Extret de: Mesa de Catalunya
Octubre és un mes de revolució, mort i
dignitat, de gran significat polític al nostre país, és el mes
Companys, és el mes del reconeixement a totes les víctimes sepultades al
Fossar de la Pedrera, lloc de memòria per excel·lència a Barcelona. Al
Fossar està el president Lluís Companys esperant l’anul·lació del seu
judici i també els dels seus companys de lluita. Allà no
descansen, perquè no poden, els anònims defensors de la legalitat
republicana, totes les seves vides importants per a la nostra història,
de la primera a l’última,mereixedores d’homenatges i honors però sobretot de justícia i reparació.
L’octubre
de 1934 va esclatar una revolució contra la injustícia de segles
d’opressió. Repressió sobre els nous ciutadans i sobre els pobles de la
República durant el bienni negre, avantsala del feixisme que més tard
donaria un cop d’estat contra la democràcia. Una revolució esclafada per
la força de les armes: morts al carrer i milers d’empresonats fins
l’amnistia del Front Popular dos anys després.
Gent
valenta i polítics valents, que arriscaven la seva llibertat i la vida
per les llibertats del poble, uns polítics dels que ja no en queden.
Avui es pensen que estan per sobre de tots nosaltres com una casta
d’intocables que manen i no reten comptes, alguns encara emparats en
l’escut d’impunitat de la llei de punt final del 77. Fins ara els
diferents governs han sentit però no han escoltat les legítimes
reivindicacions de les víctimes del franquisme, ni la de les seves
hereves i hereus. S'ha fet una política de memòria de mínims dins de
l’esperit d’una reconciliació nacional construïda amb materials febles i
defectuosos sobre la renúncia de les víctimes i el perdó als botxins.
Ara el nou govern de Catalunya dóna un pas enrere en aquesta política
fins ara insuficient per espoliar-nos els drets adquirits, ignorant a
associacions i protagonistes de la defensa de la legalitat republicana,
basant-se en la mateixa cançó que porta des de la mort del dictador
sonant dins el nostre cap: tot sacrifici és poc per a un nou futur, que
passa com sempre per sobre del passat dels més febles, dels perdedors,
com piconadora que esclafa els ossos dels nostres morts i que ens vol
lligar les mans per barrar l’aspiració a la veritat, la justícia i la
reparació. Volen que ens autocensurem, que claudiquem tot col·locant-nos
l’etiqueta de rancuniosos, revengistes, obsessionats amb un temps que
molts volen superar, però això sí, que el preu ho pagui el de sempre,
com passa amb les crisis, el més necessitat, en aquest cas de justícia.
Mentre quedi una espurna del foc d’esperança, que van alimentar els
combatents per les llibertats en els seus néts o besnéts no ens deixarem
trepitjar per aquest discurs, no els deixarem passar.
L’octubre
és també el més dels companys de lluita internacionals, dels joves
brigadistes que van venir d’arreu del món a defensar la democràcia, la
República. Gent que va pagar molt cara la seva solidaritat i generositat
perquè van deixar la seva vida a les terres dels pobles de l’estat
espanyol lluitant contra el feixisme. Visionaris que van veure que la
república era la primera víctima de les forces feixistes que assolarien
Europa. Dones i homes, alguns del quals després van lluir amb nom propi,
altres van morir, sense nom, a camps de batalla més llunyans, a camps
de concentració o en mans dels seus compatriotes quan van tornar als
seus països, cosa que no tots van poder fer, convertits en apàtrides. El
28 d’octubre de 1938 Barcelona va retre un emotiu i multitudinari
homenatge a les Brigades Internacionals, nosaltres també ho fem. Ells
cantaven el seu himne:
Els germans d'Espanya són a les barricades,
els germans d'Espanya són pagesos i obrers.
Endavant les Brigades Internacionals,
amunt la bandera de la solidaritat!
Endavant les Brigades Internacionals,
amunt la bandera de la solidaritat!
Nosaltres buscarem aires de llibertat i justícia on fer onejar aquesta bandera de solidaritat antifeixista.
Per a recordar i honorar les víctimes del franquisme des del president Companys
a l’última de les víctimes del feixisme espanyol i la transició
monàrquica. Per a reivindicar i exigir els drets d’aquestes víctimes,
que van patir tot tipus de vulneració dels drets humans i van ser
víctimes de crims de lesa humanitat imprescriptibles. Per a continuar
difonent la dignitat dels lluitadors antifeixistes seguim amb les
nostres concentracions per la veritat, la justícia i la reparació. Per a
denunciar l’atac que està patint la Memòria Democràtica de Catalunya
ens reunirem a la plaça Sant Jaume el proper 29 d’octubre a les 12 del
migdia.
Us convidem a aquest exercici de memòria i dignitat.
