Dins l'espoli que l'església, amb l'impunitat de les lleis feixistes, ve fent de terres i propietats des de fa segles, com ja hem denunciat repetidament, el bisbe de Lugo i nebot de Rouco Varela ha portat als veïns de Rivadulla al jutjat per tal de robar unes terres que pertanyen al poble i mai han estat de l'església. Les ordres van ser contundents: O cedien un terreny comunal o es deixarien de celebrar misses a la parròquia. Els veïns del llogaret de Rivadulla van rebre amb estupefacció el comunicat remès pel Bisbat de Lugo i que van llegir dos sacerdots al final de l'eucaristia dominical. Ja fa tres anys d'allò i al poble només s'escolta missa una vegada cada 15 dies, si no és per encàrrec i previ pagament de vuit euros. Foto: Els veïns lluitaran fins al final pel seu poble i ses terres.
El motiu de la disputa és la pugna per la titularitat d'un terreny que els parroquians empren com a camp de festa, de trobada i celebracions. Mentre que en el poble els veïns defensen que la parcel.la és propietat comunal des de fa dècades, el bisbe de Lugo, Alfonso Carrasco Rouco, nebot del president de la Conferència Episcopal Espanyola, vol robar-la com a tants altres llocs ve fent la màfia romana.
No hi ha un document notarial que acrediti de qui és el camp
Expliquen els vilatans que el terreny objecte de discòrdia, de 2.462 metres quadrats no edificables, el van comprar el 1967 amb les 15.000 pessetes que van percebre de mans de la hidroelèctrica Moncabril, empresa que va construir un embassament que va inundar l'antic centre de reunió de Rivadulla.
En aquesta mateixa època, els veïns van ajudar a posar en peu la que avui és l'església parroquial, així com la casa del capellà, que s'alcen en un extrem del camp dóna festa, prova de les bones relacions existents amb el llavors sacerdot. Mai es van preocupar per escripturar uns terrenys que en Rivadulla sempre van considerar que eren "de tots", com tampoc havia existit enfrontament algun amb l'Arquebisbat. Fins que el lladre Carrasco Rouco va iniciar els tràmits de venda de la casa rectoral. "El comprador va exigir que s'inclogués el camp de festa en el tracte", explica Luis García, el portaveu.
La negativa veïnal va frustrar l'operació especulativa del bisbe mafiòs i la casa rectoral es va quedar llavors sense comprador, mentre que el bisbe va denunciar als parroquians de Rivadulla per haver cedit en un document signat davant notari el terreny als integrants de l'associació veïnal. El bisbe, nebot del feixista Rouco Varela, ha denunciat als parroquians, indefensos i la major part d'ells jubilats.
Tres sacerdots
En aquests últims anys han passat per la parròquia tres sacerdots, un va morir -diuen que per la mala conciència de teneir d'obeïr les ordres del bisbe en contra de sa voluntat- i els altres dos van intentar aconseguir que els veïns signessin un acte de conciliació amb el Bisbat, sense èxit. El portaveu dels afectats manté que des de la diòcesi "ho han intentat tot" per enfrontar als veïns, per això coincideixin en mostrar-se reticents a signar res que no els confirmi la propietat del terreny.
Ara, després de dos anul.lacions del judici in extremis l'any passat i l'acte de conciliació fallit, uns 60 veïns en la seva majoria els caps de família residents a la parròquia, que amb prou feines compta mig centenar d'habitatges, estan citats el dijous per prestar declaració en el jutjat de Arzúa (La Corunya).
Deu testimonis acudiran per part dels vilatans i quatre per part del Bisbat, que acusa els veïns amb tota la desvergonya d'una organització mafiosa d'ordir una "campanya de mentides" contra la diòcesi.
A Navarra l'església te més de cent pleits amb els veïns per la mateixa rapinya immoral i ja ha robat impunement més de mil immobles.
El motiu de la disputa és la pugna per la titularitat d'un terreny que els parroquians empren com a camp de festa, de trobada i celebracions. Mentre que en el poble els veïns defensen que la parcel.la és propietat comunal des de fa dècades, el bisbe de Lugo, Alfonso Carrasco Rouco, nebot del president de la Conferència Episcopal Espanyola, vol robar-la com a tants altres llocs ve fent la màfia romana.
No hi ha un document notarial que acrediti de qui és el camp
Expliquen els vilatans que el terreny objecte de discòrdia, de 2.462 metres quadrats no edificables, el van comprar el 1967 amb les 15.000 pessetes que van percebre de mans de la hidroelèctrica Moncabril, empresa que va construir un embassament que va inundar l'antic centre de reunió de Rivadulla.
En aquesta mateixa època, els veïns van ajudar a posar en peu la que avui és l'església parroquial, així com la casa del capellà, que s'alcen en un extrem del camp dóna festa, prova de les bones relacions existents amb el llavors sacerdot. Mai es van preocupar per escripturar uns terrenys que en Rivadulla sempre van considerar que eren "de tots", com tampoc havia existit enfrontament algun amb l'Arquebisbat. Fins que el lladre Carrasco Rouco va iniciar els tràmits de venda de la casa rectoral. "El comprador va exigir que s'inclogués el camp de festa en el tracte", explica Luis García, el portaveu.
La negativa veïnal va frustrar l'operació especulativa del bisbe mafiòs i la casa rectoral es va quedar llavors sense comprador, mentre que el bisbe va denunciar als parroquians de Rivadulla per haver cedit en un document signat davant notari el terreny als integrants de l'associació veïnal. El bisbe, nebot del feixista Rouco Varela, ha denunciat als parroquians, indefensos i la major part d'ells jubilats.
Tres sacerdots
En aquests últims anys han passat per la parròquia tres sacerdots, un va morir -diuen que per la mala conciència de teneir d'obeïr les ordres del bisbe en contra de sa voluntat- i els altres dos van intentar aconseguir que els veïns signessin un acte de conciliació amb el Bisbat, sense èxit. El portaveu dels afectats manté que des de la diòcesi "ho han intentat tot" per enfrontar als veïns, per això coincideixin en mostrar-se reticents a signar res que no els confirmi la propietat del terreny.
Ara, després de dos anul.lacions del judici in extremis l'any passat i l'acte de conciliació fallit, uns 60 veïns en la seva majoria els caps de família residents a la parròquia, que amb prou feines compta mig centenar d'habitatges, estan citats el dijous per prestar declaració en el jutjat de Arzúa (La Corunya).
Deu testimonis acudiran per part dels vilatans i quatre per part del Bisbat, que acusa els veïns amb tota la desvergonya d'una organització mafiosa d'ordir una "campanya de mentides" contra la diòcesi.
A Navarra l'església te més de cent pleits amb els veïns per la mateixa rapinya immoral i ja ha robat impunement més de mil immobles.
