"Llest per seguir lluitant fins que em mori", van ser les primeres paraules que expressés René González, el primer dels 5 antiterroristes cubans alliberat als EUA després d'abraçar i besar les seves filles, Ivette i Irmita, els qui van filmar l'emotiva trobada a la sortida de la presó de Marianna, a la Florida, a la matinada de divendres passat, en què també van estar Cándido i Roberto, pare i germà de l'heroi.
"El meu amor, el meu tresor. Com vas? (...) Diuen elles que estic d'allò més bonic. Aquí està la teva filla major prenent-me pel·lícules. Estan lindísimes les dues", li va explicar per telèfon a la seva dona, Olga Salanueva, que no va obtenir permís dels Estats Units per viatjar i estar al costat de René.
Va afegir que en vigílies de la sortida de la presó va ser confinat al "buit" (la cel·la de càstig) per les autoritats carceràries: "Em vaig passar aquí en el buit la resta de la nit, vaig dormir bé i em van aixecar. Brinqué com un ressort. Tot rapidíssim, des que em van obrir el buit fins que vaig sortir: 10 minuts", va dir.
A René també se li veu cantant El Major, la cançó de Silvio Rodríguez, mentre va amb les seves filles, el seu pare i el seu germà en l'acte que el porta al lloc on residirà a la Florida, per complir el nou càstig imposat per la jutgessa Joan Lenard.
Aquest dimarts el Heroi cubà es va presentar, amb el seu advocat Philip Horowitz, davant l'oficial de probatòria de la Cort Federal de la Florida, donant inici així formalment al seu règim de llibertat supervisada.
DIPUTATS DEMANEN SOLIDARITAT AMB ELS CINC
La Comissió de Relacions Internacionals de l'Assemblea Nacional del Poder Popular va aprovar aquest dimarts una declaració que crida a "tots els homes i dones dignes del planeta" que reclamin el president dels Estats Units el retorn immediat a Cuba de René González i l'alliberament de seus quatre companys.
El document denuncia que des del seu tancament el setembre de 1998, René, Gerardo, Ramón, Antonio i Fernando "han patit cruels i degradants condicions de tancament i han suportat tot tipus de pressions i abusos, inclosa la separació de les seves famílies".
En el cas particular de René, Ricardo Alarcón de Quesada, president del Parlament i membre del Buró Polític, ha apuntat que quan la jutge Joan Lenard li va negar la petició de que en sortir de presó pogués tornar a l'illa, li va recordar que tenia a més la limitació de no poder intentar res contra els terroristes, la qual cosa és el reconeixement que a Miami hi ha grups terroristes anticubans i que el judici contra els Cinc va ser fet per "emparar a aquests terroristes i castigar a tots aquells que actuïn en contra seu".
Alhora, ha dit que aquesta conducta "no té altra explicació que la voluntat expressa del govern nord-americà", i va qüestionar si els actuals governants pretenen continuar amb el cinisme immoral dels seus predecessors.
Ramón Peix Ferro, president de la Comissió de Relacions Internacionals, va presidir la cita dels diputats cubans
"El meu amor, el meu tresor. Com vas? (...) Diuen elles que estic d'allò més bonic. Aquí està la teva filla major prenent-me pel·lícules. Estan lindísimes les dues", li va explicar per telèfon a la seva dona, Olga Salanueva, que no va obtenir permís dels Estats Units per viatjar i estar al costat de René.
Va afegir que en vigílies de la sortida de la presó va ser confinat al "buit" (la cel·la de càstig) per les autoritats carceràries: "Em vaig passar aquí en el buit la resta de la nit, vaig dormir bé i em van aixecar. Brinqué com un ressort. Tot rapidíssim, des que em van obrir el buit fins que vaig sortir: 10 minuts", va dir.
A René també se li veu cantant El Major, la cançó de Silvio Rodríguez, mentre va amb les seves filles, el seu pare i el seu germà en l'acte que el porta al lloc on residirà a la Florida, per complir el nou càstig imposat per la jutgessa Joan Lenard.
Aquest dimarts el Heroi cubà es va presentar, amb el seu advocat Philip Horowitz, davant l'oficial de probatòria de la Cort Federal de la Florida, donant inici així formalment al seu règim de llibertat supervisada.
DIPUTATS DEMANEN SOLIDARITAT AMB ELS CINC
La Comissió de Relacions Internacionals de l'Assemblea Nacional del Poder Popular va aprovar aquest dimarts una declaració que crida a "tots els homes i dones dignes del planeta" que reclamin el president dels Estats Units el retorn immediat a Cuba de René González i l'alliberament de seus quatre companys.
El document denuncia que des del seu tancament el setembre de 1998, René, Gerardo, Ramón, Antonio i Fernando "han patit cruels i degradants condicions de tancament i han suportat tot tipus de pressions i abusos, inclosa la separació de les seves famílies".
En el cas particular de René, Ricardo Alarcón de Quesada, president del Parlament i membre del Buró Polític, ha apuntat que quan la jutge Joan Lenard li va negar la petició de que en sortir de presó pogués tornar a l'illa, li va recordar que tenia a més la limitació de no poder intentar res contra els terroristes, la qual cosa és el reconeixement que a Miami hi ha grups terroristes anticubans i que el judici contra els Cinc va ser fet per "emparar a aquests terroristes i castigar a tots aquells que actuïn en contra seu".
Alhora, ha dit que aquesta conducta "no té altra explicació que la voluntat expressa del govern nord-americà", i va qüestionar si els actuals governants pretenen continuar amb el cinisme immoral dels seus predecessors.
Ramón Peix Ferro, president de la Comissió de Relacions Internacionals, va presidir la cita dels diputats cubans
