Graves vejaciones, castigos colectivos y malos tratos en el CIE valenciano

Un total de 26 personas encerradas en el Centro de Internamiento de Extranjeros (CIE) de Zapadores (Valencia) afirman haber sufrido violencia por parte de algunos policias en 2012, según recoge el informe ¿Cuál es el delito? elaborado por la plataforma CIE NO, que integra a una treintena de organizaciones sociales valencianas que han acompañado a los internos de Zapadores durante tres años. Entre ellas se encuentran Médicos del Mundo, Psicólogos sin Fronteras, SOS Racisme y la Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR), entre otras organizaciones y asociaciones locales. 

 

Insultos, vejaciones, castigos colectivos e incluso malos tratos físicos son algunas de las formas de violencia denunciadas. Ocho de los casos narrados en el informe han llegado al Juzgado de Valencia, asegurando que fueron víctimas de pálizas en 2012. La abogada de la campaña, Ester Izquierdo, asegura que casi la totalidad de estas denuncias son sobreseídas porque se expulsa a los denunciantes "sin respetar su derecho a la tutela judicial efectiva e impidiendo que se investiguen los malos tratos".

 

Ocho internos denunciaron en el Juzgado de Valencia haber sido víctimas de palizasLos Centros de Internamiento de Extranjeros son instalaciones donde el Estado español encierra a personas a la espera de ser expulsadas por carecer de permiso de residencia aunque no hayan cometido ningún delito. La falta administrativa en la que incurren es equivalente al impago de una multa de tráfico pero se les impone una sanción desproporcionada: privación de libertad y de muchos otros derechos fundamentales. El colectivo denuncia, a través del informe, su existencia. "Resulta abominable para cualquiera tener un CIE en la ciudad" explica Ana Fornés, portavoz de esta organización que ha lanzadao la campaña por el cierre de los CIE. Las deficiencias detectadas en el funcionamiento de las instalaciones de Zapadores coinciden con las irregularidades conocidas de otros centros del país.

"Nos vemos obligados a mezclar el agua en cubos de basura"

El ingreso supone la exposición a unos factores de degradación física y psico-emocional que se acompaña de la negación y vulneración de derechos fundamentales. "La situación acaba por socavar su integridad moral", expone Fornés. En Zapadores, según manifiestan en el informe, se les somete a unas precarias condiciones de internamiento, carecen del preceptivo de asistencia social y de cualquier tipo de actividad recreativa o cultural, lo que aumenta el estado de ansiedad en el que se encuentran los internos, al no comprender por qué están encerrados sin haber cometido delito. Además de la falta de información sobre la situación jurídica de los retenidos, dificultades para solicitar asilo o contactar con alguna ONG,existencia de dos celdas de aislamiento sin criterios reglamentados sobre su uso, visitas de familiares limitadas y sin posibilidad de contacto físico, insuficiencia de productos de higiene y vestuario, falta de regulación térmica en las duchas, imposibilidad de usar el baño por la noche (esto les obliga a hacer sus necesidades en la misma celda) y el sometimiento a la incertidumbre de no conocer su destino (no se les avisa de la fecha de expulsión por lo que se impide la despedida de seres queridos y la acogida en el lugar que llegan). 

 

Según constata el documento de CIES NO, también se han presentado numerosas denuncias al Juzgado nº3 de Valencia relativas a la higiene personal y a la deficiente provisión de vestido de las personas internas en Zapadores."El agua de las duchas está fría, cuando está caliente sale tan caliente que tampoco nos podemos duchar. Nos vemos obligados a mezclar el agua en cubos de basura [...] Tengo sólo la ropa que llevo encima, hace frío, para lavarla tendría que quitármela, lavar a mano y esperar a que se secara en el patio. No tengo a nadie que pueda traerme nada", denunciaba un inmigrante marfileño en el mismo juzgado.

Violencia verbal y física

El documento [ver informe completo aquí] recoge la transcripción completa de una denuncia presentada en el Juzgado nº3 de Valencia que acusa a un policía de violencia verbal y física (foto de la derecha): "En aislamiento no hay ninguna cámara[...]un policía que nunca lleva número de indentificación[...] me reventó un oído de un porrazo, como consta en el historial médico. Otro día, en aislamiento, me desnudó dejándome en calzoncillos [...] escupió en mi comida y me dijo: "come mierda" [...] até una camiseta en la ventana para llamar la atención y se rompió, el policía dijo: "matemos a ese hijo de puta y decimos que se ahorcó'". Desde 'CIE NO', denuncian la arbitrariedad que produce la existencia de celdas de aislamiento que carecen de reglamentoas o protocolos de uso y favorecen a la impunidad policial.

