La Generalitat de Catalunya tanca 40 centres de salut i obliga a derivar a milers de veïns

Extret de: Dempeus per la salut pública

Avui llegim a El País que un de cada deu ambulatoris pararà a l'agost i es limita l'atenció en el 25%, un article signat per Ferran Balsells i Lluís Pellicer. En Arbucies retiren el servei d'una ambulància i tanquen el servei d'urgències nocturn per sempre, com diu l'alcalde "Les urgències són vida o mort". Les protestes del sector sanitari i de la societat civil està sent clara i contundent des del inici de les retallades i continua cada vegada amb més força.

Protesta a l'Hospital del Mar de Barcelona
contra els 194 acomiadaments
que ha plantejat el centre.- TEJEDERAS

En plena campanya de retallades en la sanitat pública catalana, la Generalitat ha decidit tancar aquest estiu almenys 40 centres d'atenció primària, un de cada deu del total, cosa que deixarà sense aquests serveis -que inclouen visites mèdiques i urgències- a desenes de municipis catalans. L'onada de tancaments alarma als veïns afectats, desenes de milers segons estimacions dels sindicats, que en alguns casos hauran de recórrer fins a 25 quilòmetres per rebre atenció sanitària. Els Ajuntaments que s'han quedat sense urgències temen a més que la clausura es prorrogui indefinidament davant la duresa dels ajustos econòmics. "La majoria seran tancaments de centres que ja no obriran: la Generalitat ha donat ordre de tancar el 50% de centres d'atenció continuada", adverteix la responsable de sanitat de CCOO, Carme Navarro.

El Govern català, dirigit pel convergent Artur Mas, preveu retallar el 10% del pressupost que destina a la sanitat- uns 1.000 milions d'euros- i assumeix que aquesta seqüència de tancaments encara es troba en procés de planificació. "Encara s'està planificant però en tot moment garantirem l'atenció sanitària de qualitat", assegura un portaveu del Departament de Salut. Els veïns i alcaldes dels municipis afectats, per ara, no s'ho creuen. Salut manté un inquietant misteri al voltant del futur dels centres afectats: encara no ha decidit el total de ambulatoris que clausurarà l'agost ni si la situació es prorrogarà més enllà de l'estiu. "Ni ells mateixos saben què tancaran: improvisen en funció de les pressions i del partit polític que governa en cada Ajuntament", denuncia CCOO.

Els tancaments anunciats es concentren majoritàriament a la província de Barcelona, ​​mentre el Govern català encara ha de concretar com afectaran les retallades a la resta de províncies-Tarragona, Girona i Lleida-. El departament ha decidit a més clausurar 33 centres en horari nocturn (generalment de les deu de la nit a les vuit del matí), altres 13 durant el migdia (de les dotze a les tres de la tarda) i tancar 11 durant el cap de setmana. En total, queden afectats 97 -la majoria de localitats de grandària mitjana o petit, els veïns seran derivats als centres de referència més pròxims- dels 368 ambulatoris de Catalunya, és a dir, més del 25%, quan encara queden per determinar el gruix de tancaments d'altres tres províncies. "Tindran una afectació similar", assumeix Salut, de manera que probablement hi haurà desenes de clausures a l'agost. Els empleats afectats seran derivats a altres o tindran vacances alhora que es prescindirà del personal eventual.

Tancar a cadenat centres sanitaris de forma tan massiva suposa una mesura inèdita en la sanitat pública catalana. La caiguda assistencial pròpia de cada estiu es traduïa en clausures parcials de les urgències, habitualment de nit o de migdia, mentre en alguna ocasió excepcional es decretava el tancament total del centre per realitzar obres o remodelacions. "Els sindicats fins i tot demanàvem el tancament d'algun ambulatori perifèric per falta de personal i de recursos, però la Generalitat es negava". Aquest estiu passa el contrari: els tancaments se succeeixen malgrat les queixes de veïns i ajuntaments, alguns del mateix color polític que el que orquestra les retallades. "Expressem la preocupació i protesta pels tancaments", protesta en un comunicat l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, governat per CiU. Altres localitats com Castellbisbal o Badia del Vallès han convocat protestes i manifestacions que van acabar amb els veïns tancats al centre de la localitat. "Ens volen deixar sense centre", assenyala Javier García, veí de Castellbisbal emprat en el centre sanitari. "I les urgències més properes estan a desenes de quilòmetres en una carretera plena de corbes. De nit pots trigar més de 40 minuts. Si hi ha alguna urgència ... no arribarà", avisa.

Dia sí i dia també en les principals ciutats catalanes hi ha manifestacions de bates blanques per protestar contra les retallades. No només perquè els professionals del sector considerin que les retallades són insostenibles, sinó perquè la reducció dels concerts sanitaris està portant a les entitats que gestionen hospitals i ambulatoris a reduir plantilles i fins i tot plantejar expedients de regulació d'ocupació (ERO) als treballadors.

CCOO ja ha comptat 13 centres hospitalaris que han amenaçat amb presentar un ERO si no s'aproven canvis en les condicions laborals dels treballadors. Navarro recorda que, en la majoria de les ocasions, l'assumpció d'aquestes condicions per part dels treballadors no garanteix que l'entitat que gestiona l'hospital acabi optant pels acomiadaments. Ahir mateix UGT, per exemple, va denunciar un altre expedient per a 150 treballadors del consorci sanitari de Terrassa, mentre que els treballadors de l'Hospital del Mar de Barcelona protestaven per un altre ERO que afecta a 194 empleats.