Concentración en la Plaza Catalunya de Barcelona el próximo domingo 15 de Junio a las 11h convocada por diferentes colectivos que queremos decidir el modelo de estado, monarquía o república.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Convocatoria. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Convocatoria. Mostrar tots els missatges
Concentració de suport davant l’oficina d’Unnim de Torre Romeu
Com segurament ja sabeu aquesta nit, les companyes de la PAH, l’han passat tancades a una l’oficina que Unnim té al carrer Banyoles, a Sabadell.
Les companyes s’hi van tancar ahir al obrir l’oficina cap a les cinc i hi porten tancades des de llavors per aconseguir una dació.
El cas d’aquesta dació es especialment injust ja que Unnim (ara propietat de BBVA) demana 4.000€ per avançat abans de signar la dació.
No només l’Ahmed no te aquests diners sinó que a més els entenem com un xantatge barroer.
Per l’entitat aquestes diners son totalment insignificants mentre que per l’Ahmed són una barrera inassumible per aconseguir la dació, proposta de mínims de la PAH en tots els casos d’execució hipotecaria de la primera vivenda.
Doncs bé, nosaltres no cedirem. Exigim una dació total i sense xantatges. Exigim firmar la dació sense haver de pagar per avançat i de moment ja hem passat tota la nit dins l’oficina.
Aprofiteu per venir a donar suport i, si podeu, portar café, aigua i alguna cosa per menjar per les companyes que són a dins.
Moltissimes gràcies a les moltíssimes persones, companyes de lluita de la ciutat i veines del barri que han passat a mostrar la seva solidaritat.
Els moments compartits aquesta nit deixen clar que Unnim no ha aconseguit ni aconseguirà fer-nos callar.
#29S, volvemos al Congreso
Continuando con las movilizaciones de estos días, 25 y 26 de septiembre, este sábado volverá a tener lugar una concentración masiva frente al Congreso de los Diputados convocada tras los sucesos de éstos días en Madrid
La cita será a las 18h y los convocantes confían en que la convocatoria sea aún más masiva que la del miércoles y el jueves de ésta semana.
El objetivo de la concentración del 29S es el mismo que el de estos dos días, rodear el Congreso. La Coordinadora 25S considera que es necesario seguir denunciando que el Ejecutivo de Mariano Rajoy no merece seguir gobernando este país: “Vamos a volver a convocar para rodear el Congreso y decirles que gobiernen para los ciudadanos y no para los bancos. Que dimitan, que se abra un nuevo proceso democrático para que estén primero las personas y no los bancos”.
TRENTA-DOSENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTICIA I REPARACIÓ. QUERELLA ARGENTINA
Diu l’Estatut de Roma (1998, signat per l’estat espanyol) que crim contra la humanitat és l’assassinat, l’extermini, el desplaçament forçós, l’empresonament, la tortura, la violació, la desaparició forçada, la persecució per motius polítics o qualsevol acte inhumà que causi gran sofriment o atempti a la salut mental o física de que els sofreix quan tots aquests actes formin part d’un atac generalitzat o sistemàtic contra una població civil. És clar, llavors, que el cas de les víctimes del feixisme de l’estat espanyol és un cas de llibre de crims contra la humanitat.
Per altra banda la Convenció sobre la Imprescriptibilitat dels Crims de Guerra i dels Crims de Lesa Humanitat (1968, no signada per l’estat espanyol) diu en el seu article quart que els Estats Parts es comprometen a adoptar les mesures legislatives o d’altra índole que sigui necessària per a que la prescripció de la pena establerta per llei no s’apliqui als crims de lesa humanitat, i en cas que existeixi sigui abolida. I aquí tenim el perquè l’estat espanyol es nega a signar aquest document perquè hauria d’abolir la Llei d’Amnistia, la seva llei de punt final i impunitat.
