Els sous d'alguns directors de la crisi a Espanya: Rato, 2'34 milions; Adolf Todó, 1'55 milions d'€

El president de Bankia i abans de Caja Madrid, Rodrigo Rato (PP), ha percebut aquest any 2,34 milions d'euros en retribucions, segons consta en la informació sobre els salaris de l'alta direcció que ha difós la seva entitat per imperatiu del Banc d'Espanya. El president de Catalunya Caixa, Adolf Todó, cobra 1,55 milions d'euros bruts a l'any, dels quals 812.000 corresponen al seu sou base; el director general d'Unnim, Jordi Mestres, percep 963.540 euros bruts anuals. Todó percep 812.000 euros de sou i 11.000 euros en dietes, i 579.000 a un pla d'estalvis.

Pel que fa el director general, Jaume Massana, cobra 866.000 euros, dels quals 609.000 euros corresponen al seu sou, 11.000 a dietes i 186.000 a un pla d'estalvis, entre d'altres assegurances. Dels 963.540 euros que cobra Jordi Mestres, 540.000 euros corresponen al seu sou i la resta a altres partides.

L'organisme supervisor havia donat de termini fins avui a les entitats financeres que han rebut ajuts públics per a publicar les remuneracions dels directius i consellers, pel que fa a BFA-Bankia, BMN, Banca Cívica, Caixa Espanya-Caja Duero, la BBK, CatalunyaCaixa, UNNIM, i Novagalicia.

Segons la informació difosa per BFA-Bankia, Rato va percebre una remuneració total de 2,34 milions d'euros, mentre que el conseller delegat, Francisco Verdú, que es va incorporar ja entrat l'any, va percebre 1.570.000, encara que el seu salari anual és de 2,26 milions.

El que va ser vicepresident de Bankia fins a la seva dimissió fa unes setmanes, José Luis Olivas, va comptar el 2011 amb un salari de 1,62 milions, dels quals la meitat aproximadament procedeix de Bancaixa, entitat de la qual segueix sent president.

Jose Manuel Fernández Norniella, el quart conseller de Bankia amb funcions executives, va percebre aquest any una remuneració total de 725.000 euros.

Adolf Todó i Rovira (La Bauma, Castellbell i el Vilar, c. 1956) és un economista i empresari català. Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en Economia per la University of California San Diego (USA), així com professor d'ESADE -l'escola empresarial dels jesuïtes- com Urdangarín, el seu soci Diego Torres i mig govern de CiU.

Des d'octubre de 1995 fins a febrer de 2008 va ser el director general de Caixa Manresa. Des d'aquesta data 'assolí' la direcció general de Caixa Catalunya, i des de l'1 de juliol de 2010 la direcció general de CatalunyaCaixa, entitat producte de la fusió de Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa, enfonsades per la gestió dels seus directius i la sociovergència corrupte del cas Pretòria, el cas del Port i tants d'altres coneguts i sota investigació.