Extret de: Vicenç Navarro
Aquest article analitza la situació política a Haití responsable de l'enorme pobresa del país. L'article assenyala que les arrels de la pobresa a Haití són les intervencions dels països suposadament humanitaris que històricament han donat suport i continuen donant suport a les elits governants d'aquell país.
La imatge que s'està presentant en els majors mitjans d'informació occidentals del que està passant a Haití és la d'un país pobríssim destrossat per desastres naturals a què el món occidental -liderat pel Govern dels EUA i per la Unió Europea (UE)- ha estat proveint ajuda humanitària (és el país del món amb major nombre d'ONG per habitant) i facilitant, alhora, el desenvolupament d'un sistema democràtic. El problema amb aquesta percepció és que és falsa i oculta una realitat diferent: la pobresa a Haití és conseqüència de la contínua intervenció dels països suposadament humanitaris. Vegem les dades. L'actuació del Govern federal dels EUA i la del Govern francès (que ha liderat la resposta de la UE) a Haití ha estat enormement intervencionista -abans, durant i després del terratrèmol- , imposant la seva voluntat a la població d'aquell país. L'últim acte d'aquesta contínua interferència és l'arribada d'un dels dictadors haitians més sagnants que hagin existit a Amèrica Llatina: Baby Doc Duvalier. El Departament d'Estat dels EUA ha indicat que no té res a veure amb el seu retorn. El seu portaveu, P.J.Crowley, ha indicat que "el retorn de Duvalier és una matèria en què decideixen el Govern i el poble d'Haití". És interessant ressaltar que aquesta suposada neutralitat no s'aplica a l'oposició expressada pel mateix portaveu a la tornada del dirigent altament popular a Haití, Jean-Bertrand Aristide, sobre la qual va subratllar que "Haití no necessita la seva volta, perquè ja té massa problemes". En realitat, la informació obtinguda per Wikileaks mostra que el Govern dels Estats Units ha estat determinant en la vida política d'Haití i que és impensable que el dictador Duvalier hagués tornat sense l'autorització del Govern nord-americà, com també ho és que el continu veto sobre Aristide existís sense la seva aprovació i el seu beneplàcit.
Aquest article analitza la situació política a Haití responsable de l'enorme pobresa del país. L'article assenyala que les arrels de la pobresa a Haití són les intervencions dels països suposadament humanitaris que històricament han donat suport i continuen donant suport a les elits governants d'aquell país.
La imatge que s'està presentant en els majors mitjans d'informació occidentals del que està passant a Haití és la d'un país pobríssim destrossat per desastres naturals a què el món occidental -liderat pel Govern dels EUA i per la Unió Europea (UE)- ha estat proveint ajuda humanitària (és el país del món amb major nombre d'ONG per habitant) i facilitant, alhora, el desenvolupament d'un sistema democràtic. El problema amb aquesta percepció és que és falsa i oculta una realitat diferent: la pobresa a Haití és conseqüència de la contínua intervenció dels països suposadament humanitaris. Vegem les dades. L'actuació del Govern federal dels EUA i la del Govern francès (que ha liderat la resposta de la UE) a Haití ha estat enormement intervencionista -abans, durant i després del terratrèmol- , imposant la seva voluntat a la població d'aquell país. L'últim acte d'aquesta contínua interferència és l'arribada d'un dels dictadors haitians més sagnants que hagin existit a Amèrica Llatina: Baby Doc Duvalier. El Departament d'Estat dels EUA ha indicat que no té res a veure amb el seu retorn. El seu portaveu, P.J.Crowley, ha indicat que "el retorn de Duvalier és una matèria en què decideixen el Govern i el poble d'Haití". És interessant ressaltar que aquesta suposada neutralitat no s'aplica a l'oposició expressada pel mateix portaveu a la tornada del dirigent altament popular a Haití, Jean-Bertrand Aristide, sobre la qual va subratllar que "Haití no necessita la seva volta, perquè ja té massa problemes". En realitat, la informació obtinguda per Wikileaks mostra que el Govern dels Estats Units ha estat determinant en la vida política d'Haití i que és impensable que el dictador Duvalier hagués tornat sense l'autorització del Govern nord-americà, com també ho és que el continu veto sobre Aristide existís sense la seva aprovació i el seu beneplàcit.
