Els silencis sobre el beat Joan Pau II

Extret de: Viçens Navarro (en castellano)

Aqueste article presenta activitats sobre el papat de Joan Pau II, sistemàticament ignorats en molts dels programes de televisió (incloent els televisions públiques com TVE) realitzats a causa de la Seva recent beatificació. Els tats mostrar que aquest Papa fou profundament conservador, responsable de polítiques que varen afectar negativament la Firma de la vida d'Milions de persones.

Una vegada més, l'establishment mediàtic espanyol s'ha mobilitzat per promocionar la figura del Papa Joan Pau II. La seva última expressió va ser l'Informe Setmanal de Televisió Espanyola (1911.04.30), en el seu reportatge arran de la seva beatificació.En aquest reportatge es van ignorar diverses dades. Vegem.

Joan Pau II va visitar Xile el 1987 quan estava governat per un dels dictadors més sagnants que ha conegut Llatinoamèrica: el General Pinochet, que havia destruït un règim democràticament elegit, i presidit pel president Allende, cap del govern d'Unitat Popular (al qual vaig tenir el gran privilegi d'assessorar).

L'objectiu d'aquesta govern democràtic va ser el millorar el benestar de la població. Quan les polítiques públiques desenvolupades per aquest govern van afectar als privilegis dels terratinents, de la banca, de l'oligarquia xilena, i de les classes benestants, aquestes -com havia passat a Espanya el 1936- van pressionar a l'Exèrcit perquè realitzés un cop militar.

Durant la seva visita a Xile, el Papa no va fer cap declaració pública crítica cap a aquella dictadura que va incrementar substancialment el nombre de pobres del país, a més d'assassinar, torturar i exiliar a milers de persones que havien treballat per millorar la qualitat de vida de les seves classes populars. Però, pitjor fins i tot que el seu silenci va ser la promoció d'Angelo Sodano (membre de l'Opus Dei i amic del Dictador), llavors Nunci del Vaticà a Xile (que havia declarat en múltiples ocasions les seves simpaties pel dictador i per la dictadura) com a Secretari de Estat del Vaticà. Va ser Angelo Sodano el que més tard va intervenir i va fer gestions amb el govern britànic per alliberar al General Pinochet quan aquest va estar retingut a Londres (com a resultat de l'ordre d'extradició de Baltasar Garzón). En realitat, Joan Pau II va liderar, juntament amb l'administració Ronald Reagan, la lluita contra els moviments reformistes -inclosa la teologia de l'alliberament- que s'oposaven a les enormes desigualtats que es generaven i reproduïen en aquell continent. Aquestes desigualtats es sostenien a força d'una enorme repressió duta a terme per dictadures sagnants recolzades, de nou, per Ronald Reagan i per Joan Pau II. Informe Setmanal tot just va tocar aquest fet, dedicant-li només uns pocs segons.

Aquestes polítiques van ser també responsables de canvis profunds dins dels EUA. L'Església Catòlica nord-americana s'havia caracteritzat per afavorir al Partit Demòcrata en considerar més sensibles als temes socials que el Partit Republicà, proper al món financer i empresarial. Joan Pau II es va mobilitzar per canviar aquesta situació. Va fer de l'oposició a l'avortament hi ha l'homosexualitat el punt clau del que va anomenar amb certa incoherència "la defensa de la vida i de la família". A partir de llavors va haver-hi més catòlics votant al Partit Republicà que al Partit Demòcrata. I com a conseqüència, van augmentar substancialment la pobresa i les desigualtats socials als EUA, responsable de l'augment de la mortalitat infantil i del deteriorament de l'estàndard de vida de les famílies nord-americanes.

Les polítiques promogudes per Joan Pau II són també responsables de la mort de milions de creients catòlics amb SIDA, en oposar-se a la utilització del condó, la mesura preventiva més eficaç per prevenir el seu contagi. Aquesta prohibició en països africans on el 20% de la població adulta té SIDA condemna a milions de persones en aquell i altres continents a la mort. Parlar de tal Papa com el defensor de la vida és tergiversar el significat del terme vida, identificant aquesta amb la mort. Res d'això es va dir en Informe Setmanal.

Coherent amb les seves simpaties cap a dictadures feixistes o feixistes (que van recolzar i van ser recolzades per l'Església) Joan Pau II va emfatitzar l'homenatge a l'Església Catòlica espanyola pel seu comportament durant la Guerra Civil, quan la jerarquia eclesiàstica va donar suport un cop militar que va interrompre un règim democràticament escollit, la II República, convertint-se en l'eix ideològic de la dictadura més cruel que hi hagi existit a l'Europa Occidental en el segle XX (per cada assassinat polític que va fer Mussolini, l'assassí dictador va fer 10.000). El suposat amor de Joan Pau II per la llibertat es va reflectir en què va honrar a les víctimes de la repressió republicana, que van ocórrer en els excessos (censurables) realitzats en contra del desig dels governants, mentre que va ignorar a les víctimes del costat colpista que l'Església va recolzar activament, interrompent la llibertat a Espanya. Res d'això tampoc es va mostrar en Informe Setmanal.

Però on les incoherències d'aquesta Papa van aparèixer amb més intensitat va ser en el seu comportament referent a la pederàstia. Va ocultar i silenciar els menyspreables comportaments de clergues que van aprofitar la seva autoritat per abusar de menors. Joan Pau II era plenament conscient del que passaria i l'evidència existent mostra que ho va ocultar.

Tal tolerància també va incloure la corrupció. És difícil de creure que Joan Pau II no sabés el que era àmpliament conegut a Mèxic sobre el fundador dels Legionaris de Crist i el comportament d'aquesta secta. El detestable personatge que la va fundar (a la qual pertanyen membres destacats del PP) era conegut per les seves pràctiques corruptes. Quan vaig visitar Mèxic, aquests comportaments eren sabuts per la intel.lectualitat mexicana que em va convidar. No és sostenible indicar que aquests fets fossin desconeguts pel Papa. Informe Setmanal tampoc va dir res sobre això. Hauria estat desitjable que una televisió finançada per tots els espanyols fos més equilibrada en el seu reportatge i no contribuís a promocionar un beat, aviat Sant, que té moltíssimes ombres, a més de les llums que l'establishment espanyol va aplaudir.