Les megalomanies neofeixistes dels anys de PP i PSOE -estadis,
aeroports, parcs temàtics i auditoris- llangueixen ara per falta de
mitjans per sostenir-los, mentre els seus responsables campen a plaer
prometent nous "miracles", amb les butxaques plenes i les arques
públiques i de la població buides. Això sí, ningú trepitja la presó i
l'aparell judicial segueix donant mostres de la mateixa connivència i
protecció dels corruptes. Res de nou sota el franquisme dels horteres.
Foto: La ciutat de la llum o les tenebres de la corrupció caciquil
valenciana.
NOU MESTALLA: L'estadi inacabat del València és una bon exemple del fracàs immobiliari i la gestió de ineptes i corruptes.
Li passa a tot aquell que arriba a València per la circumval i s'endinsa a la capital per l'autovia de Llíria. Imponent, inacabat, l'esquelet del que havia de ser el nou Mestalla, el nou coliseu valencianista, el "millor estadi del món", en paraules de l'expresident Joan Soler, emergeix com a metàfora d'un temps en què les boques s'omplien de promeses per a un auditori de creients babeantes.
La mola de ciment, les seves grades inacabades, la pols i la brutícia que s'acumula, obliguen a recordar els dies en què a la Comunitat Valenciana es disparava amb pólvora de rei. I és un gran exemple-que costaria 300 milions d'euros i que, en el moment de parar les obres, portava engolits 70.000.000-de com la febre del pelotazo immobiliari va ser instal.lada no només en l'administració valenciana-que va avalar crèdits impossibles el València a través de l'arruïnada Bancaixa amb les seves comissions i percentatges per a la màfia participant-, sinó en la tota la societat, que per als hereus de Franco era el mateix vedat de caça privat i exclusiu. Els més optimistes avui no creuen que pugui construir abans de deu anys.
SENSE AVIONS A LA VISTA: L'aeroport de Castelló ha costat 150 milions, però no alberga cap vol, només una estàtua monstruosa i caríssima dedicada a un vell falangista que campeja a plaer mentre la "justícia" dels cacics es burla de la ciutadania .
Aquesta absurda construcció ha costat a la Generalitat valenciana-és a dir als que paguen impostos en comptes de robar-los-, principal "accionista" de l'empresa gestora, més de 150 milions d'euros, i que tindrà un cost de manteniment superior als 17 milions d'euros anuals.
En el "aeroport" del mafiós Carlos Fabra, a 40 quilòmetres del de València, no hi ha avions, ni previsió que n'hi hagi, encara que alguns dels seus responsables fa mesos cobrant 84.000 euros l'any, un sou superiors al del president de la Generalitat només per pertànyer al club del PP. Cap companyia aèria ha mostrat encara interès per operar en aquestes pistes, i la crisi ha concentrat la demanda low cost en els aeroports propers a les zones on l'oci és massiu: Benidorm, per exemple.
El seu principal responsable, el repetidament denunciat per corrupciñón i porotegido per les instàncies franquistes judicials expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, va riure molt ie va fer "gràcies" amb aquesta situació: "Aquest és un aeroport en què la gent podrà passejar ".
Alacant: Zaplana i Cotino, rics lladres i tan contents
A Alacant, dues vergonyes megalòmanes: Terra Mítica, o el que queda d'ella, i la Ciutat de la Llum, els estudis de cinema que la Generalitat valenciana va construir amb l'esperança de generar una indústria impossible. De Terra Mítica ja s'ha dit gairebé tot: més de 100 milions d'inversió (amb participació directa de Bancaixa i la CAM), fallida, concurs de creditors, venda de terrenys, nous inversors, corrupció, procés a anteriors dirigents, i un llarg etcètera d'assumptes al voltant d'un parc temàtic que l'expresident Eduardo Zaplana va voler convertir en emblema d'un nou temps feixista i ho va aconseguir: El seu propi Valle de los Caidos.
Avui aquest lloc és una caricatura vergonyosa, reconvertida en parc aquàtic que sobreviu amb prou feines amb la gestió d'una empresa privada que es nodreix del que es va robar a la ciutadania i se li va regalar a preu de saldo, en un altre negoci entre amics del PP i Franco.
El cas de la Ciutat de la Llum és paradigmàticament ridícul: es va construir perquè les grans produccions generessin negoci, i avui és una societat pública que ha de pagar fortunes per les poques pel lícules que s'hi roden. Havia de ser el Hollywood europeu, i és un focus de nefastes notícies. El seu pressupost de construcció eren 100 milions d'euros, i porten gastats més de 170 milions. Perd al any 22 milions i deu 130 milions. Una ruïna que ha estat notícia reiterada per la seva mala gestió i que probablement tancarà les seves portes en poc temps.
Per acabar-ho d'adobar, la Generalitat ha perdonat a la família del conseller Juan Cotino, accionista del negoci Terra Natura, altre Valle de los Caídos valencià en la ruina, un deute de gairebé 6'2 milions d'euros, tot i les denúncies i protestes d'EUPV. La impudícia feixista ha estat durament qualificada pel diputat Lluís Torró (EUPV) “d’exemple de total podridura”.