En resum, l’estat espanyol reconeix el crim de lesa humanitat però només reconeix la seva imprescriptibilitat si es comet en altre estat, per això ha jutjat i condemnat a Scilingo pels seus crims a l’Argentina, ha fet retenir Pinochet pels seus crims a Xile o ha reclamat l’extradició de los SS Totenkopf pels seus crims als territoris ocupats per l’Alemania nazi. Amb aquests precedents és fácil respondre a aquestes preguntes:
Què passa a l’estat espanyol amb la dreta i la pseudoesquerra que, des de les seves diferents tribunes de difusió pública, poden censurar i condemnar la dictadura argentina, mirant amb bons ulls que es faci Justícia a les seves víctimes, mentre neguen la justícia a les víctimes de la dictadura espanyola? Què els hi passa que critiquen el nazisme i parlen dels seus crims com de lesa humanitat reconeixent el genocidi mentre aquí practiquen el negacionisme?
El bipartidisme regnant, llavor de la transició que encara dóna els seus fruits, ha negat, nega i negarà, però la seva negació també és un crim, tant si es fa per a conservar la immunitat o per covardia.
Des de fa més de 3 anys que ens concentrem a la plaça Sant Jaume per a exigir Veritat, Justícia i Reparació i l’anul·lació per llei dels judicis del franquisme. Més de 3 anys observant l’estupefacció de la gent d’arreu del món que s’atura per demanar-nos que fem sota la pluja o sota el sol amb les fotografies de les nostres víctimes i que no donen crèdit a la realitat que vivim. Gent de països que potser si han signat tots els convenis sobre drets humans. Especial incredulitat mostren els argentins que han vist com aquí es sentenciava un criminal de la seva dictadura i no podien entendre que no es jutgessin els crims del franquisme. Moltes vegades els hem comentat que hauríem de fer a la inversa, que els seus tribunals haurien de jutjar els crims de la nostra dictadura. I des de 2010 que es va presentar la primera querella a la justícia argentina pels crims comesos pel franquisme, i després de varies vicissituds judicials, ara sembla que per fi aquesta querella, a la que ja s’han afegit quasi un centenar de particulars i entitats, tirarà endavant. No sabem si arribarà a bon port, però el que si és cert és que es tracta d’una oportunitat més d’obtenir la justícia que tant l’estat espanyol com Europa ens ha negat fins ara. Una altra via a explorar que passi el que passi no hem de permetre que es converteixi en una frustració, ni en decepció, després de tants anys i anys de lluita de familiars i d’associacions de la memòria. Perquè la nostra lluita també és imprescriptible, és el nostre conveni signat amb el cor i la raó amb les víctimes de la dictadura feixista i la transició.
Reiteradament hem expressat la universalitat de les víctimes dels crims de lesa humanitat, hem dit que les víctimes de crims d’estat són de totes i de tots, no tenen fronteres, que una desapareguda o desaparegut de Guatemala, de Colòmbia, de Xile, d’Argentina, de Mèxic, d’Espanya és una víctima de tot un món que lluita pels drets humans, la seva defensa i el seu compliment. Que totes i tots tenen dret a la Justícia, que les fronteres geopolítiques no li poden barrar el pas, que és un treball col·lectiu en el qual ens hem de donar suport. Una veu escoltada i recolzada es pot multiplicar per mil, per un milió o milions. Per això la nostra veu serà present aquest 1 de setembre a la nostra trenta-dosena concentració, oberta a totes les víctimes de crims de lesa humanitat, per a constituir un altaveu humà de denúncia, que no hagi d’oblidar, que no hagi de demanar perdó, ni sigui obligat a perdonar, que cridi ben fort Veritat, Justícia i Reparació.
Extret de Mesa de Catalunya
Condemnem el cop d'estat de la oligarquia paraguaiana
La región latinoamericana apoya en bloque al presidente destituido de Paraguay:
Les entitats sotasignants:
Les entitats sotasignants:
Condemnem el cop d'estat de la oligarquia paraguaiana
Condemnem el cop d'estat contra el President, electe en votació popular, Fernando Lugo i la seva substitució per un govern de facto, mitjançant una maniobra parlamentària, paròdia de “judici polític”, executada en 24 hores, que ha burlat totes les normes democràtiques i el mes mínim respecte al degut procés.
