Concentració contra la impunitat de la dictadura franquista -BARCELONA-

Contra la impunitat de la dictadura franquista.
Justícia per a les víctimes i per al jutge Garzón

Ja hem arribat a la recta final que condueix al judici oral al jutge Garzón en el Tribunal Suprem. Un judici contra un dels pocs jutges del Poder Judicial espanyol que ha gosat qualificar com a criminals els rebels, civils i militars, que s’alçaren contra la II República el juliol de 1936, així com la seva política d’extermini.

Atenent la demanda de tutela judicial de nombroses associacions ciutadanes, el 16 d’octubre de 2008 el jutge Baltasar Garzón es va declarar competent per investigar els crims del franquisme. Aleshores va iniciar un procés d’investigació sobre els desapareguts com a conseqüència de la repressió franquista, aplicant els progressos del Dret penal internacional adreçat a protegir i sancionar les violacions dels drets humans més elementals.

Segons el Dret penal internacional, s’estableix la prohibició de tota impunitat i prescripció dels crims contra la humanitat, els crims de guerra i el genocidi. Delictes que, per tant, no poden ser objecte d’amnistia, oblit o perdó. Resta així desautoritzat aquell Estat que adopti normes i altres disposicions que impedeixin la persecució dels delictes d’aquesta magnitud.

Per això es va anul·lar la “Ley de punto final y obediencia debida” a l’Argentina; i l’Audiència Nacional va poder processar Pinochet i jutjar Scilingo, entre d’altres. Per això, també, la Llei d’Amnistia espanyola de 1977, com ho ha indicat el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, no pot emparar la impunitat i la falta d’investigació d’aquests delictes.

Malgrat tot, quan la mirada de la justícia espanyola s’ha posat en el nostre passat històric recent la resposta ha estat una altra. D’aquí que la demanda de Manos Limpias, hereva directa del franquisme, contra el jutge Garzón, acusant-lo de prevaricació per pretendre investigar els crims del franquisme hagi estat acceptada pel Tribunal Suprem. Cosa que, de moment, ha suposat la interrupció d’aquesta investigació, la separació del jutge i el risc de la seva condemna.

Si la condemna al jutge Garzón es portés a terme, suposaria una denegació de justícia particularment greu per a les víctimes del franquisme que el jutge havia emparat; i en cert sentit, un segon enterrament de les persones desaparegudes; així com un major oblit respecte el segrest de milers de nens a l’època.

Així mateix implicaria encara més obstacles front a la pretensió d’anul·lació de les sentències dels consells de guerra i d’altres jurisdiccions franquistes, com ara el TOP. Un menysteniment de la independència dels jutges en la seva funció d’interpretar les lleis i una conculcació del dret penal internacional, instrument indispensable per a oferir una protecció front a violacions dels drets humans.

En resum, una brillant contribució per a reforçar la impunitat de la que ha gaudit durant tant de temps la dictadura franquista, i un gran desconeixement de l’Estat democràtic i de Dret previst a la Constitució espanyola.

Els que entenem la democràcia com un procés que ha d’avançar en matèria de drets, participació ciutadana autèntica i igualitària, pensem que examinar públicament els crims del franquisme contra els defensors del règim legítim republicà, fer justícia i reparar el dany a les víctimes és un camí del tot imprescindible. Com també ho és restablir la memòria de la resistència antifeixista en vistes a una cultura que mereixi ser qualificada com a democràtica.

Per això demanem

Continuïtat en la instrucció de les causes pels desapareguts i els nens segrestrats del franquisme, d’acord amb el dret penal internacional!

Associació Catalana d’Expresos Polítics
Centre de Treball i Documentació (CTD)
Ciutadans per la República
Comissió Cívica per la Recuperació de la Memòria Històrica de Terrassa
Fundació Alfons Comín
Fundació l’Alternativa
Fundació Nous Horitzons
Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC)
Plataforma contra la impunitat


Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT)
Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme
Associació per la recuperació de la memoria histórica de Catalunya (ARMHC)
Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat (AMHDBLL)
Associació Pro–Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya
Associació Sabadell per la República
Asociación de hijos y nietos del exilio republicano, Barcelona
Ciutadans per la República
Fundació Cipriano García – CCOO de Catalunya
H.I.J.O.S. Barcelona
Memorial Democràtic Treballadors de SEAT
Unidad Civica por la República



Alguns dels signants:

Alejandro Andreassi Cieri, professor d’Història Moderna i Contemporània de la UAB
Alfons Bech Peiró, Partit Obrer Revolucionari (POR)
Alfons Cánovas Puig, fill de milicià de la columna Durruti desaparegut des de 1938
Alicia Dueñas Estevez, ciutadana
Anna Miñarro, Fundació Congrés Català de Salut mental
Antònia Jover del Olmo, Àrea de Cultura Associació de Veïnes i Veïns Sagrada Familia, Vicepresidenta Associació Catalana d’Expresos Polítics Del Franquisme
Antonio Doñate Martín, magistrat jubilat i exprofessor de l’Escola Judicial
Carlos Jiménez Villarejo, exfiscal anticorrupció
Carme Guimerà Ravina, jubilada
Carmen Domingo, escriptora
Corinne García Flores, néta de Bartolomé Flores Cano, milicià antifranquista i membre de la Resistència francesa
Delphine Crespo, familiar de represaliats del franquisme
Elena Linares Mates, ciutadana
Elisabet García Moreno, ciutadana
Eliseo Sanabria Esteban, vicepresident de l’Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, educador social
Emili Chalaux i Ferrer, president d’Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT)
Esther Boixadera Baulenas, Secretària de Relacions Institucionals i Coordinació de Direcció de CCOO de Catalunya
Esther Flaquer Garcia, ciutadana
Eva Mª Durán Blanco, periodista
F. Xavier Menéndez i Pablo, cap de la Secció de Patrimoni Cultural de l’ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. Representant de la FMC al Consell de Participació i al Comité de Fosses del Memorial Democràtic
Francisco Martínez Molero, familiar d’assassinats pel franquisme
Gabriel García Ruiz, ciutadà
Gemma Mumbru i Moline, advocada i regidora (PSC) del Districte de Sant Andreu a l’Ajuntament de Barcelona
Guillermo Lusa Monforte, professor jubilat de la UPC
Jesús Hernández Pellejero, professor
Joan Baucells Lladós, professor titular de Dret penal, coordinador de l’ensenyament de Dret i ADE+Dret de la UAB
Joan Herrera, secretario general de ICV
Joan Manel Gutiérrez i Albentosa, jurista
Joaquim Lleixà Chavarria, professor titular de ciència política de la UB
Jordi Dauder, actor
José Luis Gordillo Ferré, professor de Filosofia del dret de la UB
José Luis Ruiz Castillo, ciutadà
Josefa Bauló Domènech, publicista
Josep Torrell Jordana, historiador i critic de cinema
Josep Viana Crespo, ciutadà
Juan Potau Martinez, guionista i actor
Juan Ramón Capella Hernández, catedràtic emèrit de Filosofia del dret, moral i política de la UB
Julio Martínez, ciutadà
Krmen Freixa Zurita, psicòloga i periodista
Leopoldo Espuny Carrillo, advocat laboralista jubilat
Luisa Alvarez Auñón, fisioterapeuta
M. Cristina Vaquer Suñer, bibliotecària-documentalista
Mª Dolores Cerdá Sureda, ciutadana
Mª Encina Cendón García, directora de l’Asociación de Estudios sobre la Represión en León (AERLE)
Mª Isabel García de Jalón, llevadora
Manel Perona, president de l’Associació per la recuperació de la memoria histórica de Catalunya (ARMHC) entitat denunciant davant de l’Audiència Nacional, el 14 de desembre de 2006
Mara E. Martínez Morant, professora d’Antropologia
María José del Rio Pérez, professora de Psicologia de la UB
María Titos Sánchez, estudiant
Mariona Casanovas i Olivé, actriu
Marta Anguera Díaz, empresària
Mercedes Belchí Arévalo, professora jubilada
Mery Franco Carrión, néta d’afusellats per falangistes
Montse Giné i Giné, presidenta de l’Associació de Víctimes de la repressió franquista a Tarragona (AVRFT)
Montse Milà Estrada, treballadora social, vocal de l’AVV Poblenou
Montse Nájera Álvarez, ciutadana
Montserrat Fenosa Choclán, secretària d’Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT)
Montserrat Munté, Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT)
Neus González Monfort, professora de Didàctica de les Ciències socials de la UAB
Óscar Chamorro, ciutadà
Pedro Izquierdo Rodríguez, delegat sindical d’UGT
Pere Fortuny i Velázquez, president de l’Associació Pro–Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya
Quim Capdevila Anfruns, pastisser i xocolater
Rosa M. Puig-Serra i Santacana, periodista
Rosa Nicolás Gràcia, actriu
Rosa Regàs, escriptora
Sara Clavijo Losada, editora
Sergi Bernal Ferrando, geògraf
Sergi Salgado i Formatger, mestre d’adults i amic d’ICV
Sergio Pons Ibañez, actor
Sonia Subirats Silvestre, filla d’exiliats a Mèxic
Teresa Navés i Nogués, professora de Filologia anglesa de la UB
Vicky Bolaños, periodista
William Girard, entrenador personal

–

Si vols signar el manifest només has de deixar un un comentari a continuació, incloent el teu nom i cognoms i un correu electrònic de contacte -que en cap cas es publicarà en el bloc- i l’associació a la qual pertanys o la teva professió. També pots enviar-nos aquesta informació al correu electrònic contralaimpunitat@gmail.com.