El poble Islandès està passant una etapa molt dura de la seva història, però està demostrant que hi ha un altre camí al que marquen les pautes a Europa, el FMI i el Banc Europeu.
Feia anys que no es sentia la paraula "nacionalitzar" de la boca dels ciutadans d'un país.
Ciutadans per la República, Catalunya
Kristinn R. Ólafsson de la ràdio pública islandesa, RUV, explica en radiocable.com com ha afrontat el seu país la crisi i el col.lapse econòmic que van patir: nacionalitzant la banca i fent una democràcia més participativa i directa. Així per exemple el poble està aconseguint bloquejar amb firmes i en referèndum una llei per indemnitzar els inversors estrangers que li exigeix l'FMI. Però considera que seria difícil "traslladar" el cas islandès a Espanya.
Feia anys que no es sentia la paraula "nacionalitzar" de la boca dels ciutadans d'un país.
Ciutadans per la República, Catalunya
Kristinn R. Ólafsson de la ràdio pública islandesa, RUV, explica en radiocable.com com ha afrontat el seu país la crisi i el col.lapse econòmic que van patir: nacionalitzant la banca i fent una democràcia més participativa i directa. Així per exemple el poble està aconseguint bloquejar amb firmes i en referèndum una llei per indemnitzar els inversors estrangers que li exigeix l'FMI. Però considera que seria difícil "traslladar" el cas islandès a Espanya.
Entrevista a Kristinn R. Ólafsson: Escoltar
Per Kristinn R. Olaffson a Espanya "no s'ha donat una visió exacta" del que ha passat a Islàndia. Assegura que s'ha nacionalitzat la banca, però creu que "fet i fet, el poble islandès haurà de pagar els plats trencats dels excessos dels banquers". Encara que explica que el president Olaffur Grimsson acaba de rebutjar, per segona vegada, sancionar una llei que havia aprovat el Parlament per pagar les "compensacions" als britànics i holandesos afectats per l'enfonsament del banc islandès Landsbanki.
Aquesta és una llei que exigeix l'FMI per activar el seu pla i els crèdits, però que rebutja la majoria del poble islandès. Ólafsson explica que malgrat la nacionalització dels bancs, la gent té la sensació que "els que més havien, les empreses, els grans homes de negocis, els víkings de l'expansió com els anomenaven, se'ls perdonen les grans deutes. Mentre que el poble pla segueix amb les seves".
Per això lluiten contra aquesta llei de compensacions a inversors estrangers a través del seu president, un càrrec similar al Rei a Espanya, l'únic poder directe és no sancionar les lleis. Fins ara en la història de la democràcia islandesa, cap cap d'Estat havia exercit aquest mecanisme, però Olaffur Grimsson ja ho ha fet dues vegades. Aquesta última després de rebre 40.000 signatures de ciutadans, que ara podran votar contra la llei en un referèndum. "En certa manera estan parant els peus al Parlament".
Islàndia ha optat per algunes "receptes" contra la crisi diferents de les que estan imperant a Europa i sembla que està sortint a poc a poc del pou. No obstant això el corresponsal rebutja traçar paral.lelismes amb la situació a Espanya. Encara que el seu país també ha viscut un bombolla per culpa de l'ambició dels bancs, la seva economia és molt més petita, "més àgil, potser", no estan en l'euro i subratlla que "els islandesos som 300.000. És com un barri de Madrid".
Com a "anècdota" compte també que l'ex governador del Banc central islandès, "en certa manera el capo del col.lapse", exprimer ministre i ex alcalde de Reykjavík és ara el director d'un dels majors diaris.
Per Kristinn R. Olaffson a Espanya "no s'ha donat una visió exacta" del que ha passat a Islàndia. Assegura que s'ha nacionalitzat la banca, però creu que "fet i fet, el poble islandès haurà de pagar els plats trencats dels excessos dels banquers". Encara que explica que el president Olaffur Grimsson acaba de rebutjar, per segona vegada, sancionar una llei que havia aprovat el Parlament per pagar les "compensacions" als britànics i holandesos afectats per l'enfonsament del banc islandès Landsbanki.
Aquesta és una llei que exigeix l'FMI per activar el seu pla i els crèdits, però que rebutja la majoria del poble islandès. Ólafsson explica que malgrat la nacionalització dels bancs, la gent té la sensació que "els que més havien, les empreses, els grans homes de negocis, els víkings de l'expansió com els anomenaven, se'ls perdonen les grans deutes. Mentre que el poble pla segueix amb les seves".
Per això lluiten contra aquesta llei de compensacions a inversors estrangers a través del seu president, un càrrec similar al Rei a Espanya, l'únic poder directe és no sancionar les lleis. Fins ara en la història de la democràcia islandesa, cap cap d'Estat havia exercit aquest mecanisme, però Olaffur Grimsson ja ho ha fet dues vegades. Aquesta última després de rebre 40.000 signatures de ciutadans, que ara podran votar contra la llei en un referèndum. "En certa manera estan parant els peus al Parlament".
Islàndia ha optat per algunes "receptes" contra la crisi diferents de les que estan imperant a Europa i sembla que està sortint a poc a poc del pou. No obstant això el corresponsal rebutja traçar paral.lelismes amb la situació a Espanya. Encara que el seu país també ha viscut un bombolla per culpa de l'ambició dels bancs, la seva economia és molt més petita, "més àgil, potser", no estan en l'euro i subratlla que "els islandesos som 300.000. És com un barri de Madrid".
Com a "anècdota" compte també que l'ex governador del Banc central islandès, "en certa manera el capo del col.lapse", exprimer ministre i ex alcalde de Reykjavík és ara el director d'un dels majors diaris.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per el teu comentari.