Amb la condonació de 6’2 milions d’euros a Terra Natura per part del Consell, una empresa de la família del president de Les Corts, Juan Cotino: “Hem arribat a uns extrems insostenibles. Aquest és l’enèsim exemple de la política que ha estat duent a terme el Consell en tots aquestos anys: la basada en els tractes de favor i en l’especulació. El cas de la família de Cotino és el paradigma i el manteniment del president de Les Corts en la vida pública política és un insult”. Torró afirma que la presència de Cotino en la vida política “és ja vergonyosa”.
Aquests són només exemples propers a les grans ciutats. Després, hi ha aquells que han impactat en ciutats mitjanes i petites. És el cas de l'auditori de Torrevieja, una bombonera per acollir concerts i òpera que ja voldrien algunes capitals europees, i amb una capacitat per a 1.500 persones. Ha costat 36 milions d'euros, es va inaugurar fa pocs mesos-en ple esclat de la crisi-i ara per ara no se sap ben bé què es podrà programar allà en els propers anys, ja que l'Ajuntament arrossega un deute que supera els 70 milions d'euros, segons fonts de l'oposició.
A partir d'aquí, els casos abunden al llarg i ample de la comunitat, en ajuntaments del PP i també del PSPV-PSOE, el mateix model demagògic i corrupte, com demostren els acords entre falangistes Bono i Montoro per fer un nou Moviment Nacional .
Com el nou centre de visitants del castell de Sagunt, que porta deu mesos acabat i que no obre per falta de llum. La biblioteca de Sueca, que porta anys en obres i no ha estat acabada. Piscines municipals en multitud de pobles, com Alzira o Carcaixent. I la Casa de la Música d'Alberic, inacabada.
O el centre cultural de la Rambleta, a València, i tants altres. I, com a colofó, la Caixa del Mediterrani, la CAM, buidada a cops de robatori institucional, regals i corrupteles iguañ que lUNIMM, buidada per Narcís Serra, o les altres que PP i PSOE han esquilmat des de l'impunitat del neofeixisme.
“Els cinc directius de la CAM han de tornar els 13 milions d’euros que cobraren en indemnitzacions”
El portaveu adjunt del grup parlamentari d’Esquerra Unida en les Corts Valencianes, Lluís Torró, ha demanat als membres de la cúpula directiva de la CAM que van obtindre indemnitzacions milionàries que “tornen els 13,3 milions d’euros que, indecentment, van cobrar poc abans de la intervenció. Els cinc directius que han cobrat un total de 13 milions d’euros en indemnitzacions han de tornar-les immediatament perquè són precisament els que van enfonsar la CAM”, ha explicat Torró. El diputat també ha animat al FROB “a recuperar els milions d’euros en indemnitzacions que els inútils de la cúpula directiva han cobrat”.
NOU MESTALLA: L'estadi inacabat del València és una bon exemple del fracàs immobiliari i la gestió de ineptes i corruptes.
Li passa a tot aquell que arriba a València per la circumval i s'endinsa a la capital per l'autovia de Llíria. Imponent, inacabat, l'esquelet del que havia de ser el nou Mestalla, el nou coliseu valencianista, el "millor estadi del món", en paraules de l'expresident Joan Soler, emergeix com a metàfora d'un temps en què les boques s'omplien de promeses per a un auditori de creients babeantes.
La mola de ciment, les seves grades inacabades, la pols i la brutícia que s'acumula, obliguen a recordar els dies en què a la Comunitat Valenciana es disparava amb pólvora de rei. I és un gran exemple-que costaria 300 milions d'euros i que, en el moment de parar les obres, portava engolits 70.000.000-de com la febre del pelotazo immobiliari va ser instal.lada no només en l'administració valenciana-que va avalar crèdits impossibles el València a través de l'arruïnada Bancaixa amb les seves comissions i percentatges per a la màfia participant-, sinó en la tota la societat, que per als hereus de Franco era el mateix vedat de caça privat i exclusiu. Els més optimistes avui no creuen que pugui construir abans de deu anys.
SENSE AVIONS A LA VISTA: L'aeroport de Castelló ha costat 150 milions, però no alberga cap vol, només una estàtua monstruosa i caríssima dedicada a un vell falangista que campeja a plaer mentre la "justícia" dels cacics es burla de la ciutadania .
Aquesta absurda construcció ha costat a la Generalitat valenciana-és a dir als que paguen impostos en comptes de robar-los-, principal "accionista" de l'empresa gestora, més de 150 milions d'euros, i que tindrà un cost de manteniment superior als 17 milions d'euros anuals.
En el "aeroport" del mafiós Carlos Fabra, a 40 quilòmetres del de València, no hi ha avions, ni previsió que n'hi hagi, encara que alguns dels seus responsables fa mesos cobrant 84.000 euros l'any, un sou superiors al del president de la Generalitat només per pertànyer al club del PP. Cap companyia aèria ha mostrat encara interès per operar en aquestes pistes, i la crisi ha concentrat la demanda low cost en els aeroports propers a les zones on l'oci és massiu: Benidorm, per exemple.
