntament vol desenvolupar a l'antiga illa dels cinemes Astoria i Victòria, i de gairebé 4.000 euros per pagar a una empresa privada contractada per netejar les escombraries deixada per un botellón realitzat al recinte firal.

Plagues domèstiques

Extret de: elPeriodico.com

Enuig vaticà

Extret de: Granada Avui.

Autor: Ignacio Martínez.

EL Vaticà ha cridat a consultes el seu ambaixador a Irlanda, després de la duríssima crítica que el primer ministre irlandès va fer la setmana passada al comportament de la jerarquia davant dels abusos sexuals contra nens i nenes irlandesos al sud comtat de Cork entre 1996 i 2009. La sortida del nunci del país és la crisi més greu en temps moderns entre l'Estat irlandès i l'Església catòlica.La solemne desqualificació de Enda Kenny es va produir al Parlament i va ser la seva reacció davant el quart informe publicat a Irlanda sobre abusos físics, psíquics i sexuals d'eclesiàstics sobre nens.

En els tres anteriors informes, un de 2005 i dos de 2009, es deixava en evidència als bisbes locals, però en aquesta ocasió se subratlla la responsabilitat de Roma. Kenny va anar directe al gra: va destacar "les disfuncions, la desconnexió, l'elitisme i el narcisisme que dominava la cultura del Vaticà, la violació i tortura de nens va ser minimitzada o gestionada de manera que es mantingués la primacia de la institució, el seu poder, posició i reputació". 

La diplomàcia vaticana és d'una subtilesa infinita. Així que sorprèn aquesta reacció. Una crida a consultes d'un ambaixador és un mecanisme diplomàtic que serveix per mostrar el rebuig per l'actuació d'un altre Estat. Però aquí els perjudicats són els irlandesos. Fins i tot pel seu propi Govern, responsable per haver protegit a l'Església i haver exonerat de la seva responsabilitat civil davant les víctimes, a les quals ha fet front l'Estat en la seva major part. 

El 2002 em va agafar durant una estada a Irlanda l'estrena de les germanes de la Magdalena. La pel.lícula de Peter Mullan, ambientada en els anys 60, basada en fets reals, va guanyar el Lleó d'Or al Festival de Venècia. En els convents de la Magdalena es recloïa noies per expiar els vergonyosos pecats que havien comès. Pecats com haver tingut fills sense estar casades, haver estat violades, o ser belles i per tant propenses a caure en el pecat o induir en els homes. Aquestes institucions acollien a joves enviades per les seves famílies o els orfenats. Allà quedaven tancades, obligades a treballar en les bugaderies cada dia de l'any per expiar els seus pecats, sense percebre cap retribució. Passaven fam, se les sotmetia a càstigs físics, humiliacions, violència física i moral. Milers de dones vivien i morien allà. No és una història medieval: l'últim convent de la Magdalena va tancar el 1996. 

L'Església va acusar de anticlerical a la pel.lícula. Els rostres dels espectadors que la van veure amb mi no deien el mateix. Més que anticlerical, va ser una protesta contra l'integrisme i la hipocresia que amaga a les persones que incomoden a la moral benpensant. Tampoc és anticlerical Enda Kenny per posar les coses al seu lloc. En comptes de enfadar-se, el Vaticà hauria de prendre bona nota.

Els silencis sobre el beat Joan Pau II

Extret de: Viçens Navarro (en castellano)

Aqueste article presenta activitats sobre el papat de Joan Pau II, sistemàticament ignorats en molts dels programes de televisió (incloent els televisions públiques com TVE) realitzats a causa de la Seva recent beatificació. Els tats mostrar que aquest Papa fou profundament conservador, responsable de polítiques que varen afectar negativament la Firma de la vida d'Milions de persones.

Una vegada més, l'establishment mediàtic espanyol s'ha mobilitzat per promocionar la figura del Papa Joan Pau II. La seva última expressió va ser l'Informe Setmanal de Televisió Espanyola (1911.04.30), en el seu reportatge arran de la seva beatificació.En aquest reportatge es van ignorar diverses dades. Vegem.