Denunciem aquesta agressió a la democràcia de Paraguai per part de l'oligarquia latifundista: el 2% de la població propietària del 80% de les terres que es fa representar en els partits corruptes tradicionals i maneguen poders fàctics i mitjans de comunicació.
Denunciem aquesta agressió a la democràcia de Paraguai per part de l'oligarquia latifundista: el 2% de la població propietària del 80% de les terres que es fa representar en els partits corruptes tradicionals i maneguen poders fàctics i mitjans de comunicació.
Denunciem la complicitat imperialista, establerta de forma amenaçadora a la base militar de Estigarribia i que defensa els interessos de les seves transnacionals com Monsanto, màxim exponent del agronegoci, que el passat any va facturar en aquest país 30 milions de dòlars, lliures d'impostos.
Saludem la posició dels països de l'ALBA i UNASUR de no reconèixer al president de facto, Federico Franco i ens solidaritzem amb la resposta del poble paraguaià, que ha sortit al carrer a defensar la democràcia buscant la restitució. Animem als pobles del món a mobilitzar-se per recolzar la sobirania del poble paraguaià.
Per aquesta raó, fem una crida a la solidaritat i a concentrar-nos davant el consolat de Paraguai, aquest proper dimarts 26 de Juny a les 20h. per mostrar el nostre suport a la resistència del seu poble.
Primeres signatures:
Amigues de l´Alba, Assemblea Bolivariana de Catalunya, Associació d´Educació Popular Carlos Fonseca Amador (AEPCFA), Casa de Nicaragua, Comité de Solidaridad Sandinista, Coordinadora Plurinacional de Izquierdas del Ecuador, EUIA, Entrepobles, Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC), Partit dels Comunistas de Catalunya (PCC), Revolta Global- Esquerra Anticapitalista
Saludem la posició dels països de l'ALBA i UNASUR de no reconèixer al president de facto, Federico Franco i ens solidaritzem amb la resposta del poble paraguaià, que ha sortit al carrer a defensar la democràcia buscant la restitució. Animem als pobles del món a mobilitzar-se per recolzar la sobirania del poble paraguaià.
Per aquesta raó, fem una crida a la solidaritat i a concentrar-nos davant el consolat de Paraguai, aquest proper dimarts 26 de Juny a les 20h. per mostrar el nostre suport a la resistència del seu poble.
Primeres signatures:
Amigues de l´Alba, Assemblea Bolivariana de Catalunya, Associació d´Educació Popular Carlos Fonseca Amador (AEPCFA), Casa de Nicaragua, Comité de Solidaridad Sandinista, Coordinadora Plurinacional de Izquierdas del Ecuador, EUIA, Entrepobles, Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC), Partit dels Comunistas de Catalunya (PCC), Revolta Global- Esquerra Anticapitalista
LLIBRE DE CONDOL COMBATIU. TRENTENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ
dissabte, 26 de maig de 2012
Plaça sant jaume, 12 hores
La Mesa de Catalunya d’Entitats
Memorialistes en aquesta trentena concentració per la veritat, la justícia i la
reparació vol presentar-vos el llibre de condol combatiu, un llibre en
construcció on la vostra paraula i les vostres històries seran les
protagonistes.
Per què de condol? Perquè aquesta
democràcia no ha sabut donar resposta a les peticions dels familiars de les
víctimes del franquisme, ni a tots aquells que volen sentir-se ciutadans de ple
dret i viure en una societat respectuosa i complidora dels mandats dels drets
humans. Una societat que vol deslligar-se de la dictadura i dels seus vestigis
actuals tenint total accés a la veritat, a la justícia i a la reparació per a
les víctimes que van defensar la legalitat democràtica republicana de l’atac
colpista del feixisme.
Per què combatiu? Perquè formarà part de
la lluita pels drets de totes i tots els antifeixistes víctimes del franquisme.
Un llibre que vol donar la paraula al poble amb total llibertat per a expressar
les preocupacions, idees i reclamacions que no han estat escoltades per
l’administració, donar veu a aquells que han vist dia rere dia com les
institucions els hi donaven l’esquena, i també el poder legislatiu i el
judicial. La paraula és una eina que esmolada amb la pedra de la democràcia i
la llibertat potser tant perillosa per a aquells que no volen que es faci
justícia, que quan no és segrestada, és tergiversada o manipulada per a
disfressar la trista realitat d’un estat i d’un país que no avança pel camí
correcte dels drets i les llibertats.
