Queda demostrada la segona estafa econòmica del utrareaccionario empresari.
Nova Rumasa va demanar diners als inversors dient que es destinaria a compres. Els comptes anuals de la primera empresa que va emetre pagarés, Carcesa, mostraven que al final una mínima part dels fons es va destinar a aquest fi, com va revelar EL PAÍS. Però a més, la correspondència de Ruiz-Mateos amb els directius del Banc Santander, feta pública per la pròpia família Ruiz-Mateos, demostra que Nova Rumasa no estava en posició compradora malgrat el que deia als inversors.
Una carta datada el febrer de 2009, el mes en què va iniciar la seva primera campanya de pagarés, i enviat el director general de riscos del Banc Santander, Javier Peralta, així ho mostra. "Estem actuant amb el màxim interès, fins i tot reduint preus per alienar determinats béns. Tenim ja pràcticament aconseguides operacions d'importància, que només falta el temps necessari per rematar ordenadament", assegurava Ruiz-Mateos.
En aquesta mateixa carta, deia més endavant: "Vull també que sàpigues que molta de la publicitat i comentaris que de tant en tant surten als mitjans de comunicació, sobre inversions i llocs de treball, formen part del" màrqueting "amb vista a la opinió pública, ja que a l'hora de la veritat, si ho analitzes bé, quan portem a terme alguna operació mercantil, és perquè rebem més del que invertim ...".
Per si quedava algun dubte sobre l'engany, la següent frase és concloent: "Els temps no estan per invertir, sinó per recollir ... de vegades és bo fer veure de cara a sostenir un clima de confiança i seguretat davant dels nostres proveïdors i clients" , deia en una còpia a Peralta amb còpia a Botín ja Alfredo Sáenz que la mateixa Nueva Rumasa ha fet avui pública.
Als inversors, en canvi, Nova Rumasa els va explicar una altra història: "Els fons obtinguts per l'emissió de pagarés es faran servir en l'adquisició d'empreses, tenint en aquest moment en estudi la compra de diverses societats que representen autèntiques oportunitats de negoci", deia la documentació lliurada als que van confiar els seus diners a Carcesa, la primera de les firmes que va emetre pagarés.
En una altra de les cartes, aquesta datada el juliol de 2008, mesos abans de demanar diners als inversors, agraïa a Emilio Botín, el crèdit que el Santander li donava a les seves empreses. "Amb això aconsegueixes: sostenir i fins i tot incrementar l'ocupació, que puguem continuar donant suport econòmic a l'Església, que seguim atenent a les nostres famílies amb assossec i pau ...". Botí, segons Ruiz-Mateos anava a "passar a la història com el millor banquer del món", li deia.
La contraposició del que Ruiz-Mateos deia al Banc Santander en privat amb el que assegurava als inversors als quals demanava els seus diners provoca que els gestors de Ruiz-Mateos puguin ser acusats d'estafa en cas que deixin de tornar els seus diners a els inversors que van comprar els seus pagarés. La família Ruiz-Mateos ha assegurat una vegada i una altra que pagarà als petits inversors.
"Emilio, per favor, no ens deixis caure"
A més d'aquesta carta, la família Ruiz-Mateos ha fet pública correspondència que va intercanviar José María Ruiz-Mateos amb altres directius del Banc Santander, entre ells el seu president, Emilio Botín, i el seu conseller delegat, Alfredo Sáenz. Les cartes mostren els intents desesperats de Ruiz-Mateos per lloar una i altra vegada a Botín ia Javier Peralta, director general de riscos, per intentar aconseguir cada vegada més crèdit de l'entitat financera, a la qual deuen més de 200 milions d'euros.
Les cartes són en ocasions estrambòtiques, com quan creuen que per haver-li regalat a Peralta una imatge de la verge patrona de Cuba i haver descobert que aquesta era la terra de la seva àvia interpreten que això és un indici que "el líder Fidel Castro li queda poca vida", o quan li envia a aquest mateix directiu" còpia de l'estudi psicològic "que li ha fet al seu fill Zoilo, o quan li diu a Botín:" Tot i que malament que ho estem passant per la postura del teu banc vull que sàpigues que hem celebrat una missa a la capella de casa demanant per les teves intencions perquè aconsegueixis els teus desitjos".
"Per una vegada et demano facis un acte d'humilitat i rebis els meus sis fills homes (immillorables)", li diu en una altra missiva a Botín. De Peralta passa d'assegurar que era "incommensurable" quan el banc li donava crèdits, a dir que "pitjor no ho ha pogut fer", quan es va negar a seguir augmentant el risc.
Ruiz-Mateos també passava de l'elogi desmesurat a Botín a usar amb ell un tom d'amenaça. Al juny de 2010 li dóna a entendre que si el Santander li dóna crèdit, ell es retirarà. "En cas contrari, (...) no tinc res a perdre, el que seria un greu error per part teva, ja deixaries de ser el melic d'or del món i has de saber que els banquers sou els més odiats de la societat en la qual vivim ", assenyala.
Gairebé totes les cartes estan escrites amb ordinador, però hi ha una manuscrita a la desesperada, datada, amb un tatxons, el 16 de febrer passat: "Emilio, si us plau, no ens deixis caure! Seria horrible. Amb conseqüències inusitades hi ha més innecessari", conclou.