Joan Pau II va visitar Xile el 1987 quan estava governat per un dels dictadors més sagnants que ha conegut Llatinoamèrica: el General Pinochet, que havia destruït un règim democràticament elegit, i presidit pel president Allende, cap del govern d'Unitat Popular (al qual vaig tenir el gran privilegi d'assessorar).

L'objectiu d'aquesta govern democràtic va ser el millorar el benestar de la població. Quan les polítiques públiques desenvolupades per aquest govern van afectar als privilegis dels terratinents, de la banca, de l'oligarquia xilena, i de les classes benestants, aquestes -com havia passat a Espanya el 1936- van pressionar a l'Exèrcit perquè realitzés un cop militar.

Durant la seva visita a Xile, el Papa no va fer cap declaració pública crítica cap a aquella dictadura que va incrementar substancialment el nombre de pobres del país, a més d'assassinar, torturar i exiliar a milers de persones que havien treballat per millorar la qualitat de vida de les seves classes populars. Però, pitjor fins i tot que el seu silenci va ser la promoció d'Angelo Sodano (membre de l'Opus Dei i amic del Dictador), llavors Nunci del Vaticà a Xile (que havia declarat en múltiples ocasions les seves simpaties pel dictador i per la dictadura) com a Secretari de Estat del Vaticà. Va ser Angelo Sodano el que més tard va intervenir i va fer gestions amb el govern britànic per alliberar al General Pinochet quan aquest va estar retingut a Londres (com a resultat de l'ordre d'extradició de Baltasar Garzón). En realitat, Joan Pau II va liderar, juntament amb l'administració Ronald Reagan, la lluita contra els moviments reformistes -inclosa la teologia de l'alliberament- que s'oposaven a les enormes desigualtats que es generaven i reproduïen en aquell continent. Aquestes desigualtats es sostenien a força d'una enorme repressió duta a terme per dictadures sagnants recolzades, de nou, per Ronald Reagan i per Joan Pau II. Informe Setmanal tot just va tocar aquest fet, dedicant-li només uns pocs segons.

Aquestes polítiques van ser també responsables de canvis profunds dins dels EUA. L'Església Catòlica nord-americana s'havia caracteritzat per afavorir al Partit Demòcrata en considerar més sensibles als temes socials que el Partit Republicà, proper al món financer i empresarial. Joan Pau II es va mobilitzar per canviar aquesta situació. Va fer de l'oposició a l'avortament hi ha l'homosexualitat el punt clau del que va anomenar amb certa incoherència "la defensa de la vida i de la família". A partir de llavors va haver-hi més catòlics votant al Partit Republicà que al Partit Demòcrata. I com a conseqüència, van augmentar substancialment la pobresa i les desigualtats socials als EUA, responsable de l'augment de la mortalitat infantil i del deteriorament de l'estàndard de vida de les famílies nord-americanes.

Les polítiques promogudes per Joan Pau II són també responsables de la mort de milions de creients catòlics amb SIDA, en oposar-se a la utilització del condó, la mesura preventiva més eficaç per prevenir el seu contagi. Aquesta prohibició en països africans on el 20% de la població adulta té SIDA condemna a milions de persones en aquell i altres continents a la mort. Parlar de tal Papa com el defensor de la vida és tergiversar el significat del terme vida, identificant aquesta amb la mort. Res d'això es va dir en Informe Setmanal.

Coherent amb les seves simpaties cap a dictadures feixistes o feixistes (que van recolzar i van ser recolzades per l'Església) Joan Pau II va emfatitzar l'homenatge a l'Església Catòlica espanyola pel seu comportament durant la Guerra Civil, quan la jerarquia eclesiàstica va donar suport un cop militar que va interrompre un règim democràticament escollit, la II República, convertint-se en l'eix ideològic de la dictadura més cruel que hi hagi existit a l'Europa Occidental en el segle XX (per cada assassinat polític que va fer Mussolini, l'assassí dictador va fer 10.000). El suposat amor de Joan Pau II per la llibertat es va reflectir en què va honrar a les víctimes de la repressió republicana, que van ocórrer en els excessos (censurables) realitzats en contra del desig dels governants, mentre que va ignorar a les víctimes del costat colpista que l'Església va recolzar activament, interrompent la llibertat a Espanya. Res d'això tampoc es va mostrar en Informe Setmanal.