No es la primera vez que personas menores de edad son recluidas en un CIE. En Zapadores, en abril de 2012, se dio un nuevo caso que denota la existencia de debilidades y errores en los procesos de identificación. "Las huellas... salieron mal" manifestó al juzgado repetidamente el menor.

Agresiones en la expulsión

El trabajo de campo de la campaña por el cierre de los CIE también ha registrado numerosos testimonios de maltrato en el momento de la expulsión, que a menudo elevan su gravedad si la víctima ha intentado, o incluso conseguido, resistirse a la ejecución de la deportación. El último caso registrado fue denunciado ante el Juzgado de Instrucción nº 17 de Valencia el 22 de junio de 2012. El ciudadano nigeriano Austin Johnson (en la foto), fue expulsado el 1 de junio y al llegar a su país tuvo que ser ingresado tres días en un hospital por "múltiples hematomas en la cara, marcas en las muñecas, contusiones múltiples en el pecho, molestias generales en todo el cuerpo y dificultad de movimientos cervicales derivados de un dolor agudo".

Según su testimonio, fue víctima de un "trato brutal" por parte de los agentes de policía que le custodiaron durante su traslado. Austin no pudo conocer a su hija, que nació́ en Valencia ocho días después su salida. En virtud de la denuncia interpuesta por su cónyuge en España, hasta pocos días antes del cierre de este informe se instruía la investigación que se suponía iba a esclarecer las circunstancias de los hechos y de los funcionarios del Cuerpo Nacional de Policía que intervinieron en la expulsión. Sin embargo, según el auto judicial de 7 de febrero de 2013, del Juzgado de Instrucción nº48 de Madrid, "cuando el ciudadano Austin Johnson se encaminaba a la escalerilla del avión escoltado por dos funcionarios policiales, logró soltarse y se tiró de cabeza contra la escalerilla de acceso al avión, golpeándose la frente" y "que estando en el suelo se volvió a autolesionar intencionadamente con la cabeza contra el suelo volviendo a golpearse la frente, negándose en todo momento a ser asistido por el médico [...], por lo que cabe inferir que la actuación policial fue adecuada en todo momento, siendo el origen de las lesiones la propia actitud de Austin". De este modo, el juzgado arguye el sobreseimiento provisional de las actuaciones.

 

Asesores de la Institución adscritos a la Unidad del Mecanismo Nacional de Prevención de Tortura han visitado este centro, junto a los de Madrid, Barcelona y Algeciras en visitas multidisciplinares en las que el personal del Defensor del Pueblo fue acompañado de profesionales con acreditada experiencia en el campo sanitario. El 6 de Junio de 2012 lanzaron una recomendación a la Dirección General de Policía y al director del CIE instándoles a que subsanaran estas carencias. El Defensor del Pueblo ha recordado a este organismo "el deber legal que incumbe tanto al personal de seguridad como al sanitario y debe dar cumplimiento a las previsiones del artículo 262 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, requiriendo que todos los trabajadores denuncien los casos de malos tratos".

 

La plataforma CIE NO ha querido sistematizar el trabajo y los conocimientos aprendidos de su Campaña por el cierre de los CIE. Su portavoz, Ana Fornés, manifiesta la intención de la organización de difundir el informe por todas las instituciones y partidos políticos. Por el momento, sólo han recibido apoyo de Esquerra Unida.

 

http://www.publico.es/452514/graves-vejaciones-castigos-colectivos-y-malos-tratos-en-el-cie-valenciano

Manresa: Mustafa el Marrakichi va quedar en coma sota custòdia policial

Com és possible que un detingut emmanillat, trobant-se sota custòdia policial i dins d'un hospital, es pugui intentar suïcidar sense que ningú no ho vegi ni hi intervingui?", aquesta és la pregunta que es fan un grup d'amics, familiars i veïns del jove de 34 anys Mustafa el Marrakichi, que des del passat 31 d'agost, dia en què va ser detingut, es troba en coma induït a la Unitat de Cures Intensives de l'Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa.

