Escriptors anglesos en defensa de la II República Espanyola: Ralph Fox (1 ª part)

Extret de www.kaosenlared.net/noticia/escritores-ingleses-defensa-ii-republica-espanola-ralph-fox-1-parte

Ralph Fox, escriptor
i militant antifeixista

Durant la Guerra Civil espanyola nombrosos intel.lectuals de tot el món van mostrar el seu suport a la causa de la República Espanyola i del seu govern legítim, és a dir, es van posicionar obertament per la democràcia i la llibertat, contra el feixisme i el seu poder dictatorial que ja s'havia apoderat impunement d'Alemanya i Itàlia i amenaçava amb instaurar-se en altres països europeus. Així, artistes com Virginia Woolf, Ernest Hemingway, John Dos Passos, André Malraux, Langston Hughes, Gustav Regler, Ludwing Renn, Mata Zalk, Alejo Carpentier, Charles Chaplin, Clark Gable, Marlene Dietrich, Bette Davis, Paul Robeson, Charles Laughton o W. H. Auden no dissimulen amb que bàndol estan les seves preferències ideològiques.

No obstant això, hi va haver altres exemples de personalitats menys famoses. Volem recordar, en aquests dies en què es compleix el 74 aniversari de la seva heroica mort, a dos d'aquests personatges: Ralph Fox i John conford.

Carlos Benítez Villodres en un article titulat "Homenatge a Londres a quatre escriptors", amb el qual ret el seu particular tribut a quatre escriptors que van lluitar en la contesa espanyola del costat republicà, ens ofereix aquesta semblança biogràfica de la figura de Ralph Fox:
Ralph Fox va néixer el 1900 a Halifax (Regne Unit). Va ser comissari polític adjunt del 121 batalló, XIV Brigada Internacional, historiador i crític literari, encara que els seus escrits amb una gran càrrega social, es van estendre també al camp de la teoria política, la novel o el periodisme.

La seva infantesa va transcórrer sense canvis aparents ja que va pertànyer a una família benestant que li va proporcionar una sòlida educació, que ell finalitzaria a la Universitat d'Oxford. Des de jove va mostrar la seva inclinació general per les lletres. El 1920 arran d'un viatge que realitza a una de les zones més desfavorides de la Unió Soviètica, la seva projecció futura com a escriptor i com a home d'acció quedaria marcada definitivament.

Els seus escrits com a novel.lista, periodista, historiador, crític literari, de teoria política, van tenir en tot moment un fort accent social. Va ser membre de l'Associació Internacional d'Escriptors i va participar en nombrosos congressos internacionals celebrats en diferents països europeus.

L'estiu de 1936 s'enrola en les Brigades Internacionals amb seu a París, ia finals d'aquest mateix any viatja a Espanya per lluitar en la guerra civil al capdavant del bàndol republicà, ja que estava plenament convençut, com molts intel.lectuals de la seva època , que el triomf del feixisme suposaria la fi de la llibertat de pensament i de la literatura. El feixisme era considerat en el seu cercle com el destructor de la cultura, i davant aquesta situació no li va quedar més remei que intentar frenar el seu avanç, que la majoria situava a Espanya.

Ralph Fox va morir, com ja he ressenyat, durant la jornada del 27 de desembre de 1936 quan intentava conquerir via terra el conegut pels loperanos com Turó del Calvari i quan comptava només amb 36 anys d'edat. La mort de Fox va ser enviada des de Madrid l'11 de gener de 1937 per la Internacional Press Correspondence i en la mateixa s'exposa el destacat paper i l'enorme vàlua mostrada per Fox en el front de Lopera i la circumstància que durant la nit un soldat de la seva companyia es va arrossegar sigilosament per recuperar les seves pertinences personals, i va trobar en les seves butxaques el seu quadern personal de notes i una carta dirigida a ell. En l'informe s'exposa que va ser materialment impossible recuperar el seu cos per raons estrictament militars. D'aquest enviament de Madrid a Londres va sorgir, per als historiadors, la falsa hipòtesi que Fox va morir a la batalla de Madrid.

Entre les seves principals obres (Fox va conrear diversos gèneres, com ara l'assaig polític, la crítica literària, la novel, etc., Però sempre des de la seva òptica marxista) destaquen llibres com Captain Youth, People of the Steppe, Storming Heaven, Lenin: A biography, Frances façs the future, Portugal now, Genghis Khan o This was their youth. Escriuria també per al diari britànic Daily Worker i fundaria les revistes Left Review i New Writing. Però sens dubte, la seva obra més important va ser The Novel and the People (London: Lawrence & Wishart, 1937). Amb ella es converteix en el teòric més important del món intel.lectual anglès de tall marxista en la dècada dels '30. Per les seves pàgines, apareixen discussions sobre l'estètica poètica, es parla de la poesia d'Auden o Spender, i, en definitiva, es busca un canvi radical i una nova dimensió de l'art poètic. Fox pensa que cal una poesia que es mogui d'aquí a uns plantejaments literaris allunyats de la moral burgesa. Com ha assenyalat un crític, "Fox demostra amb aquest estudi que és intel ligent, fins i tot sofisticat en la seva anàlisi. En la seva defensa d'un realisme de tall socialista es mostra contrari a les influències de Freud i Joyce, encara que aconsegueix evitar posicionaments doctrinaris."