Però on les incoherències d'aquesta Papa van aparèixer amb més intensitat va ser en el seu comportament referent a la pederàstia. Va ocultar i silenciar els menyspreables comportaments de clergues que van aprofitar la seva autoritat per abusar de menors. Joan Pau II era plenament conscient del que passaria i l'evidència existent mostra que ho va ocultar.

Tal tolerància també va incloure la corrupció. És difícil de creure que Joan Pau II no sabés el que era àmpliament conegut a Mèxic sobre el fundador dels Legionaris de Crist i el comportament d'aquesta secta. El detestable personatge que la va fundar (a la qual pertanyen membres destacats del PP) era conegut per les seves pràctiques corruptes. Quan vaig visitar Mèxic, aquests comportaments eren sabuts per la intel.lectualitat mexicana que em va convidar. No és sostenible indicar que aquests fets fossin desconeguts pel Papa. Informe Setmanal tampoc va dir res sobre això. Hauria estat desitjable que una televisió finançada per tots els espanyols fos més equilibrada en el seu reportatge i no contribuís a promocionar un beat, aviat Sant, que té moltíssimes ombres, a més de les llums que l'establishment espanyol va aplaudir.

Per què l'Església condemna el nazisme i es nega a fer el mateix amb el franquisme?

Extret de: Laicismo.org

El Papa ha desencadenat una tempesta en vincular l'actual anticlericalisme espanyol amb el que hi havia abans de la guerra civil. Però s'ha cuidat molt de condemnar la dictadura franquista.

En realitat, no ha fet res més que seguir el guió escrit.

Autor: Pilar Gassent

19 setembre 2010: Benet XVI beatifica a Birmingham, al centre d'Anglaterra, el cardenal John Henry Newman, un convers de l'anglicanisme. Aquest mateix dia, es commemora el 70 aniversari de la Batalla d'Anglaterra, els bombardejos nazis durant quatre mesos en cel britànic, i el Papa aprofita per condemnar de nou el nazisme -ja ho havia fet amb anterioritat- qualificant de "ideologia demoníaca". "Per a mi, que he viscut i patit els llargs i tenebrosos dia del règim nazi a Alemanya, és profundament commovedor ser aquí i recordar a tants conciutadans vostres que sacrificar les seves vides, resistint amb tenacitat a les forces d'aquesta ideologia demoníaca", va dir.

Joseph Ratzinger, de qui se sap, i fins i tot va ser admès per ell mateix en la seva autobiografia, que entre 1941 i 1942 va estar en la principal organització del partit Nazi, la Joventut hitleriana, i que després va servir un temps en una unitat antiaèria que protegeix una planta de BMW prop de Munic -hi fotos que li mostren a Ratzinger amb l'uniforme paramilitar de les anomenades unitats de foc antiaeri- va afegir a Birmingham que setanta anys després "recordem amb vergonya i horror l'espantós preu de mort i destrucció que la guerra porta amb si" i va renovar la seva determinació de treballar per la pau i la reconciliació, "on sigui que amenaci un conflicte".

6 octubre 2010: Benet XVI viatja en avió des de Roma a Santiago de Compostela i en conversa amb els periodistes que l'acompanyen comenta que a Espanya s'ha desenvolupat "un laïcisme, un anticlericalisme, un secularisme fort i agressiu com es va veure en la dècada dels anys trenta", és a dir, el que va precedir al cop d'Estat que va desembocar en la Guerra Civil i més endavant en la dictadura franquista. Tot seguit va fer una crida a la reevangelització del poble espanyol però ni durant el vol ni després, durant la seva estada a Santiago primer hi ha Barcelona després, va emetre ni una sola paraula de condemna cap al règim de Franco, instaurat pel cop militar que va comptar amb l'ajuda de les tropes de Hitler i Mussolini.

Per si hi havia algun dubte que les paraules del Papa a l'avió no van ser improvisades i que responien a un guió prèviament elaborat en col.laboració amb la jerarquia eclesiàstica espanyola, el cardenal arquebisbe de Madrid i president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), monsenyor Antonio María Rouco Varela, ha atribuït aquest dilluns a "derivacions del laïcisme radical" la situació a Espanya en matèria de matrimoni, família o dret a la vida i ha col.locat al nostre país "en el primer lloc del rànquing de laïcisme".