Els fets, a hores d'ara, no són gens clars. La versió dels Mossos d'Esquadra apunta que, després de detenir Marraki­chi, que viu a la ciutat de Manresa en situació irregular, el van traslladar a l'hospital amb la intenció que li curessin una ferida a la cella que s'hauria fet mentre s'intentava escapolir de la policia. Un cop allà, i segons les mateixes fonts policials, el detingut va ser traslladat a un box penitenciari, on s'hauria intentat treure la vida fent-se una soga amb els cordons de les sabates, que hauria lligat al pom de la porta. Des d'aleshores es troba en coma. Els metges asseguren que té poques possibilitats de sobreviure.

La policia afirma que el jove es va penjar amb els cordons de les sabates

El cas és rocambolesc i ha sortit a la llum aquesta setmana gràcies a l'entorn del detingut, que posa en dubte la versió de la policia argumentant que Marrakichi no tenia "cap motiu" per suïcidar-se. Amics i familiars han convocat una manifestació per avui a les vuit del vespre a la plaça Sant Domènec de Manresa per demanar que s'investigui el cas a fons i per esclarir "la veritat del que va passar".

A la recerca de justícia

Des del dia de la detenció, la seva germana, Latifa el Marrakichi, no es mou de l'hospital. En saber la notícia, va agafar el primer vol des de Lanzarote, on viu amb el seu home i els seus tres fills en situació legal des de fa 11 anys. Ha portat el cas als jutjats amb la clara intenció que "es faci justícia". No es creu que el seu germà s'intentés suïcidar. "No en tenia cap motiu", assegura. Així opinen veïns i amics de Musatafa, que prefereixen quedar-se en l'anonimat. "Tenim por, alguns tampoc tenim papers", afirmen.

La seva germana i els amics posen en dubte la versió dels Mossos d'Esquadra

Els fets van passar el 31 d'agost. Com altres dies, Mustafa el Marrakichi voltava pel barri antic amb un amic quan pel seu costat va passar una patrulla dels Mossos. En divisar-la, Marrakichi va arrencar a córrer. "No té papers i tenia por que el tornessin a expulsar", justifica la seva germana. Segons fonts properes al cas, Marrakichi es va escapar corrents cap a un carrer adjacent i es va amagar dins un contenidor d'escombraries. Una veïna que anava a tirar la brossa es va endur l'espant de la seva vida quan va notar la presència d'un home dins el contenidor. Els seus crits i el rebombori que va fer Marrakichi en sortir van alertar els Mossos, que el buscaven pels voltants.

Arguments policials

La policia ha explicat que van detenir Marrakichi per "desobediència" a l'autoritat i que, un cop detingut, van constatar que portava una documentació falsa, que tenia prohibida l'entrada al territori espanyol i que tenia antecedents per robatoris amb violència. També que en el moment de la detenció, Mustafa sagnava d'una cella, motiu pel qual va ser traslladat a l'hospital. Asseguren que el van emmanillar amb les mans al darrere, però que ell mateix, amb una maniobra, es va col·locar els braços cap endavant.

Com que, un cop detingut, la seva actitud va ser "tranquil·la i col·laboradora", apunta la policia, i tenint en compte que no portava cap arma perillosa al damunt, li van deixar les manilles per davant. La policia assegura que la seva actitud "no mostrava cap indici" que es volgués autolesionar, per la qual cosa no van creure convenient treure-li els cordons. Amb les mateixes raons argumenten que el detingut no estigués acompanyat d'un agent en tot moment.

Els metges afirmen que Marrakichi té poques possibilitats de sobreviure

Tant la policia com fonts de l'hospital afirmen que, quan la doctora va anar cap al box per examinar el detingut, no va poder obrir la porta. El pes del cos, ja a terra, l'hi impedia. Segons expliquen, feia massa estona que la sang li havia deixat d'arribar al cervell i va patir una parada cardiorespiratòria.

La germana i els amics es pregunten per què el van deixar sense vigilància "si diuen que tenia antecedents per robatoris amb violència" i una prohibició d'entrada a l'Estat. O com es va poder deslligar els cordons i penjar-se en tan poc temps si estava emmanillat. Amb tot, segons ha pogut saber aquest diari, la defensa de Marrakichi està intentant esbrinar si hi va haver alguna fallada en la cadena de custòdia, si el protocol dels Mossos es va seguir fil per randa o si presenta llacunes.