El seu principal responsable, el repetidament denunciat per corrupciñón i porotegido per les instàncies franquistes judicials expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, va riure molt ie va fer "gràcies" amb aquesta situació: "Aquest és un aeroport en què la gent podrà passejar ".
Alacant: Zaplana i Cotino, rics lladres i tan contents
A Alacant, dues vergonyes megalòmanes: Terra Mítica, o el que queda d'ella, i la Ciutat de la Llum, els estudis de cinema que la Generalitat valenciana va construir amb l'esperança de generar una indústria impossible. De Terra Mítica ja s'ha dit gairebé tot: més de 100 milions d'inversió (amb participació directa de Bancaixa i la CAM), fallida, concurs de creditors, venda de terrenys, nous inversors, corrupció, procés a anteriors dirigents, i un llarg etcètera d'assumptes al voltant d'un parc temàtic que l'expresident Eduardo Zaplana va voler convertir en emblema d'un nou temps feixista i ho va aconseguir: El seu propi Valle de los Caidos.
Avui aquest lloc és una caricatura vergonyosa, reconvertida en parc aquàtic que sobreviu amb prou feines amb la gestió d'una empresa privada que es nodreix del que es va robar a la ciutadania i se li va regalar a preu de saldo, en un altre negoci entre amics del PP i Franco.
El cas de la Ciutat de la Llum és paradigmàticament ridícul: es va construir perquè les grans produccions generessin negoci, i avui és una societat pública que ha de pagar fortunes per les poques pel lícules que s'hi roden. Havia de ser el Hollywood europeu, i és un focus de nefastes notícies. El seu pressupost de construcció eren 100 milions d'euros, i porten gastats més de 170 milions. Perd al any 22 milions i deu 130 milions. Una ruïna que ha estat notícia reiterada per la seva mala gestió i que probablement tancarà les seves portes en poc temps.
Per acabar-ho d'adobar, la Generalitat ha perdonat a la família del conseller Juan Cotino, accionista del negoci Terra Natura, altre Valle de los Caídos valencià en la ruina, un deute de gairebé 6'2 milions d'euros, tot i les denúncies i protestes d'EUPV. La impudícia feixista ha estat durament qualificada pel diputat Lluís Torró (EUPV) “d’exemple de total podridura”.
Amb la condonació de 6’2 milions d’euros a Terra Natura per part del Consell, una empresa de la família del president de Les Corts, Juan Cotino: “Hem arribat a uns extrems insostenibles. Aquest és l’enèsim exemple de la política que ha estat duent a terme el Consell en tots aquestos anys: la basada en els tractes de favor i en l’especulació. El cas de la família de Cotino és el paradigma i el manteniment del president de Les Corts en la vida pública política és un insult”. Torró afirma que la presència de Cotino en la vida política “és ja vergonyosa”.
Aquests són només exemples propers a les grans ciutats. Després, hi ha aquells que han impactat en ciutats mitjanes i petites. És el cas de l'auditori de Torrevieja, una bombonera per acollir concerts i òpera que ja voldrien algunes capitals europees, i amb una capacitat per a 1.500 persones. Ha costat 36 milions d'euros, es va inaugurar fa pocs mesos-en ple esclat de la crisi-i ara per ara no se sap ben bé què es podrà programar allà en els propers anys, ja que l'Ajuntament arrossega un deute que supera els 70 milions d'euros, segons fonts de l'oposició.
A partir d'aquí, els casos abunden al llarg i ample de la comunitat, en ajuntaments del PP i també del PSPV-PSOE, el mateix model demagògic i corrupte, com demostren els acords entre falangistes Bono i Montoro per fer un nou Moviment Nacional .
Com el nou centre de visitants del castell de Sagunt, que porta deu mesos acabat i que no obre per falta de llum. La biblioteca de Sueca, que porta anys en obres i no ha estat acabada. Piscines municipals en multitud de pobles, com Alzira o Carcaixent. I la Casa de la Música d'Alberic, inacabada.
O el centre cultural de la Rambleta, a València, i tants altres. I, com a colofó, la Caixa del Mediterrani, la CAM, buidada a cops de robatori institucional, regals i corrupteles iguañ que lUNIMM, buidada per Narcís Serra, o les altres que PP i PSOE han esquilmat des de l'impunitat del neofeixisme.
“Els cinc directius de la CAM han de tornar els 13 milions d’euros que cobraren en indemnitzacions”
El portaveu adjunt del grup parlamentari d’Esquerra Unida en les Corts Valencianes, Lluís Torró, ha demanat als membres de la cúpula directiva de la CAM que van obtindre indemnitzacions milionàries que “tornen els 13,3 milions d’euros que, indecentment, van cobrar poc abans de la intervenció. Els cinc directius que han cobrat un total de 13 milions d’euros en indemnitzacions han de tornar-les immediatament perquè són precisament els que van enfonsar la CAM”, ha explicat Torró. El diputat també ha animat al FROB “a recuperar els milions d’euros en indemnitzacions que els inútils de la cúpula directiva han cobrat”.