Rouco ha insistit en la tesi de Benet a l'explicar que "el sant pare ha fet una reflexió sobre una espècie de resurrecció del laïcisme radical una mica estrany a aquestes alçades del temps", alhora que ha insistit que, encara que es pensava que el laïcisme radical després de les Segona Guerra Mundial s'havia acabat, "sembla que no és així i que segueix afectant a tota Europa".

Les paraules de Rouco no han de sorprendre si tenim en compte la resistència de l'Església catòlica espanyola a condemnar el règim franquista del que va ser part intrínseca, tot i que es va tractar d'una de les dictadures més sanguinàries de l'Europa del segle XX. Són declaracions que no vénen sinó a confirmar el que ja sabíem fa temps: que la Conferència Episcopal funciona com corretja de transmissió o 'ariet' de la dreta més extrema que campa per aquestes terres.

Després de tot, fa només uns anys, el 2006, el Parlament Europeu si condemnava el franquisme concloent que existeixen evidències suficients per provar la violació dels drets humans durant els quaranta anys que va estar en el poder, amb l'única excepció del PP, per xafogor dels partits polítics de centre-dreta europeus que no li van secundar. Únicamene va tenir el suport de la ultradreta polonesa. L'encarregat de parlar en nom dels populars per a justificar el rebuig a la condemna va ser el seu eurodiputat Jaime Mayor Oreja, que no va fer referències explícites a 1936 ni el franquisme, i sí als riscos que, segons ell, amenacen actualment la 'concòrdia' entre espanyols. I, entre altres coses, va dir: "El debat del dret de l'autodeterminació, la creació de noves nacions que no han existit mai, significa un error històric perquè ens allunya de la nostra concòrdia".

Fa només uns mesos, al maig, IU va proposar la il.legalització del PP si no condemna els crims franquistes. Pot semblar un brindis al sol, però les raons amb les quals s'argumentava la proposta no ho són. I és que el que el PP es nega a condemnar-i l'Església catòlica amb ell-són crims de lesa humanitat, que inclouen assassinat, extermini, deportació o desplaçament forçós, empresonament, tortura, violació, persecució per motius polítics, religiosos o ideològics , desaparició forçada, segrest ...

La Generalitat de Catalunya crea el Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa

Amb aquest govern de CIU els drets dels treballadors i els drets universals de sanitat i educació no estan garantits, en canvi si que estan garantits els drets de l'Església catalana a seguir xupan de les arques catalanes.

Ciutadans per la República.

Extret de: Laicismo.org

Joana Ortega, vicepresidenta
de la Generalitat de Catalunya

La Generalitat ha aprovat per decret la creació del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, un organisme vinculat a la Direcció General d'Afers Religiosos que orientarà les polítiques del Govern català en aquesta matèria.

El consell assessor es crea per "garantir el màxim respecte a la llibertat ideològica, religiosa i de culte, així com una pacífica convivència de les diferents esglésies, confessions i comunitats religioses", segons el decret publicat avui al Diari Oficial dela Generalitat (DOGC).

Entre les funcions de l'entitat, que es reunirà trimestralment i es renovarà cada dos anys, hi ha assessorar i proposar actuacions en matèria de diversitat religiosa a la vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, tenint en compte la perspectiva de gènere.

Així mateix, podrà crear comissions de treball sobre polítiques del Govern autonòmic amb la participació dels agents implicats i experts, i les seves reunions estaran obertes al director general d'Afers Religiosos, Xavier Puigdollers.

Com el Consell Assessor per a la reactivació econòmica i el Creixement (No té) i el de Polítiques Socials i de Família, integrarà un màxim de 15 experts, que no cobraran i seran designats per la consellera a proposta del president de l'entitat, que al seu torn serà nomenat per Ortega a proposta del director general.