Amb quina intenció presentem aquest
llibre en construcció? aquest llibre de condol per la democràcia i combatiu per
la Memòria neix per a que s’assabentin de primera ma de la nostra frustració
però també de la nostra determinació de continuar en aquesta lluita. Els
familiars, amigues i amics de les víctimes, els represaliats pel franquisme que
encara viuen i la gent conscienciada i amb principis NO OBLIDEM i guardarem amb
gelosia les memòries per a que, un dia molt proper, la lluita d’aquestes dones
i homes per alliberar-nos del feixisme, ocupin el lloc que per dret els hi
pertoca a la història. Els treurem de la infrahistòria que va fabricar el
franquisme, que va continuar la transició i que encara forma part d’una
societat que percep les reclamacions de drets per a les víctimes de la
dictadura com una cosa del passat i, pitjor encara, com un perill pel present.
El veritable perill és oblidar i no fer els deures democràtics i creure que
vivim en un estat de dret on no tenim res a dir.
Aquest llibre no el podran cremar, ni
trencar, ni tancar a l’infern, als soterranis de les biblioteques segrestats
per una dictadura malalta de censura fins al ridícul, com es va fer durant 40
anys de pensament únic i repressió. Aquest llibre som tots nosaltres i cada
vegada que ens apleguem creixerà i quan més ens afegim i més ens comuniquem més
gran és farà fins al punt de caure amb tot el seu pes sobre la impunitat del
franquisme esclafant aquesta anomalia “democràtica” regnant.
Recollim memòria. Parlem amb els pares,
amb els avis i els besavis, abans de que les seves memòries es perdin en
l’oblit i el silenci. Poden semblar històries petites però juntes són grans i
dignes, i mantenir-les vives és una manera de donar les gràcies per la seva
lluita i el seu compromís a totes aquestes persones anònimes.
Et convidem a participar en aquesta
iniciativa reivindicativa i solidària amb les nostres víctimes, les teves
víctimes, el dissabte 26 de maig a la plaça Sant Jaume de 12 a 14 hores. Us hi
esperem a vosaltres i les vostres paraules.
Gràcies a totes i a tots pel recolzament
i el suport rebut en aquests més de tres anys de demostració al carrer del
nostre rebuig a lleis i governs de desmemòria. Continuem.
També pots fer arribar la teva queixa, exigència,
reflexió o la teva història al següent correu: mesacatalunya@gmail.com.
21.535 operats menys per les retallades, un 40% més que el 2010
Les retallades del Govern català en sanitat pública comencen a
reflectir-se en desenes de milers de persones afectades: Els hospitals
que presten servei públic a Catalunya operar a 21.535 persones menys de
gener a octubre de l'any passat que en el mateix període de 2010. La
dada suposa haver suspès 70 intervencions quirúrgiques cada dia fins a
arribar al 6,5% menys d'activitat que el 2010, segons reflecteix una
resposta parlamentària del conseller de Salut, Boi Ruiz, publicada ahir
al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya.
El balanç anual, del qual el Departament de Salut encara no ha aportat dades oficials, llançarà xifres previsiblement pitjors perquè computarà els mesos en què el conseller va aplicar la configuració més severs. Entre novembre i desembre, Salut va decretar el tancament parcial d'hospitals, la suspensió d'operacions programades i va donar festa al personal sanitari per estalviar costos.
"La caiguda més forta quedarà retratada a partir d'octubre. Caldrà esperar per veure l'efecte real de les retallades", va advertir el portaveu de sanitat del PSC a la Cambra catalana, Josep Maria Sabaté.
Per ara, les dades parcials de 2011 i superen les previsions anuals de la Generalitat. El director del Servei Català de la Salut, Josep Maria Padrosa, va assenyalar l'abril passat que les retallades obligarien a demorar unes 16.000 intervencions quirúrgiques. Sense computar els mesos amb més incidència de la configuració, les operacions demorades ja superen en més del 40% la previsió oficial.
