Escriptors anglesos en defensa de la II República Espanyola: John conford (2ª part)

Extret de www.kaosenlared.net/noticia/escritores-ingleses-defensa-ii-republica-espanola-john-conford-2-parte

John conford, compromís
polític i coherència vital

John Cornford era tot just un noi de vint anys quan va arribar a Espanya disposat a combatre el feixisme fins a l'últim alè. Però malgrat la seva joventut ja havia escrit un grapat de poemes bells, sincers i valents en els quals deixava palès les seves simpaties comunistes. Havia nascut el dia 27 de desembre de 1915, en plena Primera Guerra Mundial, a la ciutat universitària de Cambridge, en el si d'una família de marcat caràcter intel.lectual i progressista. No oblidem que John era besnét per línia materna del científic Charles Darwin. Aviat es trasllada a viure a Londres on comença a estudiar Economia, estudis que mai acabaria pel fet que en aquesta època comença la seva fort compromís polític. Amb disset anys s'afilia al Partit Comunista Britànic, i des d'aquest moment la seva vida i la seva lluita revolucionària semblen convergir en un mateix punt. El 1933 publica un article titulat "Left?" ("Esquerra?") A la revista Cambridge Review, en el qual, en paraules de Víctor Pardo Lancina "carrega contra els representants literaris de la burgesia, l'absència de compromís social i el capitalisme rampant: Eliot, Pound, Lawrence i fins i tot Joyce. Per Cornford l'autèntica pulsió poètica palpitava en els versos de WH Auden."

L'hispanista Ian Gibson ens parla dels últims mesos de vida de Cornoford amb aquestes paraules:

Quan va començar la guerra espanyola el jove poeta estava de vacances a França. No va dubtar un moment. Va creuar la frontera el 8 d'agost i va ser potser el primer britànic a unir-se a les forces republicanes. Després d'uns dies a Barcelona va marxar a Aragó amb les milícies del POUM. Després, després de reclutar per a la causa a un grup d'amics a Anglaterra, va estar en la defensa de Madrid. I, acte final, el 28 de desembre: la seva trobada amb la mort-esdevinguda l'endemà de complir els vint anys-en Lopera (Jaén).

Uns pocs dies abans havia dedicat un commovedor poema a, en paraules de Víctor Pardo "la gran passió de la seva vida, Margot Heinemann, comunista com ell, professora i escriptora amb la qual manté una molt interessant correspondència durant la seva estada a Espanya, i dipositària del seu diari personal":

A Margot Heinemann

Ànima del món malvat,
ànima meva, el teu record
és el dolor que sento en el meu costat,
l'ombra que enfosqueix com veig.
Al vespre hi ha el vent
a recordar que la tardor vinent,
jo, jo tinc por a perdre't,
i tinc por de la meva por.
Camí d'Osca, en l'últim tram,
última barrera per al nostre honor,
tan tendrament penso en tu, el meu amor,
com si tu estiguessis al meu costat.
I si la sort acaba amb la meva vida
dins d'una fossa mal cavada,
recordeu-vos de tota la nostra dita;
no oblidis que jo t'estimava.

(Traducció de José Agustín Goytisolo)

Un crític ha escrit sobre la seva obra poètica: "En la seva poesia ens demostra que, per a ell, el comunisme significava alliberament social, política i econòmica. Constituïa també un alliberament personal: sexual, emocional i ètica. Per això era necessari trencar amb la moral burgesa que s'escudava en l'evasió, l'ambigüitat i l'engany. La seva poesia és el producte de la seva fe política i de les seves pròpies tensions personals, els seus versos ens revelen un esforç terrible per conciliar les seves conviccions polítiques amb el seu peculiar visió estètica sobre la vida i les relacions humanes."

Entre els seus poemes més significatius cal destacar "Poema trist", "Mantingueu la cultura lluny de Cambridge", "Lluna plena a Tierz: Abans de la presa d'Osca" i "Carta des d'Aragó". Hi ha una col.lecció (editada per Pat Sloan) titulada John Cornford: A Memoir (London: Jonathan Cape, 1938) on es reuneixen la major part dels seus escrits.

M'agradaria acabar aquest petit homenatge amb aquests versos que el poeta José Ángel Valente va dedicar a la memòria John Cornford:

JOHN Cornford, vint anys
metrallats sobre l'aire
en què han nascut aquestes paraules.