Barcelona diu SÍ a la República del poble, NO a les retallades socials de CiU i de la burgesia catalana

Aquest 14 d'abril commemorem el 80 aniversari de la proclamació de la II República a la Plaça de Sant Jaume (el veritable nom de la qual és, en realitat, Plaça de la República). Hem coincidit, per un d'aquests atzars de la vida, amb els actes de protesta promoguts per les organitzacions sindicals contra les brutals retallades socials en la Sanitat pública realitzats pel govern neoliberal que dirigeix Artur Mas, fidel servidor de l'alta burgesia catalana. Milers i milers de metges, infermers i altres professionals es van unir amb els centenars de republicans presents a la plaça en defensa de la sanitat pública catalana.

Dalt de la Tribuna Republicana es van escoltar les veus dels representants sindicals, que no només defensaven els drets laborals dels treballadors de la salut, sinó abans de res el futur de la sanitat pública catalana, a la qual es vol destruir en benefici de les mútues privades, quina patronal està present al govern de Mas. Per això, com a republicans, ens sentim molt orgullosos d'haver col·laborat en aquesta històrica lluita en defensa de la sanitat pública, la de tots, enfront de la voracitat de les mútues privades que defensen una sanitat de pagament, elitista i excloent.

Per la Tribuna Republicana van desfilar a més a més altres qüestions relacionades amb l'actualitat política i social actual: Arcadi Oliveres va realitzar una impressionant denúncia de la guerra imperialista contra Líbia i Manel Márquez, fundador de la pàgina web d'esquerres Kaos en la Red, va desemmascarar la bruta campanya televisiva que busca associar falsament a aquesta pàgina amb la violència i el terrorisme per fer callar la veu d'aquest mitjà alternatiu. També va haver-hi emotius records per a les conquestes socials durant la II República, especialment per als drets de les dones i el laïcisme. La música popular i combativa va posar punt final a la millor commemoració de la II República que recordem.

En la Plaça de la República ens vàrem trobar, en un ambient fraternal, solidari i combatiu, republicans de diverses associacions i militants d'alguns partits d'esquerres que entenen que sense República mai més hi haurà progrés ni drets socials en aquest país. Pel fet de trobar-nos i fondre'ns els republicans, una part de l'esquerra, i els treballadors en el mateix espai públic, hem multiplicat la nostra força de forma conjunta: aquesta és l'experiència que des de Ciutadans per la República ens comprometem a transmetre a aquells que per una raó o una altra no van estar presents, amb l'objectiu que l'any proper encara hagin més companys en la Plaça de la República, i ens trobem units, fraternalment i sense sectarismes, en la lluita per la III República.

Per a la nostra associació l'ensenyament està ben clar: unitat, República, esquerra i drets socials han de tornar a fondre's, ja que aquell 14 d'abril van néixer com un únic cos. Va ser la República la que va unificar a l'esquerra i va ser l'esquerra la que des del Parlament republicà va possibilitar les conquestes socials i també les conquestes nacionals de Catalunya, Euskadi i Galícia, i també va ser l’esquerra qui va defensar a la República dels atacs de la dreta i el feixisme. Només amb la unitat dels republicans i d'aquests amb l'esquerra més conseqüent tornarem a tenir justícia, solidaritat, democràcia i drets socials al nostre país.

Felicitem a tots aquells companys i companyes i associacions que van fer possible el gran èxit d'aquest 80 Aniversari, un èxit que ens apropa una mica més a la III República.

Visca la República!!!

80 Aniversari de la proclamació de la II República - Plaça Sant Jaume - Barcelona (Videos)

Extret de: Canal de nicolasdurancornella

Aquests són els primers videos, en breu seguirem pujant molts mès.

80è aniversari de la proclamació de la República

Extret de: Associació pel Plantejament Republicà

El 14 d'abril de 2011 tornem al 1931.

 

Els integrants de l'APR conjuntament amb l'AJEC (Associació de Joves Estudiants de Catalunya) homenatgem la proclamació de la República fent volar la bandera tricolor a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

 

Des d'aquí us animem a tots i a totes que feu el mateix des de casa vostra!

 

Salut i República!

Celebració del 80 aniversari de la proclamació de la República dijous 14 d'abril - 18.45 hores - plaça Sant Jaume - Barcelona

Todos pagamos el turismo del Papa

Extret de: Laicismo.org

 

 

 

 

 

 

La campanya contra l'avortament costa a l'Església 250.000 euros

Extret de: Público

La meitat han estat aportats per les diòcesis, i la resta, per la Conferència Episcopal.

