El principal objectiu de Francisco Camps al capdavant de la Generalitat
va ser, segons va repetir el seu partit una i una altra vegada, "posar a
València en el mapa" a través dels grans esdeveniments esportius. No
obstant això, la realitat és que avui, cinc mesos després de la seva
dimissió, el País Valencià és famós pels seus casos de corrupció comesos
en el si del PP o per les administracions governades pels franquistes.
En aquest moment hi ha cinc instruccions judicials en marxa els sumaris narren un presumpte robatori massiu de diners públics per part de polítics conservadors o empresaris vinculats a ells, realitzat sota el mandat de Francisco Camps. El més cridaner és el cas Gürtel, pel que cinc dirigents conservadors de la confiança de l'expresident estan imputats. Se'ls acusa d'arreglar contractes a favor d'empreses de la trama corrupta, alhora que aquesta mateixa xarxa els ajudava a finançar de manera il·legal el partit.
Al sud de la comunitat, el cas Brugal analitza si una altra de les dirigents més properes a Camps, l'alcaldessa d'Alacant Sonia Castedo, va rebre regals i favors d'un constructor a canvi de donar-li informació privilegiada sobre els plans urbanístics de l'Ajuntament. Tot i que el cas ja estava sent investigat, Camps va premiar la lleialtat de Castedo amb un escó al Parlament autonòmic.
Al nord, Camps va recolzar i va elogiar la gestió de Carlos Fabra, expresident de la Diputació, tot i estar imputat per set delictes contra l'Administració pública.
La llista segueix a la província de València. La depuradora de Pinedo s'ha fet famosa en els últims mesos per haver albergat un monumental desfalc que podria arribar als 40 milions d'euros, segons el PSOE, efectuat per membres del PP de València. La llista es completa amb els contractes signats per l'Administració autonòmica amb l'entitat presidida per Iñaki Urdangarin, que es va embutxacar 3.500.000 gràcies a diversos convenis. Fora de l'àmbit judicial, són coneguts també els pagaments a l'arquitecte Santiago Calatrava, que va rebre més de 17 milions d'euros per projectes d'obres que mai es van dur a terme.
En l'origen de tots aquests escàndols hi ha la falta de transparència que Camps va imposar com a rutina en la gestió de l'Administració. Durant anys, els partits de l'oposició van sol · licitar els contractes amb Calatrava i les empreses de la trama Gürtel i els convenis amb Urdangarin, entre altra documentació. També la premsa preguntar sobre aquests temes amb insistència.
La resposta de l'Administració va ser, però, l'ocultació de les dades. Els portaveus de la Generalitat van explicar en repetides compareixences públiques que els acords amb el gendre del rei i amb l'arquitecte eren confidencials, tot i que la llei obliga a la publicitat dels contractes i convenis públics. Pel que fa a les adjudicacions a les empreses de la trama Gürtel, l'oposició -especialment EUPV- els ha sol·licitat reiterada i formalment a les Corts Valencianes, però l'Executiu de Camps els va negar perquè ja estaven sent auditats pel Tribunal de Comptes autonòmic, entre altres excuses. Quan el cas Gürtel va esclatar, va tornar a negar-se, aquesta vegada amb l'argument que estaven sota secret de sumari.
Condemna per opacitat
Aquest obscurantisme li va valer a l'Administració autonòmica una sentència en contra. El Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV) va condemnar el juny a la Generalitat a mostrar els contractes menors amb la trama Gürtel a l'oposició. El Govern regional, però, va optar per recórrer la sentència al Tribunal Suprem i encara no els ha mostrat.
El successor de Camps, Alberto Fabra, va prometre al principi del seu mandat augmentar la transparència. En els mesos següents, va fer alguns gestos en aquest sentit, com mostrar alguns dels contractes signats amb Orange Market i amb l'arquitecte Santiago Calatrava. No obstant això, Fabra segueix defensant la confidencialitat per negar convenis signats amb Urdangarin, i manté en els seus escons a sis imputats i dos implicats en casos de corrupció.
En aquest moment hi ha cinc instruccions judicials en marxa els sumaris narren un presumpte robatori massiu de diners públics per part de polítics conservadors o empresaris vinculats a ells, realitzat sota el mandat de Francisco Camps. El més cridaner és el cas Gürtel, pel que cinc dirigents conservadors de la confiança de l'expresident estan imputats. Se'ls acusa d'arreglar contractes a favor d'empreses de la trama corrupta, alhora que aquesta mateixa xarxa els ajudava a finançar de manera il·legal el partit.
Al sud de la comunitat, el cas Brugal analitza si una altra de les dirigents més properes a Camps, l'alcaldessa d'Alacant Sonia Castedo, va rebre regals i favors d'un constructor a canvi de donar-li informació privilegiada sobre els plans urbanístics de l'Ajuntament. Tot i que el cas ja estava sent investigat, Camps va premiar la lleialtat de Castedo amb un escó al Parlament autonòmic.
Al nord, Camps va recolzar i va elogiar la gestió de Carlos Fabra, expresident de la Diputació, tot i estar imputat per set delictes contra l'Administració pública.
La llista segueix a la província de València. La depuradora de Pinedo s'ha fet famosa en els últims mesos per haver albergat un monumental desfalc que podria arribar als 40 milions d'euros, segons el PSOE, efectuat per membres del PP de València. La llista es completa amb els contractes signats per l'Administració autonòmica amb l'entitat presidida per Iñaki Urdangarin, que es va embutxacar 3.500.000 gràcies a diversos convenis. Fora de l'àmbit judicial, són coneguts també els pagaments a l'arquitecte Santiago Calatrava, que va rebre més de 17 milions d'euros per projectes d'obres que mai es van dur a terme.
En l'origen de tots aquests escàndols hi ha la falta de transparència que Camps va imposar com a rutina en la gestió de l'Administració. Durant anys, els partits de l'oposició van sol · licitar els contractes amb Calatrava i les empreses de la trama Gürtel i els convenis amb Urdangarin, entre altra documentació. També la premsa preguntar sobre aquests temes amb insistència.
La resposta de l'Administració va ser, però, l'ocultació de les dades. Els portaveus de la Generalitat van explicar en repetides compareixences públiques que els acords amb el gendre del rei i amb l'arquitecte eren confidencials, tot i que la llei obliga a la publicitat dels contractes i convenis públics. Pel que fa a les adjudicacions a les empreses de la trama Gürtel, l'oposició -especialment EUPV- els ha sol·licitat reiterada i formalment a les Corts Valencianes, però l'Executiu de Camps els va negar perquè ja estaven sent auditats pel Tribunal de Comptes autonòmic, entre altres excuses. Quan el cas Gürtel va esclatar, va tornar a negar-se, aquesta vegada amb l'argument que estaven sota secret de sumari.
Condemna per opacitat
Aquest obscurantisme li va valer a l'Administració autonòmica una sentència en contra. El Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV) va condemnar el juny a la Generalitat a mostrar els contractes menors amb la trama Gürtel a l'oposició. El Govern regional, però, va optar per recórrer la sentència al Tribunal Suprem i encara no els ha mostrat.
El successor de Camps, Alberto Fabra, va prometre al principi del seu mandat augmentar la transparència. En els mesos següents, va fer alguns gestos en aquest sentit, com mostrar alguns dels contractes signats amb Orange Market i amb l'arquitecte Santiago Calatrava. No obstant això, Fabra segueix defensant la confidencialitat per negar convenis signats amb Urdangarin, i manté en els seus escons a sis imputats i dos implicats en casos de corrupció.
