Estratega, comandant per la llibertat i president democràtic, Arafat es
va consagrar a Palestina i la causa del seu poble, per qui va lliurar la
seva vida com a màrtir i va conèixer els camins de l'exili i la
persecució. Iàsser Arafat, a la dècada dels 50, va organitzar la
revolució palestina i el 1969 va assumir la conducció de l'OAP. El 1974,
a l'ONU, davant els representants de les nacions i l'absència dels
representants dels invasors sionistes, va dir: "Porto a la mà dreta una
branca d'olivera per la pau i en la meva mà esquerra un fusell de
combatent per la llibertat. No permetin que caigui de la meva mà la
branca d'olivera".
El 1988, va declarar la independència de l'Estat de Palestina, reconeixent a tots els estats de la regió. El 1993, impulsar la "Pau dels Valents" en tendir la seva mà per primera vegada al seu enemic, el premier israelià Yitzhak Rabin (mort per un terrorista sionista).
El 1994 va retornar a la seva terra per restituir l'Estat de Palestina. Aquest mateix any, la comunitat internacional li va atorgar el "Premi Nobel de la Pau". El mateix expresident francès Jacques Chirac va reconèixer que el president palestí va ser enverinat. La teoria de l'enverinament és contundent.
El president Iàsser Arafat amb la seva última estratègia va deixar clar la seva capacitat de líder. Abans de pujar amb dificultat a l'helicòpter que el va portar a Jordània, per després traslladar-lo a Paris, va llançar desenes de petons a la multitud palestina i en les seves últimes paraules, per la seva condició humanista, va perdonar la conjura: "Els meus millors desitjos i amor, a tots i cadascun dels ciutadans palestins, així com a tots els nostres amics del món àrab i a la resta del planeta".
El 1988, va declarar la independència de l'Estat de Palestina, reconeixent a tots els estats de la regió. El 1993, impulsar la "Pau dels Valents" en tendir la seva mà per primera vegada al seu enemic, el premier israelià Yitzhak Rabin (mort per un terrorista sionista).
El 1994 va retornar a la seva terra per restituir l'Estat de Palestina. Aquest mateix any, la comunitat internacional li va atorgar el "Premi Nobel de la Pau". El mateix expresident francès Jacques Chirac va reconèixer que el president palestí va ser enverinat. La teoria de l'enverinament és contundent.
El president Iàsser Arafat amb la seva última estratègia va deixar clar la seva capacitat de líder. Abans de pujar amb dificultat a l'helicòpter que el va portar a Jordània, per després traslladar-lo a Paris, va llançar desenes de petons a la multitud palestina i en les seves últimes paraules, per la seva condició humanista, va perdonar la conjura: "Els meus millors desitjos i amor, a tots i cadascun dels ciutadans palestins, així com a tots els nostres amics del món àrab i a la resta del planeta".
