Malgrat la dita de que els diners són molt catòlics i als debats que suscita el finançament de l'Església catòlica, cap expert és capaç de fixar la quantitat exacta que Espanya destina cada any a aquesta religió. ¿Sis mil milions d'euros, potser? És constitucional que el Ministeri d'Hisenda ingressi cada mes 13.260.000 en un compte de la Conferència Episcopal per sous dels eclesiàstics? El tema va ocupar una part de la jornada amb què Europa Laica va celebrar ahir el desè aniversari de la seva constitució reunint a l'Ateneu de Madrid a dos centenars de dirigents d'organitzacions compromeses "amb la construcció d'un Estat laic".
El pitjor és que aquesta situació de confessionalitat de l'Estat, lluny de resoldre's, l'ha consolidat l'actual Govern elevant a definitiu el sistema d'assignació tributària estatal. Els bisbes es van comprometre el 1979 a buscar fórmules d'autofinançament signant un acord econòmic que té rang de llei orgànica i de tractat internacional entre Estats. A més, l'Executiu va elevar un 34% el percentatge que cada catòlic pot desviar a la seva confessió en la liquidació de la seva renda anual (IRPRF). Cap Govern anterior havia accedit a aquests desitjos episcopals.
Aquests privilegis de l'Església catòlica, tot i la proclamació constitucional en contra, van ser la denúncia principal dels reunits després d'escoltar un informe del professor Alejandro Torres, de la Universitat Pública de Navarra, sobre el finançament de les religions en l'espai europeu.
Però la generositat de l'Estat envers el catolicisme institucional no és culpa de l'episcopat, erigit moltes vegades en poder fàctic, sinó dels poders públics. Així ho va subratllar el president d'Europa Laica, Francisco Delgado, i es va ratificar en un debat entre els diputats Álvaro Cuesta (PSOE), Gaspar Llamazares (IU) i Joan Tardà (ERC).
