Aquest és el primer 6-D que commemorem després de l'agressió directa empresa pel Govern de Zapatero contra les classes populars. Si des de l'inici de la crisi va afavorir als magnats del país, sobretot bancs i grans constructores, va ser al gener quan va posar en marxa mesures que suposaven un atac frontal a la majoria treballadora: augment de l'edat de jubilació als 67 anys i retallada, fins a 2013, de la despesa pública en 50.000 milions €. El Govern es lava obertament davant dels treballadors.
Començava a posar en marxa el programa de la patronal i l'oligarquia, de la UE i de l'FMI, contra les classes treballadores.
Al maig, retallava el salari dels empleats públics (molts mileuristes), violant els seus propis acords amb els sindicats, congelava les pensions dels nostres majors i disminuïa la inversió pública en 1.600 milions €.
Al juny aprovava la reforma laboral que facilita i fa gratis, pràcticament, l'acomiadament. El Parlament de "Sa Majestat" donava curs legal a aquestes mesures. La immensa majoria dels diputats legislava, doncs, en contra dels treballadors.
Per la seva banda, els governs autonòmics aplicaven les mateixes receptes de reducció de la despesa pública i implementaven les disposicions derivades de les polítiques del govern central. I tot enmig d'una corrupció galopant de la "classe política", corrupció que és inherent a ella i al Règim a qui serveixen.
El conflicte social obert a principis d'any no ha fet més que augmentar. Expressió del mateix ha estat la Vaga General de l'29-S, que va suposar una resposta contundent dels treballadors contra les polítiques del Govern. L'Executiu ha ratificat, posteriorment, la reforma laboral i la seva política econòmica amb noves agressions: Pressupostos Generals de l'Estat, pensions i negociació col.lectiva, que no faran més que tirar llenya al foc d'un conflicte que anirà en augment.
Ens enfrontem a un bloc oligàrquic que, més enllà d'aparents discrepàncies en el seu si, té uns objectius molt clars: carregar la crisi sobre els qui viuen del seu treball, reforçar el seu control sobre l'economia, atacar les organitzacions sindicals que poden organitzar la resistència contra els seus plans i violentar qualsevol criteri de control democràtic.
L'Estat ha injectat més de 150.000 milions d'euros per a l'oligarquia empresarial i financera. No obstant això, els petits empresaris no tenen crèdit per mantenir el seu negoci i els treballadors veuen contínuament retallats els seus drets socials i laborals, l'atur augmenta, es retalla la despesa social, la sanitat, l'educació, etc. es lliuren als grans empresaris per mantenir el seu negoci a costa de tots.
La lluita, doncs, està objectiva i obertament plantejada entre aquest bloc oligàrquic i les diferents classes i sectors populars, que juntament amb les nostres organitzacions socials i polítiques hem de lluitar unitàriament. Només així la lluita tindrà garanties d'èxit. La UNITAT ha de prendre cos en tots els terrenys. Cal la unificació de les lluites disperses, sectorials, concretes. És necessària la unitat de la classe obrera, de tots els sectors populars. Cal la unitat sindical, per sobre de picabaralles i discrepàncies, en defensa dels interessos dels treballadors.
Cal la unitat de tots els moviments i forces populars en un torrent únic: forjar la Unitat Popular. I és obligació de tots contribuir a aquest objectiu.
Mas la unitat popular s'ha de forjar, a la calor dels combats i lluites, al voltant d'un determinat programa: un programa antioligàrquics, que porti al seu si una política econòmica radicalment diferent de l'actual neoliberal, basada en la satisfacció de les necessitats de les persones i no en el lucre, però que també plantegi, amb claredat i rotunditat, la superació de la Monarquia i la construcció de la III República. El règim monàrquic i les seves lleis, amb la Constitució al capdavant, impedeixen l'aplicació d'una altra política econòmica guiada per criteris socials.
Avui, totes les forces i institucions de la monarquia continuista estan posades al servei dels grans capitalistes.
La política del règim del borbó ataca els interessos de la immensa majoria de la societat: obrers, assalariats, autònoms, pequenia empresaris, estudiants, pensionistes, immigrants ... S'imposa un nou marc polític, realment democràtic, per a una ràpida sortida de la crisi en benefici dels sectors populars i que permeti solucionar els seus principals problemes: atur, habitatge, ruïna d'autònoms i petites empreses, deteriorament i privatització de l'educació i la sanitat ... Les eleccions del proper maig poden ajudar a caminar junts en aquesta direcció.
En aquest esperit d'unitat, fem una crida a la participació massiva i unitària en les manifestacions convocades per CCOO i UGT els propers 15 i 18 de desembre.
Contra les polítiques neoliberals dels governs!
No a la Constitució del 78! A baix la Monarquia!
Per la construcció d'una alternativa política unitària i republicana!
No a la Constitució del 78! A baix la Monarquia!
Per la construcció d'una alternativa política unitària i republicana!