Fins a l'octubre ja es va superar en el 40% la previsió oficial per tot l'any
"El fet és que ja abans d'aquests mesos caiguin més de 20.000 operacions. Això repercutirà de manera molt greu en les llistes d'espera", va destacar Sabaté. L'última dada oficial de la Generalitat, publicat l'octubre passat, va reflectir un augment de 13.300 persones en les llistes d'espera fins a arribar als 69.967 pacients, el 23% més que el 2010. Aquest resultat només oferia dades fins al juny de 2011 però ja va situar la llista d'espera a nivells similars als de 2004.
La caiguda de les operacions ha afectat lleugerament més als hospitals públics de l'Institut Català de la Salut (ICS) que als centres privats que reben fons de la Generalitat -una caiguda del 7,8% pel 6,1% en els concertats-. I s'acarnissa especialment en la província de Tarragona, la més afectada per la configuració. Els dos hospitals públics de referència en aquesta demarcació van reduir les intervencions el 15%, més del doble que la mitjana registrada a la resta d'hospitals de la comunitat.
Entre el Joan XXIII de Tarragona i el Verge de la Cinta de Tortosa es van deixar d'operar a 9175 persones, gairebé la meitat del total registrat a Catalunya. Es tracta dels dos centres que més protestes segueixen registrant per l'efecte de les retallades, informa Mercè Pérez. Dues plantes del Joan XXIII segueixen tancades i els sindicats denuncien la sobreocupació de les urgències en aquest centre quan encara no ha arribat a Catalunya l'habitual epidèmia de la grip.
El balanç anual, del qual el Departament de Salut encara no ha aportat dades oficials, llançarà xifres previsiblement pitjors perquè computarà els mesos en què el conseller va aplicar la configuració més severs. Entre novembre i desembre, Salut va decretar el tancament parcial d'hospitals, la suspensió d'operacions programades i va donar festa al personal sanitari per estalviar costos.
"La caiguda més forta quedarà retratada a partir d'octubre. Caldrà esperar per veure l'efecte real de les retallades", va advertir el portaveu de sanitat del PSC a la Cambra catalana, Josep Maria Sabaté.
Per ara, les dades parcials de 2011 i superen les previsions anuals de la Generalitat. El director del Servei Català de la Salut, Josep Maria Padrosa, va assenyalar l'abril passat que les retallades obligarien a demorar unes 16.000 intervencions quirúrgiques. Sense computar els mesos amb més incidència de la configuració, les operacions demorades ja superen en més del 40% la previsió oficial.
Fins a l'octubre ja es va superar en el 40% la previsió oficial per tot l'any
"El fet és que ja abans d'aquests mesos caiguin més de 20.000 operacions. Això repercutirà de manera molt greu en les llistes d'espera", va destacar Sabaté. L'última dada oficial de la Generalitat, publicat l'octubre passat, va reflectir un augment de 13.300 persones en les llistes d'espera fins a arribar als 69.967 pacients, el 23% més que el 2010. Aquest resultat només oferia dades fins al juny de 2011 però ja va situar la llista d'espera a nivells similars als de 2004.
La caiguda de les operacions ha afectat lleugerament més als hospitals públics de l'Institut Català de la Salut (ICS) que als centres privats que reben fons de la Generalitat -una caiguda del 7,8% pel 6,1% en els concertats-. I s'acarnissa especialment en la província de Tarragona, la més afectada per la configuració. Els dos hospitals públics de referència en aquesta demarcació van reduir les intervencions el 15%, més del doble que la mitjana registrada a la resta d'hospitals de la comunitat.
Entre el Joan XXIII de Tarragona i el Verge de la Cinta de Tortosa es van deixar d'operar a 9175 persones, gairebé la meitat del total registrat a Catalunya. Es tracta dels dos centres que més protestes segueixen registrant per l'efecte de les retallades, informa Mercè Pérez. Dues plantes del Joan XXIII segueixen tancades i els sindicats denuncien la sobreocupació de les urgències en aquest centre quan encara no ha arribat a Catalunya l'habitual epidèmia de la grip.
