Enuig vaticà

Extret de: Granada Avui.

Autor: Ignacio Martínez.

EL Vaticà ha cridat a consultes el seu ambaixador a Irlanda, després de la duríssima crítica que el primer ministre irlandès va fer la setmana passada al comportament de la jerarquia davant dels abusos sexuals contra nens i nenes irlandesos al sud comtat de Cork entre 1996 i 2009. La sortida del nunci del país és la crisi més greu en temps moderns entre l'Estat irlandès i l'Església catòlica.La solemne desqualificació de Enda Kenny es va produir al Parlament i va ser la seva reacció davant el quart informe publicat a Irlanda sobre abusos físics, psíquics i sexuals d'eclesiàstics sobre nens.

En els tres anteriors informes, un de 2005 i dos de 2009, es deixava en evidència als bisbes locals, però en aquesta ocasió se subratlla la responsabilitat de Roma. Kenny va anar directe al gra: va destacar "les disfuncions, la desconnexió, l'elitisme i el narcisisme que dominava la cultura del Vaticà, la violació i tortura de nens va ser minimitzada o gestionada de manera que es mantingués la primacia de la institució, el seu poder, posició i reputació". 

La diplomàcia vaticana és d'una subtilesa infinita. Així que sorprèn aquesta reacció. Una crida a consultes d'un ambaixador és un mecanisme diplomàtic que serveix per mostrar el rebuig per l'actuació d'un altre Estat. Però aquí els perjudicats són els irlandesos. Fins i tot pel seu propi Govern, responsable per haver protegit a l'Església i haver exonerat de la seva responsabilitat civil davant les víctimes, a les quals ha fet front l'Estat en la seva major part. 

El 2002 em va agafar durant una estada a Irlanda l'estrena de les germanes de la Magdalena. La pel.lícula de Peter Mullan, ambientada en els anys 60, basada en fets reals, va guanyar el Lleó d'Or al Festival de Venècia. En els convents de la Magdalena es recloïa noies per expiar els vergonyosos pecats que havien comès. Pecats com haver tingut fills sense estar casades, haver estat violades, o ser belles i per tant propenses a caure en el pecat o induir en els homes. Aquestes institucions acollien a joves enviades per les seves famílies o els orfenats. Allà quedaven tancades, obligades a treballar en les bugaderies cada dia de l'any per expiar els seus pecats, sense percebre cap retribució. Passaven fam, se les sotmetia a càstigs físics, humiliacions, violència física i moral. Milers de dones vivien i morien allà. No és una història medieval: l'últim convent de la Magdalena va tancar el 1996. 

L'Església va acusar de anticlerical a la pel.lícula. Els rostres dels espectadors que la van veure amb mi no deien el mateix. Més que anticlerical, va ser una protesta contra l'integrisme i la hipocresia que amaga a les persones que incomoden a la moral benpensant. Tampoc és anticlerical Enda Kenny per posar les coses al seu lloc. En comptes de enfadar-se, el Vaticà hauria de prendre bona nota.