"Les nostres campanyes tenen preus modestos. Aquesta és excepcional i augmenta una mica el preu, però segueix sent modest", ha assenyalat el portaveu episcopal, Juan Antonio Martínez Camino, sobre l'import de l'agressiva campanya publicitària en què es compara a un nen amb un linx i que ha desencadenat fortes crítiques. Un preu, el del desgast públic, que els bisbes semblen disposats a pagar.

Poques vegades tan pocs diners va causar tant escàndol. Segons les xifres a les quals ha tingut accés públic, l'import no ha superat els 250.000 euros, dels quals la meitat han estat aportats per les diòcesis, i la resta, per la Conferència Episcopal, que nega que els fons provinguin de l'IRPF. Els diners invertits sembla mínim, si es té en compte l'impacte que la campanya ha tingut ja en l'opinió pública.

A diferència de la de la Renda en la qual l'Església va gastar 2,7 milions d'euros ara no hi ha hagut necessitat de contractar publicitat en premsa, ràdio, televisió o Internet: tots s'han fet ressò de la imatge del nen al costat del linx.

El baix cost es deu, en bona mesura, al fet que els vuit milions de díptics que encara es reparteixen en parròquies i escoles de tot Espanya han estat impresos per Edicte, l'editorial de la Conferència Episcopal. Els bisbes també s'han aprofitat de la crisi, que ha esfondrat les tarifes de les 1.300 tanques publicitàries que reprodueixen el seu missatge en 37 capitals de província. Madrid i Barcelona, ​​amb 215 tanques cadascuna, són les ciutats amb més presència de la campanya.

L'Arxidiòcesi de Filadèlfia suspèn a 21 sacerdots per abusos

Extret de: Redacció Sírius

L'Arxidiòcesi de Filadèlfia (Pennsilvània, EUA) ha decidit suspendre a 21 sacerdots sospitosos d'abusar sexualment de menors. Aquesta decisió arriba anys després d'iniciades les investigacions sobre almenys 37 membres de l'Església Catòlica d'aquesta localitat nord-americana, que el febrer d'aquest any van ser formalment acusats d'abusar de menors entre 1992 i 2004. Foto: Justin Rigali, arquebisbe de Filadèlfia, el passat 8 d'abril.

Segons aquestes mateixes fonts, 20 dels investigats estan acusats d'abusos sexuals, mentre que altres 17 han estat acusats de "comportament inadequat amb menors". Quatre dels acusats tenen una cita davant els tribunals el proper 14 de març.

No obstant, ha hagut de passar un mes perquè la institució reaccionés i suspengués als sacerdots. No a tots, ja que encara queden vuit que segueixen exercint les seves funcions en no "estar garantit" que la investigació prossegueixi sobre ells, segons justifica el cardenal arquebisbe de Filadèlfia, Justin Rigali. El cardenal afirma que han estat setmanes "difícils" per "totes les víctimes d'abusos sexuals" i també "per a tots els catòlics i membres de la comunitat".

L'escàndol de Filadèlfia és per a David J. O'Brien, professor d'història del catolicisme a la Universitat de Dayton (Ohio, EUA), un "renaixement del de Boston". O'Brien es refereix al cas de l'Arxidiòcesi de Boston, on l'any 2002 es van destapar nombrosos casos d'abusos sexuals perpetrats per sacerdots catòlics. Aquest escàndol va esdevenir la punta de l'iceberg d'altres tants abusos succeïts durant dècades a diversos estats del país i de la resta del món, especialment a Holanda, Bèlgica, Itàlia i Alemanya.

Acto de Ciutadans per la República por el 75 aniversario del Frente Popular

El pasado día 22 de febrero Ciutadans per la República celebró con 2 actos la celebración del 16 de febrero, día en el que se creó el frente popular y en el que queremos hacer hincapié por la importancia de esta fecha y lo que significó la unidad de la izquierda en el Frente Popular del 36.

La situación internacional y nacional de aquel entonces hizo que varios partidos e ideologias de izquierdas, como la comunista, la republicana, la anarquista, la nacionalista, etc, junto con los sindicatos vieron algo en común para unirse y hacer frente al fascismo que se avecinaba. ¿Si en esa época se logro esta unidad salvando distancias ideológicas, porque no se puede lograr esta unidad hoy en día?