Font:

http://catalunyacentral.sirius.cat/2011/09/manresa-mustafa-el-marrakichi-va-quedar.html

Barcelona diu SÍ a la República del poble, NO a les retallades socials de CiU i de la burgesia catalana

Aquest 14 d'abril commemorem el 80 aniversari de la proclamació de la II República a la Plaça de Sant Jaume (el veritable nom de la qual és, en realitat, Plaça de la República). Hem coincidit, per un d'aquests atzars de la vida, amb els actes de protesta promoguts per les organitzacions sindicals contra les brutals retallades socials en la Sanitat pública realitzats pel govern neoliberal que dirigeix Artur Mas, fidel servidor de l'alta burgesia catalana. Milers i milers de metges, infermers i altres professionals es van unir amb els centenars de republicans presents a la plaça en defensa de la sanitat pública catalana.

Dalt de la Tribuna Republicana es van escoltar les veus dels representants sindicals, que no només defensaven els drets laborals dels treballadors de la salut, sinó abans de res el futur de la sanitat pública catalana, a la qual es vol destruir en benefici de les mútues privades, quina patronal està present al govern de Mas. Per això, com a republicans, ens sentim molt orgullosos d'haver col·laborat en aquesta històrica lluita en defensa de la sanitat pública, la de tots, enfront de la voracitat de les mútues privades que defensen una sanitat de pagament, elitista i excloent.

Per la Tribuna Republicana van desfilar a més a més altres qüestions relacionades amb l'actualitat política i social actual: Arcadi Oliveres va realitzar una impressionant denúncia de la guerra imperialista contra Líbia i Manel Márquez, fundador de la pàgina web d'esquerres Kaos en la Red, va desemmascarar la bruta campanya televisiva que busca associar falsament a aquesta pàgina amb la violència i el terrorisme per fer callar la veu d'aquest mitjà alternatiu. També va haver-hi emotius records per a les conquestes socials durant la II República, especialment per als drets de les dones i el laïcisme. La música popular i combativa va posar punt final a la millor commemoració de la II República que recordem.

En la Plaça de la República ens vàrem trobar, en un ambient fraternal, solidari i combatiu, republicans de diverses associacions i militants d'alguns partits d'esquerres que entenen que sense República mai més hi haurà progrés ni drets socials en aquest país. Pel fet de trobar-nos i fondre'ns els republicans, una part de l'esquerra, i els treballadors en el mateix espai públic, hem multiplicat la nostra força de forma conjunta: aquesta és l'experiència que des de Ciutadans per la República ens comprometem a transmetre a aquells que per una raó o una altra no van estar presents, amb l'objectiu que l'any proper encara hagin més companys en la Plaça de la República, i ens trobem units, fraternalment i sense sectarismes, en la lluita per la III República.

Per a la nostra associació l'ensenyament està ben clar: unitat, República, esquerra i drets socials han de tornar a fondre's, ja que aquell 14 d'abril van néixer com un únic cos. Va ser la República la que va unificar a l'esquerra i va ser l'esquerra la que des del Parlament republicà va possibilitar les conquestes socials i també les conquestes nacionals de Catalunya, Euskadi i Galícia, i també va ser l’esquerra qui va defensar a la República dels atacs de la dreta i el feixisme. Només amb la unitat dels republicans i d'aquests amb l'esquerra més conseqüent tornarem a tenir justícia, solidaritat, democràcia i drets socials al nostre país.

Felicitem a tots aquells companys i companyes i associacions que van fer possible el gran èxit d'aquest 80 Aniversari, un èxit que ens apropa una mica més a la III República.

Visca la República!!!

80 Aniversari de la proclamació de la II República - Plaça Sant Jaume - Barcelona (Videos)

Extret de: Canal de nicolasdurancornella

Aquests són els primers videos, en breu seguirem pujant molts mès.

Celebració del 80 aniversari de la proclamació de la República dijous 14 d'abril - 18.45 hores - plaça Sant Jaume - Barcelona

Aquest 14 d'abril, es celebrarà el 80è aniversari de la proclamació de la II República amb festa, música, teatre, etc...

En els temps que corren de retallades socials i de l'augment del feixisme, es importantíssim que els ciutadans que busquen un canvi ens reunim el 14 d'abril a la plaça Sant Jaume per demanar la III República.

L'alternativa es la III República... som republicans, fem república!!!!!!!!

Ciutadans per la Republica

----------------------------------------------------

Manifest 2011

Ens tornem a convocar el proper 14 d’abril a una festa reivindicativa en el 80è aniversari de la proclamació de la República. Volem compartir amb totes i tots vosaltres un acte de memòria i commemoració però sobre tot, i més important, un acte de futur i de conquesta de les llibertats robades. Una festa ciutadana oberta a tothom que senti la necessitat de moure’s per a canviar l’actual situació de desencís. 

