Extret de: Gara.
Autor: Ainara Lertxundi Kazetaria.
Els abusos i maltractaments físics i psicològics comesos durant anys per membres de l'Església Catòlica segueixen sacsejant al Vaticà que, lluny de mostrar la seva intenció d'investigar les denúncies i castigar als responsables, manté una actitud arrogant i per res reparadora.
Roma acaba de cridar a consultes al seu nunci a Irlanda per les declaracions del primer ministre, Enda Kenny, que ha carregat contra la Santa Seu pel seu silenci en aquests fets. En una recent compareixença davant el Parlament, va afirmar que «la violació i tortura de nens va ser minimitzada o gestionada de manera que es mantingués la primacia de la institució, el seu poder, posició i reputació». Gairebé al mateix temps, la Conferència Episcopal d'Alemanya ha anunciat que permetrà a investigadors independents furgar en els seus arxius per aclarir els abusos sexuals a menors i evitar en el futur aquests casos «atroços».
És la primera vegada que una Conferència Episcopal europea pren una decisió d'aquest calibre. L'espanyola hauria de prendre nota i seguir els passos de la seva homòloga alemanya per aclarir les vexacions comeses per capellans i monges en internats, orfenats i escoles gestionats per ells. Infinitat de testimonis donen fe de l'horror que van viure milers de menors en nom d'una «caritat» mal entesa. Libèria, ja adulta, va ser una d'aquelles nenes. «Vivíem aterrides per les monges. Hi havia nenes que es colpejaven contra la paret igual que fan els malalts mentals. Et castigaven per qualsevol cosa», rememora en el llibre «Vides robades». Gairebé cap orde religiós -Filles de la Caritat, les Adoratrius...- està lliure de pecat. Després dels hàbits s'amaguen molts secrets, no només aquells que estan relacionats amb les denúncies d'abusos sinó també amb el robatori de nadons.
És hora, per tant, d'investigar i de reparar en la mesura del possible als que van patir aquestes realitats, silenciades durant massa anys. Amb voluntat és possible. N'hi ha prou com a exemple l'últim informe de 431 pàgines ordenat per un jutge irlandès o la decisió dels bisbes alemanys.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per el teu comentari.