No miramos atrás solo por curiosidad, sinó para aprender de los errores que la história nos puede mostrar. La memória histórica es un instrumento fundamental para no repetir errores; pero, ¿se puede aprender algo de la experiéncia histórica del frente popular para hacer frente a la situación presente?

Lo primero seria saber que fué el frente popular.

Sabemos que la derecha que gobernava en ese momento queria destruir el proyecto de la república por lo que se hizo un frente único con varias ideologias para presentarse en las elecciones del 36, las cuales ganó. También sabemos que el frente popular no pudo hacer nada contra un golpe fascista ilegal que comenzó una guerra civil, pero que este Frente Popular sirvió de instrumento de resistencia en la guerra contra los nacionales golpistas y la 

intervención fascista alemana e italiana.

El Frente Popular sufria contradicciones internas muy fuertes y aguanta toda la investida brutal de Franco hasta que Casado traiciona a la república y la entrega a Franco.

Llegados a este punto, nos preguntamos ¿que tiene que ver el Frente Popular de entonces con nuestra situación actual? son dos momentos históricos diferentes. Bueno, está claro que hay verdaderas diferencias entre las dos épocas, pero las reivindicaciones concretas se lograron, no durante la guerra, no durante la dictadura, sino despúes de la muerte del dictador y que su base de inspiración y democrácia era la república. Todas estas reivindicaciones laborales, de negociación colectiva, el que exista legislación laboral, los tribunales penales de trabajo, etc... que ya tenemos, la derecha las quieren destruir o se están destruyendo.

Bajo este panorama actual, existe una confusión porque el partido, supuestamente de izquierdas, que es el PSOE, es el que ataca estos logros sin vacilaciones y frente a estos ataques no hay otra alternativa que no sea la de los partidos de derecha y de ultra-derecha como el PP. La derecha se gasta miles de millones de euros en crear nuevas publicaciones, televisiones y todo tipo de medios de comunicación para “orientar” ideologicamente a los ciudadanos. Como tiene dinero (sacado del saqueo sistemático a los trabajadores) y poder (hay que recordar con quien se reunió la última vez Zapatero)puede abrir tantos medios de comunicación afines como desee para provocar la división de los trabajadores en contra de los inmigrantes, o en contra de los parados, o en contra de los juvilados o emitir 24 horas de futbol ininterrumpidamente. La cuestión es escurrir el bulto para que ellos no parezcan los causantes de la situación de pérdida de derechos sociales y laborales.

Por eso millones de personas sentirian una ilusión si vieran una unión, una alternativa desde la izquierda en la que pudieran participar.

Ahora bien, en 1936 habian miles de represaliados políticos en las cárceles, la CEDA habia amnistiado a todos los colpistas de la época de Sanjurgo dándoles cargos militares y políticos a figuras tan despreciables como el General Mola. No estaban en juegos unos derechos básicos laborales o sociales como ahora, sino que estaba en juego todo el sistema democrático y la república en sí, pero aún así fueron capaces de unirse en el Frente Popular porque sabían que la república era un avance frente la alternativa que no era otra que el fascismo.

Hacemos un llamado, como republicanos para recontruir la izquierda, regenerar la política actual, denunciar públicamente a los farsantes de la “modélica transición”, recuperar espacios públicos de lucha histórica de la izquierda, denunciar a los partidos supuestamente de izquierdas que no hacen su trabajo y desenmascarando sus verdaderas intenciones, denunciar los crimenes del franquismo sin miedo para, después, denunciar la figura del rey y esta supuesta democrácia que no ha alcanzado las espectativas de millones de personas y que sirve a empresarios y especuladores, pero siempre con la alternativa republicana por delante porque eso es lo que tenemos en común millones de personas.

Ayer como hoy tenemos algo en común y eso se llama república.

¡VIVA LA REPÚBLICA!

La hipocresia en estado puro

La hipocresía, siempre ha sido un rasgo común de la derecha, pero esto no se si se puede catalogar de hipocresía o de estupidez. 

La estupidez supongo que también es un rasgo común de la derecha.