En un interessant assaig (Aristide should be allowed to return to Haiti), Mark Weisbrot, un dels millors analistes de la realitat Llatinoamericana, detalla les contínues maniobres del Govern dels EUA per expulsar i mantenir fora d'Haití al qual va ser elegit democràticament president del govern, Aristide. Segons The Washington Post, "Aristide havia abolit l'odiat Exèrcit, acabant amb les horribles violacions dels drets humans, i va permetre el desenvolupament democràtic d'aquell país. I quan va acabar el seu mandat, va permetre l'alternança. Un rècord formidable ". Això va ser escrit el 1996. Aristide va continuar sent la persona més popular d'Haití i va ser reelegit l'any 2000. I llavors va ser quan hi va haver una mobilització liderada pel Govern de Bush dels EUA i els governs francès i canadenc per fer fracassar el Govern d'Aristide, donant suport i finançant un cop militar (dels serveis de seguretat, infiltrats per la CIA) el febrer de 2004, amb el qual es va expulsar Aristide del país. Des de llavors no se li ha permès tornar. Els governs d'Haití han vetat la seva tornada, els mateixos que han aprovat, per cert, el retorn de Duvalier.
No cal dir que la motivació dels governs nord-americà, francès i canadenc ha estat mantenir en el poder a les elits dominants que han malgobernado aquell país, condemnant a una enorme pobresa, que es va mostrar en tota la seva cruesa durant el terratrèmol. Per tal de legitimar aquesta estructura profundament opressiva es van convocar unes eleccions al novembre de 2010 que van ser una farsa (només va participar el 25% de l'electorat) en la qual va col.laborar l'Organització d'Estats Americans (OEA). En realitat, sis dels set membres de la comissió nomenada per l'OEA per supervisar les eleccions són ciutadans dels EUA, França i Canadà, els tres governs que van liderar la decisió d'enderrocar per les armes al Govern de Duvalier. En aquests eleccions no es va permetre participar al partit d'Aristide. La informació proveïda per Wikileaks mostra la mobilització reeixida del Departament d'Estat dels EUA per pressionar al Brasil i altres països membres del cos especial de Nacions Unides per impedir el retorn d'Aristide a Haití, que continua en l'exili a Sud-àfrica. Mentrestant, Baby Doc Duvalier ha tornat a Haití. Les mobilitzacions populars a Haití (silenciades en els mitjans de més difusió), en les quals es protestava per la farsa de les eleccions, han forçat l'OEA a desqualificar a la seva comissió electoral i han pressionat al Govern d'Haití perquè, per fi , permeti la tornada d'Aristide.
El que passa a Haití és, per desgràcia, enormement previsible. Durant la Guerra Freda es presentaven aquests conflictes com a resultat de les tensions derivades del món en dos blocs, l'anomenat "democràtic i lliure", liderat pels EUA, i el dictatorial, liderat per la Unió Soviètica. La falsedat d'aquesta interpretació del món queda clarament demostrada en el que passa avui a Haití. La Unió Soviètica ha desaparegut i la política del Govern federal dels EUA no ha canviat ni un centímetre en la seva intervencionisme a favor de les elits governants, mostrant que el problema no és el geopolític de blocs, sinó les aliances de classes entre les elits dominants dels països del Nord i del Sud en contra dels interessos de les classes dominades del Sud i del Nord. La classe treballadora dels EUA, en contra del que assumeixen algunes veus esquerrans, no es beneficia gens de l'explotació que es realitza a Haití. En realitat, les mateixes forces (el que als EUA es diu la Corporate Class) que influencien les polítiques del Govern federal dels EUA a Haití són les mateixes forces que dominen la vida política dels EUA, limitant la democràcia i la qualitat de vida de les classes populars dels dos països.
