Finalitzada l'invasió de Líbia, les mirades de l'imperi feixista de la
Commonwealth es dirigeixen ara cap a l'Iran amb l¡excusa hipòcrita i
manida del seu programa nuclear. Així ho suggereixen fonts del Ministeri
de Defensa britànic que, de produir-se l'atac, donaria suport com
sempre a sa colònia de mercenaris, EUA. L'acció militar minimitzaria el
desplegament terrestre, participant la Força Aèria i vaixells i
submarins de la Royal Navy amb míssils Tomahawk, segons va publicar ahir
el diari The Guardian. L'atol.ló britànic Diego García, situat a l'oceà
Índic, utilitzat pels EUA en les guerres de l'Afganistan o l'Iraq,
serviria de base d'enlairament. Foto: Nens morts a Líbia pels feixistes
de l'OTAN.
Un portaveu del Govern britànic va insistir ahir que la primera opció és arribar a "una solució negociada", si bé "totes les alternatives estan sobre la taula". L'aposta per resoldre aquesta amenaça nuclear és "una estratègia dual de pressió i contacte". En plena retirada de Líbia ahir van tornar els avions Tornado, amb una economia a la vora de la recessió i certes similituds de guerra preventiva amb el cas iraquià, l'atac a l'Iran podria desestabilitzar encara més el Govern de David Cameron, que ha vist com els laboristes retallen distàncies en les enquestes.
Durant la cimera del G-20 a Cannes, Obama es va referir a l'informe sobre el programa nuclear iranià que presentarà la setmana que l'Organisme Internacional per a l'Energia Atòmica (OIEA). El president nord-americà va advertir de la "contínua amenaça" iraniana i va insistir en "la necessitat de mantenir la pressió sense precedents".
L'OTAN es va desmarcar ahir de la suposada operació militar dels EUA, que podria requerir el suport del Consell de Cooperació del Golf, integrat per sis països del Pèrsic. "L'OTAN no té cap intenció d'intervenir a l'Iran i no està involucrada com aliança en la qüestió iraniana", va afirmar el secretari general de l'Aliança, Anders Fogh Rasmussen.
La tensió creix després de filtrar que Israel ha provat míssils balístics de llarga distància amb capacitat per assolir Teheran. Segons el diari britànic, l'Iran estaria protegint el seu arsenal nuclear en una base militar fortificada sota terra, prop de la ciutat de Qom, i podria completar el programa nuclear en 12 mesos, el que dificultaria la seva destrucció amb míssils.
Israel va tornar a alertar ahir de l'amenaça iraniana. El president Shimon Peres no va fer cap referència al suposat pla dels EUA però va insistir en la necessitat de "frenar" a Teheran, ja que "constitueix un enorme perill per a tota la regió". Segons un sondeig publicat pel diari Haaretz, l'opinió pública israeliana es troba dividida sobre la conveniència de que el seu país llanci un atac contra les instal · lacions nuclears iranianes, amb un 41% a favor, un 39% en contra i un 20% d'indecisos .
Un portaveu del Govern britànic va insistir ahir que la primera opció és arribar a "una solució negociada", si bé "totes les alternatives estan sobre la taula". L'aposta per resoldre aquesta amenaça nuclear és "una estratègia dual de pressió i contacte". En plena retirada de Líbia ahir van tornar els avions Tornado, amb una economia a la vora de la recessió i certes similituds de guerra preventiva amb el cas iraquià, l'atac a l'Iran podria desestabilitzar encara més el Govern de David Cameron, que ha vist com els laboristes retallen distàncies en les enquestes.
Durant la cimera del G-20 a Cannes, Obama es va referir a l'informe sobre el programa nuclear iranià que presentarà la setmana que l'Organisme Internacional per a l'Energia Atòmica (OIEA). El president nord-americà va advertir de la "contínua amenaça" iraniana i va insistir en "la necessitat de mantenir la pressió sense precedents".
L'OTAN es va desmarcar ahir de la suposada operació militar dels EUA, que podria requerir el suport del Consell de Cooperació del Golf, integrat per sis països del Pèrsic. "L'OTAN no té cap intenció d'intervenir a l'Iran i no està involucrada com aliança en la qüestió iraniana", va afirmar el secretari general de l'Aliança, Anders Fogh Rasmussen.
La tensió creix després de filtrar que Israel ha provat míssils balístics de llarga distància amb capacitat per assolir Teheran. Segons el diari britànic, l'Iran estaria protegint el seu arsenal nuclear en una base militar fortificada sota terra, prop de la ciutat de Qom, i podria completar el programa nuclear en 12 mesos, el que dificultaria la seva destrucció amb míssils.
Israel va tornar a alertar ahir de l'amenaça iraniana. El president Shimon Peres no va fer cap referència al suposat pla dels EUA però va insistir en la necessitat de "frenar" a Teheran, ja que "constitueix un enorme perill per a tota la regió". Segons un sondeig publicat pel diari Haaretz, l'opinió pública israeliana es troba dividida sobre la conveniència de que el seu país llanci un atac contra les instal · lacions nuclears iranianes, amb un 41% a favor, un 39% en contra i un 20% d'indecisos .