Ciutadans per la República, Catalunya

http://www.elpais.com/articulo/espana/ultracatolico/arrepentido/elpepunac/20080315elpepinac_13/Tes

El pp y el aborto

El nebot de Rouco i bisbe de Lugo vol robar les terres als veïns de Rivadulla

Extret de: Sírius.cat

Dins l'espoli que l'església, amb l'impunitat de les lleis feixistes, ve fent de terres i propietats des de fa segles, com ja hem denunciat repetidament, el bisbe de Lugo i nebot de Rouco Varela ha portat als veïns de Rivadulla al jutjat per tal de robar unes terres que pertanyen al poble i mai han estat de l'església. Les ordres van ser contundents: O cedien un terreny comunal o es deixarien de celebrar misses a la parròquia. Els veïns del llogaret de Rivadulla van rebre amb estupefacció el comunicat remès pel Bisbat de Lugo i que van llegir dos sacerdots al final de l'eucaristia dominical. Ja fa tres anys d'allò i al poble només s'escolta missa una vegada cada 15 dies, si no és per encàrrec i previ pagament de vuit euros. Foto: Els veïns lluitaran fins al final pel seu poble i ses terres.

El motiu de la disputa és la pugna per la titularitat d'un terreny que els parroquians empren com a camp de festa, de trobada i celebracions. Mentre que en el poble els veïns defensen que la parcel.la és propietat comunal des de fa dècades, el bisbe de Lugo, Alfonso Carrasco Rouco, nebot del president de la Conferència Episcopal Espanyola, vol robar-la com a tants altres llocs ve fent la màfia romana.

No hi ha un document notarial que acrediti de qui és el camp

Expliquen els vilatans que el terreny objecte de discòrdia, de 2.462 metres quadrats no edificables, el van comprar el 1967 amb les 15.000 pessetes que van percebre de mans de la hidroelèctrica Moncabril, empresa que va construir un embassament que va inundar l'antic centre de reunió de Rivadulla.

En aquesta mateixa època, els veïns van ajudar a posar en peu la que avui és l'església parroquial, així com la casa del capellà, que s'alcen en un extrem del camp dóna festa, prova de les bones relacions existents amb el llavors sacerdot. Mai es van preocupar per escripturar uns terrenys que en Rivadulla sempre van considerar que eren "de tots", com tampoc havia existit enfrontament algun amb l'Arquebisbat. Fins que el lladre Carrasco Rouco va iniciar els tràmits de venda de la casa rectoral. "El comprador va exigir que s'inclogués el camp de festa en el tracte", explica Luis García, el portaveu.

La negativa veïnal va frustrar l'operació especulativa del bisbe mafiòs i la casa rectoral es va quedar llavors sense comprador, mentre que el bisbe va denunciar als parroquians de Rivadulla per haver cedit en un document signat davant notari el terreny als integrants de l'associació veïnal. El bisbe, nebot del feixista Rouco Varela, ha denunciat als parroquians, indefensos i la major part d'ells jubilats.

Tres sacerdots

En aquests últims anys han passat per la parròquia tres sacerdots, un va morir -diuen que per la mala conciència de teneir d'obeïr les ordres del bisbe en contra de sa voluntat- i els altres dos van intentar aconseguir que els veïns signessin un acte de conciliació amb el Bisbat, sense èxit. El portaveu dels afectats manté que des de la diòcesi "ho han intentat tot" per enfrontar als veïns, per això coincideixin en mostrar-se reticents a signar res que no els confirmi la propietat del terreny.

Ara, després de dos anul.lacions del judici in extremis l'any passat i l'acte de conciliació fallit, uns 60 veïns en la seva majoria els caps de família residents a la parròquia, que amb prou feines compta mig centenar d'habitatges, estan citats el dijous per prestar declaració en el jutjat de Arzúa (La Corunya).

Deu testimonis acudiran per part dels vilatans i quatre per part del Bisbat, que acusa els veïns amb tota la desvergonya d'una organització mafiosa d'ordir una "campanya de mentides" contra la diòcesi.

A Navarra l'església te més de cent pleits amb els veïns per la mateixa rapinya immoral i ja ha robat impunement més de mil immobles.