Vint-i-cinquena concentració veritat, justícia i reparació. 24 desembre, 12 hores, Plaça Sant Jaume, Barcelona
Font: Mesa de Catalunya
Tots els 24 de desembre el rei d'Espanya es dirigeix als seus súbdits amb un discurs que es repeteix i que comença amb una fórmula per tots coneguda "En estas fechas tan señaladas me llena de orgullo y satisfacción..." Amb aquest principi tan parodiat com satiritzat el monarca s'ha dedicat a enviar-nos recomanacions sobre moltes qüestions com el terrorisme, com l'emigració, com la crisi, consells que moltes vegades posaven en evidència l'anacronisme d'una institució que volia imposar el seu model de poble fidel que estima el seu cap dels exèrcits per la seva simpatia i per ser salvador de la pàtria. Un rei que demana els seus contribuents que s'estrenyin el cinturó mentre la seva família no renuncia a res, fins i tot alguns dels seus membres s'ha dedicat a ficar la ma a les nostres butxaques amb nocturnitat perquè a la llum del sol ja ho fan diàriament. Tot aquest temps de discursos de nadal sa majestat borbònica no ha demanat perdó ni una sola vegada per haver jurat els principis del moviment reiteradament, per haver format part de l'aparell franquista presidint consells de govern, per haver estat catapultat a una corona que va ser abolida el 1931 per la força de les urnes, per la decisió d'un poble fart de l'abús i la vida dissipada d'una estirp reial que ha tornat una i altra vegada com una maledicció.
Aquest Borbó no ha demanat perdó per la seva participació en l'ocultació dels crims franquistes i per emparar la impunitat dels culpables. La seva corona ha facilitat als criminals l'entrada en una democràcia feta a imatge d'una reconciliació nacional que no ha estat altra cosa que una capitulació forçada dels que van defensar la legalitat republicana i dels que van lluitar per la veritable democràcia, on ningú pot ser cap de res per dret de sang. Una monarquia que de manera ilegítima va ser reafirmada en un referendum constitucional on es votava un pack indivisible amb un vot cautiu de la por del res o del tot. Tant la constitució com la monarquia vetllen per la impunitat dels que van ser els culpables de crims de lesa humanitat imprescriptibles, que encara marquen "aquestes dates tan senyalades", en que per tradició acostuma a ser-hi present l'absència dels éssers estimats. Però el monarca d'això no en sap res, perquè com li va comentar a una escriptora, ell només s'estima amb devoció el seu tron i els seus privilegis entre els quals està el no poder ser jutjat per molt greus que puguin ser els crims comesos.
Aquest rei mai ha tingut una paraula, ja no de penediment, sinó de condol per les víctimes del seu tan lloat i estimat predecessor, el colpista, el dictador que amb les seves mans tacades de sang va lligar el nostre futur a una monarquia que no ha reconegut la dignitat de les lluitadores i lluitadors antifeixistes tot apropiant-se d'una democràcia de molt baixa intensitat com si fos el súmmum democràtic.
En realitat no volem les seves paraules d'alè, volem veure la seva signatura en una llei que per fi ens torni allò que ens van robar, i ens permeti assolir veritat, justícia i reparació. Això sí que ens ompliria de satisfacció a tots nosaltres.