Nova Rumasa va demanar diners als inversors dient que es destinaria a compres. Els comptes anuals de la primera empresa que va emetre pagarés, Carcesa, mostraven que al final una mínima part dels fons es va destinar a aquest fi, com va revelar EL PAÍS. Però a més, la correspondència de Ruiz-Mateos amb els directius del Banc Santander, feta pública per la pròpia família Ruiz-Mateos, demostra que Nova Rumasa no estava en posició compradora malgrat el que deia als inversors.
Una carta datada el febrer de 2009, el mes en què va iniciar la seva primera campanya de pagarés, i enviat el director general de riscos del Banc Santander, Javier Peralta, així ho mostra. "Estem actuant amb el màxim interès, fins i tot reduint preus per alienar determinats béns. Tenim ja pràcticament aconseguides operacions d'importància, que només falta el temps necessari per rematar ordenadament", assegurava Ruiz-Mateos.
En aquesta mateixa carta, deia més endavant: "Vull també que sàpigues que molta de la publicitat i comentaris que de tant en tant surten als mitjans de comunicació, sobre inversions i llocs de treball, formen part del" màrqueting "amb vista a la opinió pública, ja que a l'hora de la veritat, si ho analitzes bé, quan portem a terme alguna operació mercantil, és perquè rebem més del que invertim ...".
Per si quedava algun dubte sobre l'engany, la següent frase és concloent: "Els temps no estan per invertir, sinó per recollir ... de vegades és bo fer veure de cara a sostenir un clima de confiança i seguretat davant dels nostres proveïdors i clients" , deia en una còpia a Peralta amb còpia a Botín ja Alfredo Sáenz que la mateixa Nueva Rumasa ha fet avui pública.
Als inversors, en canvi, Nova Rumasa els va explicar una altra història: "Els fons obtinguts per l'emissió de pagarés es faran servir en l'adquisició d'empreses, tenint en aquest moment en estudi la compra de diverses societats que representen autèntiques oportunitats de negoci", deia la documentació lliurada als que van confiar els seus diners a Carcesa, la primera de les firmes que va emetre pagarés.
En una altra de les cartes, aquesta datada el juliol de 2008, mesos abans de demanar diners als inversors, agraïa a Emilio Botín, el crèdit que el Santander li donava a les seves empreses. "Amb això aconsegueixes: sostenir i fins i tot incrementar l'ocupació, que puguem continuar donant suport econòmic a l'Església, que seguim atenent a les nostres famílies amb assossec i pau ...". Botí, segons Ruiz-Mateos anava a "passar a la història com el millor banquer del món", li deia.
La contraposició del que Ruiz-Mateos deia al Banc Santander en privat amb el que assegurava als inversors als quals demanava els seus diners provoca que els gestors de Ruiz-Mateos puguin ser acusats d'estafa en cas que deixin de tornar els seus diners a els inversors que van comprar els seus pagarés. La família Ruiz-Mateos ha assegurat una vegada i una altra que pagarà als petits inversors.
"Emilio, per favor, no ens deixis caure"
A més d'aquesta carta, la família Ruiz-Mateos ha fet pública correspondència que va intercanviar José María Ruiz-Mateos amb altres directius del Banc Santander, entre ells el seu president, Emilio Botín, i el seu conseller delegat, Alfredo Sáenz. Les cartes mostren els intents desesperats de Ruiz-Mateos per lloar una i altra vegada a Botín ia Javier Peralta, director general de riscos, per intentar aconseguir cada vegada més crèdit de l'entitat financera, a la qual deuen més de 200 milions d'euros.
Les cartes són en ocasions estrambòtiques, com quan creuen que per haver-li regalat a Peralta una imatge de la verge patrona de Cuba i haver descobert que aquesta era la terra de la seva àvia interpreten que això és un indici que "el líder Fidel Castro li queda poca vida", o quan li envia a aquest mateix directiu" còpia de l'estudi psicològic "que li ha fet al seu fill Zoilo, o quan li diu a Botín:" Tot i que malament que ho estem passant per la postura del teu banc vull que sàpigues que hem celebrat una missa a la capella de casa demanant per les teves intencions perquè aconsegueixis els teus desitjos".
"Per una vegada et demano facis un acte d'humilitat i rebis els meus sis fills homes (immillorables)", li diu en una altra missiva a Botín. De Peralta passa d'assegurar que era "incommensurable" quan el banc li donava crèdits, a dir que "pitjor no ho ha pogut fer", quan es va negar a seguir augmentant el risc.
Ruiz-Mateos també passava de l'elogi desmesurat a Botín a usar amb ell un tom d'amenaça. Al juny de 2010 li dóna a entendre que si el Santander li dóna crèdit, ell es retirarà. "En cas contrari, (...) no tinc res a perdre, el que seria un greu error per part teva, ja deixaries de ser el melic d'or del món i has de saber que els banquers sou els més odiats de la societat en la qual vivim ", assenyala.
Gairebé totes les cartes estan escrites amb ordinador, però hi ha una manuscrita a la desesperada, datada, amb un tatxons, el 16 de febrer passat: "Emilio, si us plau, no ens deixis caure! Seria horrible. Amb conseqüències inusitades hi ha més innecessari", conclou.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per el teu comentari.