 

 

Volem viure una jornada republicana i antimonàrquica a la Plaça de la República. Una vesprada d’esclat d’ilusió i de força on totes les banderes, que representin l’esperit de lluita per arribar a una societat més justa, dibuixin un sol mar onejant d’esperança i d’unitat contra el neoliberalisme salvatge i les seves tisores retalladores de drets polítics i econòmics. Una tarda on tots els colors seran un de sol, el de l’antifeixisme. Tots som imprescindibles per a recuperar el llarg camí perdut i avançar sense por i amb empenta cap a un horitzó veritablement democràtic. Lluny d’impunitats i transicions servils al capital, prop de les ciutadanes i ciutadans que volen lluitar per unes condicions laborals i socials dignes, sense donar ni un pas enrere. Lluny del diccionari del Sistema amb paraules com mercats, parquets, crisi, atur, ajustos, reformes. Mots que només signifiquen beneficis pels que mai van pagar, ni van deixar els seus llocs de privilegi, i pels seus fills amb diferents collars però els mateixos cànids. La mateixa existència de la monarquia hereva de la dictadura és la constatació del continuisme i constitueix, en aquest estat, el paraigua on es refugien tots els mals d’una Espanya en blanc i negre.

 

Fem d’aquesta situació en negatiu una realitat en positiu, fem de la seva manca de respecte pels nostres drets el combustible per a guanyar aquesta partida i fer escac i mat al rei.

 

Republicans, progressistes, gent d’esquerra, antimonàrquics, anticapitalistes, independentistes, hem de mirar més enllà, sense por a cap paraula, al debat, a la diferència, perquè ens uneixen més coses que no ens separen. El nostre enemic és poderós, viu tranquil al sistema que ha fet a imatge seva, i que nosaltres no hem de contribuir a garantir amb la manca d’unitat. És el nou feixisme, el de sempre amb vestit i maletí, que extorsiona, reprimeix, tortura, discrimina, engarjola, trepitja, imposa la seva doctrina i espolia el dissident, a aquell que es rebel·la, continuant la seva dictatorial tradició.

Creix la xenofòbia, el masclisme, el fanatisme i el poder de la jerarquia catòlica, els retalls socials, la corrupció, la indiferència, la desmobilització entre el gruix dels ciutadans progressistes proporcionalment al creixement de la mobilització dels grups de la més extrema dreta. Hem de dir prou.

Un 17 de juliol del 36 un cop d’estat sagnant i genocida ens va condemnar a viure set dècades després en la manca de democràcia i llibertats, en la pèrdua constant dels drets conquerits amb la lluita i la vida de gent que va envair dels seus somnis les places i carrers un 14 d’abril de 1931. El proper 14 d’abril fem honor a aquells somiadors i honorem-nos a nosaltres mateixos fent nostra la plaça de la República, enlairant ben fort les nostres veus amb les nostres reivindicacions en l’epicentre polític de Catalunya. Fem una festa de drets i llibertats. Celebrem República, la de la separació església-estat, la del dret inalienable a decidir de persones i pobles, la dels drets humans, la de tots els ciutadans siguin d’on siguin, la de la justícia per les víctimes del feixisme espanyol, la de la radical democràcia en la que governi el poble i no els interessos dels de sempre.

Sens dubte ens necessitem, per això ens hem de trobar i que millor punt de trobada que el 14 d’abril a les 18,45 a la plaça Sant Jaume, plaça de la República.

Ens veiem!

 

Blog oficial: http://www.14abrilrepublica.blogspot.com/

Correu: 14abrilrepublica@gmail.com

Les dones contra les retallades socials

Vídeo del companys republicans del Baix Llobregat:

El PP vol expulsar als inmigrants a l'atur

Extret de: Kaos en la Red

El PP ha presentat avui al Parlament una proposició de llei de creació d'un contracte d'integració que preveu que els immigrants extracomunitaris es comprometin a tornar als seus països si es queden sense feina i que els permisos de residència i treball es condicionin al compliment del contracte.Segons ha explicat el portaveu del PPC al Parlament, Enric Millo, el contracte d'integració que proposa el seu grup està inspirat en el que ja hi ha en altres països com França, i té com a finalitat "garantir que el fenomen de la immigració no s'acabi convertint en un problema".

La proposta de contracte d'integració contempla que hi hagi "un retorn voluntari" als països d'origen dels immigrants quan hagi transcorregut un determinat període de temps i "no tinguin un lloc de treball ni mitjans de subsistència" que puguin acreditar legalment. El PP proposa que els immigrants nouvinguts disposin d'un termini per subscriure voluntàriament el contracte d'integració i faculta als ajuntaments la verificació dels compromisos d'integració per a la qual cosa emetran un informe preceptiu perquè l'Administració atorgui o renovi els permisos de residència i de treball, informa Efe.