Nadala a sa majestat de l’occident
Vint-i-cinquena concentració, fuig, fuig, fuigVint-i-cinquena concentració, fuig, fuig, fuigExigirem un altre cop veritat, justícia i reparacióPer a les víctimes del franquisme i les de la transició, fuig, fuig, fuigVíctimes trepitjades, fuig, fuig, fuigSoterrades, ignorades, fuig, fuig, fuigTotes víctimes de crims de lesa humanitatImprescriptibles i jutjables una qüestió inajornable, fuig, fuig, fuigAssassinats, assassinades, fuig, fuig, fuigRepresaliats, represaliades, fuig, fuig, fuigLa mesa de catalunya cridarà clar i ben fortAnul·leu els judicis ja n’hi ha prou d’impunitat, fuig, fuig, fuigNo a les lleis de punt final, fuig, fuig, fuigNi amnistia, ni certificats, fuig, fuig, fuigEls volem recordar al rei, a en Rajoy i a en Mas Que la lluita continua i que d’aquí no ens mouran, fuig, fuig, fuig
VINT-I-QUATRENA CONCENTRACIÓ MESA DE CATALUNYA PER LA VERITAT, LA JUSTÍCIA I LA REPARACIÓ
Us convoquem a una nova concentració amb les mateixes reivindicacions de Veritat, Justícia i Reparació per a les víctimes del franquisme i la transició. Des de que van optar per posar rostres i veus a les nostres demandes en forma de concentració pública les coses no han deixat d’empitjorar per a la Memòria per culpa del canvi de rumb dels diferents governs. La nostra tasca és i continuarà sent necessària perquè és una exigència de democràcia i de respecte pels drets humans sense la defensa del quals cap estat pot posar-se l’etiqueta de democràtic. El fet de que políticament hi hagi hagut un gir a posicions que no respecten, sinó que més aviat menyspreen, la memòria històrica democràtica i antifeixista, ens encoratja a continuar amb aquesta tasca de denúncia pública. Denúncia de les actituds vulneradores de les diferents administracions i poders de l’estat. Perquè és a la vida real, al carrer, als espais públics comuns on ens hem d’apropar a la gent per donar les lliçons d’història, de democràcia i de drets bàsics que no es donen a les escoles, instituts, ni universitats, ni als mitjans de comunicació, ni per part de les institucions públiques. Molta gent se n’assabenta els finals de mes a Sant Jaume de que el franquisme viu i perviu barrant-nos el pas a la justícia, i es queden bocabadats perquè donaven per fetes i satisfetes les nostres reivindicacions. Aquestes persones ens donen suport i les gràcies per la nostra tasca de difusió.
I per què hem d’estar a la plaça amb la pancarta i les fotos dels nostres familiars que esperen justícia? Per què no satisfer les nostres peticions emparades en la universalitat dels drets humans? Per què a altres països es fa i aquí no és possible?
Aquí no és possible perquè no hi voluntat política per part d’una classe de polítics, que majoritàriament encara diuen que la transició va ser modèlica i no una trampa per a la democràcia. Polítics ancorats en un passat de naftalina que veneren la Constitució com un llibre sagrat, que puja als altars la figura d’un monarca que està per sobre de qualsevol súbdit, figura indiscutible i no jutjable per cap instància. Llibre que en un article et pot emparar per desemparar-te al següent, que menteix quan diu que tenim dret a treball, habitatge digne quan els que més aferrissadament defensen el seu articulat neguen aquesta realitat al poble. La Constitució conjuntament amb la Llei d’Amnistia són un blindatge de la impunitat del feixisme i dels seus crims de lesa humanitat. Blindatge també de la figura d’un rei, que va presidir consells de ministres durant el franquisme, que va jurar lleialtat a una dictadura sagnant i va ser ordenat successor a un Regne d’Espanya creat pel cap del criminal nacionalcatolicisme. (Ley de la Sucesión en la Jefatura del Estado (1947): Artículo 1. España, como unidad política, es un Estado católico, social y representativo que, de acuerdo con su tradición, se declara constituido en Reino”)
