Per què l'Església condemna el nazisme i es nega a fer el mateix amb el franquisme?

Extret de: Laicismo.org

El Papa ha desencadenat una tempesta en vincular l'actual anticlericalisme espanyol amb el que hi havia abans de la guerra civil. Però s'ha cuidat molt de condemnar la dictadura franquista.

En realitat, no ha fet res més que seguir el guió escrit.

Autor: Pilar Gassent

19 setembre 2010: Benet XVI beatifica a Birmingham, al centre d'Anglaterra, el cardenal John Henry Newman, un convers de l'anglicanisme. Aquest mateix dia, es commemora el 70 aniversari de la Batalla d'Anglaterra, els bombardejos nazis durant quatre mesos en cel britànic, i el Papa aprofita per condemnar de nou el nazisme -ja ho havia fet amb anterioritat- qualificant de "ideologia demoníaca". "Per a mi, que he viscut i patit els llargs i tenebrosos dia del règim nazi a Alemanya, és profundament commovedor ser aquí i recordar a tants conciutadans vostres que sacrificar les seves vides, resistint amb tenacitat a les forces d'aquesta ideologia demoníaca", va dir.

Joseph Ratzinger, de qui se sap, i fins i tot va ser admès per ell mateix en la seva autobiografia, que entre 1941 i 1942 va estar en la principal organització del partit Nazi, la Joventut hitleriana, i que després va servir un temps en una unitat antiaèria que protegeix una planta de BMW prop de Munic -hi fotos que li mostren a Ratzinger amb l'uniforme paramilitar de les anomenades unitats de foc antiaeri- va afegir a Birmingham que setanta anys després "recordem amb vergonya i horror l'espantós preu de mort i destrucció que la guerra porta amb si" i va renovar la seva determinació de treballar per la pau i la reconciliació, "on sigui que amenaci un conflicte".

6 octubre 2010: Benet XVI viatja en avió des de Roma a Santiago de Compostela i en conversa amb els periodistes que l'acompanyen comenta que a Espanya s'ha desenvolupat "un laïcisme, un anticlericalisme, un secularisme fort i agressiu com es va veure en la dècada dels anys trenta", és a dir, el que va precedir al cop d'Estat que va desembocar en la Guerra Civil i més endavant en la dictadura franquista. Tot seguit va fer una crida a la reevangelització del poble espanyol però ni durant el vol ni després, durant la seva estada a Santiago primer hi ha Barcelona després, va emetre ni una sola paraula de condemna cap al règim de Franco, instaurat pel cop militar que va comptar amb l'ajuda de les tropes de Hitler i Mussolini.

Per si hi havia algun dubte que les paraules del Papa a l'avió no van ser improvisades i que responien a un guió prèviament elaborat en col.laboració amb la jerarquia eclesiàstica espanyola, el cardenal arquebisbe de Madrid i president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), monsenyor Antonio María Rouco Varela, ha atribuït aquest dilluns a "derivacions del laïcisme radical" la situació a Espanya en matèria de matrimoni, família o dret a la vida i ha col.locat al nostre país "en el primer lloc del rànquing de laïcisme".

Rouco ha insistit en la tesi de Benet a l'explicar que "el sant pare ha fet una reflexió sobre una espècie de resurrecció del laïcisme radical una mica estrany a aquestes alçades del temps", alhora que ha insistit que, encara que es pensava que el laïcisme radical després de les Segona Guerra Mundial s'havia acabat, "sembla que no és així i que segueix afectant a tota Europa".

Les paraules de Rouco no han de sorprendre si tenim en compte la resistència de l'Església catòlica espanyola a condemnar el règim franquista del que va ser part intrínseca, tot i que es va tractar d'una de les dictadures més sanguinàries de l'Europa del segle XX. Són declaracions que no vénen sinó a confirmar el que ja sabíem fa temps: que la Conferència Episcopal funciona com corretja de transmissió o 'ariet' de la dreta més extrema que campa per aquestes terres.

Després de tot, fa només uns anys, el 2006, el Parlament Europeu si condemnava el franquisme concloent que existeixen evidències suficients per provar la violació dels drets humans durant els quaranta anys que va estar en el poder, amb l'única excepció del PP, per xafogor dels partits polítics de centre-dreta europeus que no li van secundar. Únicamene va tenir el suport de la ultradreta polonesa. L'encarregat de parlar en nom dels populars per a justificar el rebuig a la condemna va ser el seu eurodiputat Jaime Mayor Oreja, que no va fer referències explícites a 1936 ni el franquisme, i sí als riscos que, segons ell, amenacen actualment la 'concòrdia' entre espanyols. I, entre altres coses, va dir: "El debat del dret de l'autodeterminació, la creació de noves nacions que no han existit mai, significa un error històric perquè ens allunya de la nostra concòrdia".

Fa només uns mesos, al maig, IU va proposar la il.legalització del PP si no condemna els crims franquistes. Pot semblar un brindis al sol, però les raons amb les quals s'argumentava la proposta no ho són. I és que el que el PP es nega a condemnar-i l'Església catòlica amb ell-són crims de lesa humanitat, que inclouen assassinat, extermini, deportació o desplaçament forçós, empresonament, tortura, violació, persecució per motius polítics, religiosos o ideològics , desaparició forçada, segrest ...