Entre els compromisos que es proposa que adquireixin els immigrants figuren el de "ser respectuosos amb els valors cívics, complir amb la legislació vigent i adquirir el coneixement suficient de les llengües oficials de Catalunya", ha precisat Millo. CiU ha indicat, després de conèixer la proposta, que l'estudiarà atentament, mentre que el PSC ja ha avançat que "tenint en compte la posició adoptada pel PP sobre immigració en els últims temps difícilment hi pot haver un punt de trobada". ERC també ha rebutjat la iniciativa mentre que la portaveu del grup d'ICV-EUiA, Dolors Camats, ha advertit que "el PP va convertir les passades eleccions catalanes en un banc de proves del seu discurs racista i ara el posa en pràctica".

Acto de Ciutadans per la República por el 75 aniversario del Frente Popular

El pasado día 22 de febrero Ciutadans per la República celebró con 2 actos la celebración del 16 de febrero, día en el que se creó el frente popular y en el que queremos hacer hincapié por la importancia de esta fecha y lo que significó la unidad de la izquierda en el Frente Popular del 36.

La situación internacional y nacional de aquel entonces hizo que varios partidos e ideologias de izquierdas, como la comunista, la republicana, la anarquista, la nacionalista, etc, junto con los sindicatos vieron algo en común para unirse y hacer frente al fascismo que se avecinaba. ¿Si en esa época se logro esta unidad salvando distancias ideológicas, porque no se puede lograr esta unidad hoy en día?

No miramos atrás solo por curiosidad, sinó para aprender de los errores que la história nos puede mostrar. La memória histórica es un instrumento fundamental para no repetir errores; pero, ¿se puede aprender algo de la experiéncia histórica del frente popular para hacer frente a la situación presente?

Lo primero seria saber que fué el frente popular.

Sabemos que la derecha que gobernava en ese momento queria destruir el proyecto de la república por lo que se hizo un frente único con varias ideologias para presentarse en las elecciones del 36, las cuales ganó. También sabemos que el frente popular no pudo hacer nada contra un golpe fascista ilegal que comenzó una guerra civil, pero que este Frente Popular sirvió de instrumento de resistencia en la guerra contra los nacionales golpistas y la 

intervención fascista alemana e italiana.

El Frente Popular sufria contradicciones internas muy fuertes y aguanta toda la investida brutal de Franco hasta que Casado traiciona a la república y la entrega a Franco.

Llegados a este punto, nos preguntamos ¿que tiene que ver el Frente Popular de entonces con nuestra situación actual? son dos momentos históricos diferentes. Bueno, está claro que hay verdaderas diferencias entre las dos épocas, pero las reivindicaciones concretas se lograron, no durante la guerra, no durante la dictadura, sino despúes de la muerte del dictador y que su base de inspiración y democrácia era la república. Todas estas reivindicaciones laborales, de negociación colectiva, el que exista legislación laboral, los tribunales penales de trabajo, etc... que ya tenemos, la derecha las quieren destruir o se están destruyendo.

Bajo este panorama actual, existe una confusión porque el partido, supuestamente de izquierdas, que es el PSOE, es el que ataca estos logros sin vacilaciones y frente a estos ataques no hay otra alternativa que no sea la de los partidos de derecha y de ultra-derecha como el PP. La derecha se gasta miles de millones de euros en crear nuevas publicaciones, televisiones y todo tipo de medios de comunicación para “orientar” ideologicamente a los ciudadanos. Como tiene dinero (sacado del saqueo sistemático a los trabajadores) y poder (hay que recordar con quien se reunió la última vez Zapatero)puede abrir tantos medios de comunicación afines como desee para provocar la división de los trabajadores en contra de los inmigrantes, o en contra de los parados, o en contra de los juvilados o emitir 24 horas de futbol ininterrumpidamente. La cuestión es escurrir el bulto para que ellos no parezcan los causantes de la situación de pérdida de derechos sociales y laborales.

Por eso millones de personas sentirian una ilusión si vieran una unión, una alternativa desde la izquierda en la que pudieran participar.