Ens van dir per activa i per passiva que aquesta Constitució no es podia modificar, però quan va venir la supraestructura financera, únic poder real, sí es va fer. Així no s’havia gosat modificar ni per abolir la llei Sàlica, ni per treure el punt del servei militar quan ja no existia des de feia molt de temps, totalment ridícul. Si no es podia fer perquè quedava oberta la capsa de Pandora, s’ha demostrat que el món no s’enfonsa per modificar el llibre on dorm la nostra democràcia el somni etern. Si no posem sobre la taula la transició, la constitució i la monarquia i posem en evidència que no són cap avenç democràtic no podrem arribar a satisfer les nostres reivindicacions de veritat, justícia i reparació per a les nostres víctimes. No podrem donar per honorada la seva memòria fins que aquella fita per la qual les lluitadores i lluitadors antifeixistes van donar el millor de si mateixos no es faci realitat, perquè l’actual realitat és un obstacle per a les nostres demandes i el panorama s’enfosqueix cada dia més als diferents parlaments. Pel contrari, cada dia brillen més les peticions de justícia i democràcia als carrers i places dels nostres pobles i ciutats, i allà estarem nosaltres amb les cares dignes i valents de les nostres víctimes mirant als ulls dels que encara protegeixen els seus botxins. El 20-N de 1975, per un moment, el món va ser un lloc millor, va morir l’assassí Franco. Amb el seu enterrament al Valle de los Caídos, aixecat amb el suor i la sang dels seus esclaus físics, no va ser enterrat el seu llegat, que va deixar lligat i tan ben lligat que encara ens barra el pas. Amb el dictador es va soterrar encara més dolorosament la nostra Memòria, perquè es feia en nom de futures democràcies, de reconciliacions i progrés. En un acte sàdic la memòria antifeixista va ser enterrada viva, quan una vegada mort Franco, que no el franquisme, començava a treure el cap de la terra buscant la llum de la veritat. Ara s’apropa un altre 20-N, fita electoral, on la Memòria té presència només als programes dels considerats petits partits d’esquerra. Passi el que passi el 21-N no llençarem la tovallola, per això el dissabte 26 t’esperem a la plaça Sant Jaume per plantar cara a tanta injustícia i per a dir que per sobre de la nostra lluita i la nostra dignitat: No passaran!
Les retallades en la sanitat són un atemptat contra les nostres vides!
Sóc un indignat de Badalona, estic en tractament de diàlisi des de fa tres anys al Centre de Diàlisi Diaverum Institut Mèdic de Badalona, al carrer Font i Escolà, 24 Baixos.
Fins ara he anat a buscar les receptes de "Heparines de baix pes molecular" a l'ambulatori del barri de la Salut. Tot d'una em van donar un escrit, dirigit als professionals que m'atenen, dient que és el Centre de Diàlisi qui ha de fer-se càrrec i administrar-me les heparines de baix pes molecular així com la resta de medicaments que necessiti prendre durant el tractament de diàlisi com per exemple el "Mimpara", medicaments per als cremors o per al dolor si sobrevé durant el tractament.
En comptes de administrar-nos l'heparina de baix pes molecular, al centre ens van administrar, durant el mes d'agost i part de setembre, "Heparina Sòdica". Aquest fet em va portar a indagar sobre les heparines, amb la conclusió que les de baix pes molecular valen 24 euros més o menys i l'heparina sòdica 1,70 euros aproximadament. El problema és que l'heparina sòdica pot provocar hemorràgies internes i altres efectes adversos.
Per això he denunciat a l'empresa Diaverum. Segueixen fent retallades en l'administració d'altres medicaments que estan obligats a administrar com les pastilles Mimpara i el ferro. També es noten les retallades en el menjar, en els guants de làtex, els que ens proporcionen ara es trenquen amb facilitat.
A “l'Informe de la Reducció horària del CAP Nova Lloreda Dins de les Mesures d'ajustament al sector Sanitari Barcelonès Nord" s'afirma que "NO queda afectada l'atenció a la insuficiència renal".
Sent que en el meu cas, i en el d'altres pacients, si ha quedat afectada l'atenció, exigim a les autoritats sanitàries que no s’administri heparina sòdica en substitució de l'heparina de baix pes molecular als malalts que necessitem tractament de diàlisi, que s'administrin quants medicaments siguin necessaris i que no es facin altres retallades i en concret al Centre Diaverum, perquè això vulnera el dret dels pacients a un tractament de diàlisi digne.
Les retallades en la sanitat són un atemptat contra les nostres vides!
Per denunciar aquests fets convoquem una:
Concentració el divendres 11 de novembre a les 11:30 h del matí.
Davant del Centre de Diàlisi Diaverum Institut Mèdic,
c / Font Escolà 24 (Pep Ventura). Badalona
Distrito II Badalona Indignada
c / Font Escolà 24 (Pep Ventura). Badalona
Distrito II Badalona Indignada
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