Ahora bien, en 1936 habian miles de represaliados políticos en las cárceles, la CEDA habia amnistiado a todos los colpistas de la época de Sanjurgo dándoles cargos militares y políticos a figuras tan despreciables como el General Mola. No estaban en juegos unos derechos básicos laborales o sociales como ahora, sino que estaba en juego todo el sistema democrático y la república en sí, pero aún así fueron capaces de unirse en el Frente Popular porque sabían que la república era un avance frente la alternativa que no era otra que el fascismo.

Hacemos un llamado, como republicanos para recontruir la izquierda, regenerar la política actual, denunciar públicamente a los farsantes de la “modélica transición”, recuperar espacios públicos de lucha histórica de la izquierda, denunciar a los partidos supuestamente de izquierdas que no hacen su trabajo y desenmascarando sus verdaderas intenciones, denunciar los crimenes del franquismo sin miedo para, después, denunciar la figura del rey y esta supuesta democrácia que no ha alcanzado las espectativas de millones de personas y que sirve a empresarios y especuladores, pero siempre con la alternativa republicana por delante porque eso es lo que tenemos en común millones de personas.

Ayer como hoy tenemos algo en común y eso se llama república.

¡VIVA LA REPÚBLICA!

Qué pasa en Haití?

Extret de: Vicenç Navarro
Aquest article analitza la situació política a Haití responsable de l'enorme pobresa del país. L'article assenyala que les arrels de la pobresa a Haití són les intervencions dels països suposadament humanitaris que històricament han donat suport i continuen donant suport a les elits governants d'aquell país.
La imatge que s'està presentant en els majors mitjans d'informació occidentals del que està passant a Haití és la d'un país pobríssim destrossat per desastres naturals a què el món occidental -liderat pel Govern dels EUA i per la Unió Europea (UE)- ha estat proveint ajuda humanitària (és el país del món amb major nombre d'ONG per habitant) i facilitant, alhora, el desenvolupament d'un sistema democràtic. El problema amb aquesta percepció és que és falsa i oculta una realitat diferent: la pobresa a Haití és conseqüència de la contínua intervenció dels països suposadament humanitaris. Vegem les dades. L'actuació del Govern federal dels EUA i la del Govern francès (que ha liderat la resposta de la UE) a Haití ha estat enormement intervencionista -abans, durant i després del terratrèmol- , imposant la seva voluntat a la població d'aquell país. L'últim acte d'aquesta contínua interferència és l'arribada d'un dels dictadors haitians més sagnants que hagin existit a Amèrica Llatina: Baby Doc Duvalier. El Departament d'Estat dels EUA ha indicat que no té res a veure amb el seu retorn. El seu portaveu, P.J.Crowley, ha indicat que "el retorn de Duvalier és una matèria en què decideixen el Govern i el poble d'Haití". És interessant ressaltar que aquesta suposada neutralitat no s'aplica a l'oposició expressada pel mateix portaveu a la tornada del dirigent altament popular a Haití, Jean-Bertrand Aristide, sobre la qual va subratllar que "Haití no necessita la seva volta, perquè ja té massa problemes". En realitat, la informació obtinguda per Wikileaks mostra que el Govern dels Estats Units ha estat determinant en la vida política d'Haití i que és impensable que el dictador Duvalier hagués tornat sense l'autorització del Govern nord-americà, com també ho és que el continu veto sobre Aristide existís sense la seva aprovació i el seu beneplàcit.

En un interessant assaig (Aristide should be allowed to return to Haiti), Mark Weisbrot, un dels millors analistes de la realitat Llatinoamericana, detalla les contínues maniobres del Govern dels EUA per expulsar i mantenir fora d'Haití al qual va ser elegit democràticament president del govern, Aristide. Segons The Washington Post, "Aristide havia abolit l'odiat Exèrcit, acabant amb les horribles violacions dels drets humans, i va permetre el desenvolupament democràtic d'aquell país. I quan va acabar el seu mandat, va permetre l'alternança. Un rècord formidable ". Això va ser escrit el 1996. Aristide va continuar sent la persona més popular d'Haití i va ser reelegit l'any 2000. I llavors va ser quan hi va haver una mobilització liderada pel Govern de Bush dels EUA i els governs francès i canadenc per fer fracassar el Govern d'Aristide, donant suport i finançant un cop militar (dels serveis de seguretat, infiltrats per la CIA) el febrer de 2004, amb el qual es va expulsar Aristide del país. Des de llavors no se li ha permès tornar. Els governs d'Haití han vetat la seva tornada, els mateixos que han aprovat, per cert, el retorn de Duvalier.

No cal dir que la motivació dels governs nord-americà, francès i canadenc ha estat mantenir en el poder a les elits dominants que han malgobernado aquell país, condemnant a una enorme pobresa, que es va mostrar en tota la seva cruesa durant el terratrèmol. Per tal de legitimar aquesta estructura profundament opressiva es van convocar unes eleccions al novembre de 2010 que van ser una farsa (només va participar el 25% de l'electorat) en la qual va col.laborar l'Organització d'Estats Americans (OEA). En realitat, sis dels set membres de la comissió nomenada per l'OEA per supervisar les eleccions són ciutadans dels EUA, França i Canadà, els tres governs que van liderar la decisió d'enderrocar per les armes al Govern de Duvalier. En aquests eleccions no es va permetre participar al partit d'Aristide. La informació proveïda per Wikileaks mostra la mobilització reeixida del Departament d'Estat dels EUA per pressionar al Brasil i altres països membres del cos especial de Nacions Unides per impedir el retorn d'Aristide a Haití, que continua en l'exili a Sud-àfrica. Mentrestant, Baby Doc Duvalier ha tornat a Haití. Les mobilitzacions populars a Haití (silenciades en els mitjans de més difusió), en les quals es protestava per la farsa de les eleccions, han forçat l'OEA a desqualificar a la seva comissió electoral i han pressionat al Govern d'Haití perquè, per fi , permeti la tornada d'Aristide.

El que passa a Haití és, per desgràcia, enormement previsible. Durant la Guerra Freda es presentaven aquests conflictes com a resultat de les tensions derivades del món en dos blocs, l'anomenat "democràtic i lliure", liderat pels EUA, i el dictatorial, liderat per la Unió Soviètica. La falsedat d'aquesta interpretació del món queda clarament demostrada en el que passa avui a Haití. La Unió Soviètica ha desaparegut i la política del Govern federal dels EUA no ha canviat ni un centímetre en la seva intervencionisme a favor de les elits governants, mostrant que el problema no és el geopolític de blocs, sinó les aliances de classes entre les elits dominants dels països del Nord i del Sud en contra dels interessos de les classes dominades del Sud i del Nord. La classe treballadora dels EUA, en contra del que assumeixen algunes veus esquerrans, no es beneficia gens de l'explotació que es realitza a Haití. En realitat, les mateixes forces (el que als EUA es diu la Corporate Class) que influencien les polítiques del Govern federal dels EUA a Haití són les mateixes forces que dominen la vida política dels EUA, limitant la democràcia i la qualitat de vida de les classes populars dels dos països.

Celebració del front popular, acte a favor de l'unió de l'esquerra

Tal dia com avui, un 16 de febrer de 1936, mesos abans del il.legal cop feixista de Francisco Franco (que avui dia encara perdura) milers i milers de ciutadans, van votar a favor d'una unió d'esquerres anomenada Front Popular a nivell estatal o Front d'Esquerres, aquí a Catalunya.

Aquesta unió entre diferents ideologies (socialistes, comunistes, republicans, nacionalistes, etc ..) va aconseguir guanyar les eleccions democràtiques d'aquell any, imposant-se a la deriva dretana / feixista que havia pres la CEDA i fent realitat el seu programa polític com l'amnistia dels presos polítics, protecció dels funcionaris, ajuda a les famílies amb represaliats, ajuda als jornalers del camp, etc ...

Aquesta experiència de progrés que van viure centenars de milers de ciutadans a tot l'estat espanyol i que va vèncer, mitjançant les urnes, a la dreta, és un exemple de la unitat en la qual, pensem, hauríem d'arribar tots els ciutadans progressistes de Catalunya i de la resta de l'estat espanyol.

Veient aquesta experiència històrica, ens preguntem ¿és possible la unió de l'esquerra actual enfront dels atacs sense precedents, que patim àmplies capes de la societat?

Des de Ciutadans per la República, pensem que sí, per això us presentem aquest acte a favor de la unió de l'esquerra i en contra de la dreta o del feixisme, representats pels banquers, empresaris, grans famílies i les jerarquies eclesiàstiques.

Us convidem a tots als nostres actes que se celebraran el proper 22 de febrer a la facultat de geografia i història de la Universitat de Barcelona, i el 23 de febrer a la Llibreria Distrivinyes a Santa Coloma de Gramenet.

Us esperem a tots.

Salut hi ha per la tercera.

L'origen de les migracions modernes

Fantàstic anàlisis del moviment migratori dels pobles pobres per culpa dels països rics.

Primera part:



Segona part: