Nóos Consultoria Estratègica SL, participada per Iñaki Urdangarin al
50%, va cobrar del Govern balear 174.000 euros el 2004 per un presumpte
treball del qual no queda un sol rastre en l'expedient administratiu ni
dades que apuntin a la seva realització efectiva. Les fonts consultades
en el cas consideren de gran rellevància aquest pagament, no per la seva
quantia, sinó perquè confirma l'operativa del grup, que suposadament va
emetre factures falses per serveis ficticis i va inflar el preu
d'altres per "apoderar-se" de diners públics.
Fonts de la investigació van assegurar a Públic que, quan el jutge va requerir al Govern balear explicacions sobre el conjunt de pagaments satisfets a la trama del gendre del rei i els seus socis, la sorpresa va ser majúscula: en els arxius de Fundació Illesport, que va canalitzar l'abonament dels 174.000 euros abans esmentats, només van aparèixer tres factures, cadascuna d'elles per 58.000 euros i totes abonades a Nóos Consultoria Estratègica. Però en els arxius no hi havia cap contracte ni una sola línia que donés pistes sobre en concepte de què s'havia transferit a una empresa privada aquells diners.
Quan van ser interrogats els responsables de Fundació Illesport d'aquella etapa, la resposta va ser la següent: que els 174.000 euros es van abonar pels serveis d'Nóos Consultoria com gabinet de premsa de l'equip ciclista Illes Balears, l'antic Banesto, que va canviar la seva denominació un cop que el conservador Jaume Matas va tornar a la Presidència del Govern el 2003. El testimoni verbal s'erigeix aquí en única prova de descàrrec a favor de Urdangarin, però els investigadors subratllen no només la seva debilitat sinó, sobretot, que l'argument va sorgir només després que Matas en llibertat sota fiança de tres milions i el seu cercle sabessin que el jutge del cas Palma Arena havia ampliat les seves investigacions als manejos de la trama Nóos.
Aquests 174.000 euros no van ser els únics que l'empresa de Urdangarin es va embutxacar del Govern de Matas a compte de l'equip ciclista Illes Balears. Nóos Consultoria va cobrar també el 2004 altres 116.944 euros com a gestora del marxandatge del Illes Balears. En aquest cas, va pagar l'Agència de Turisme Balear (Ibatur). I hi va haver una adjudicació directa però igualment fraudulenta, segons els investigadors del cas. Perquè la raó esgrimida per atorgar a dit aquell encàrrec va ser el que Nóos Consultoria Estratègica tenia "l'exclusiva" per comercialitzar el marxandatge del Illes Balears. Però no només no consta l'existència de cap contracte entre l'equip i la consultora del duc sinó que, després de mesos de rastreig i requeriments, els investigadors sostenen que mai va existir.
Els més de 290.000 euros que sumen els pagaments de Fundació Illesport i Ibatur van arribar als comptes de Urdangarin i el seu soci en Nóos Consultoria, Diego Torres, un any abans que el Govern balear signés el conveni per a la celebració de dos minicimera turístic-esportives gràcies a les quals la trama es va embutxacar 2,3 milions. Els convenis van ser subscrits amb Institut Nóos, l'ONG llavors presidida per Urdangarin i que va actuar com a eix d'un conglomerat empresarial els ingressos van superar els 16 milions en nou anys.
Els convenis de Balears es van inspirar en els subscrits el 2004 per Institut Nóos amb la Generalitat Valenciana per a les dues primeres minicimera turístic-esportives encarregades a l'ONG de Urdangarin. Per aquestes dues cimeres, Institut Nóos va cobrar 3.100.000 de l'Executiu de Camps i l'Ajuntament de València. El 2006, l'entitat va signar un nou conveni per dissenyar, per sis milions, uns inexistents Jocs Europeus. Tot i així, Institut Nóos va cobrar 382.000 euros de la Generalitat.
Fonts de la investigació van assegurar a Públic que, quan el jutge va requerir al Govern balear explicacions sobre el conjunt de pagaments satisfets a la trama del gendre del rei i els seus socis, la sorpresa va ser majúscula: en els arxius de Fundació Illesport, que va canalitzar l'abonament dels 174.000 euros abans esmentats, només van aparèixer tres factures, cadascuna d'elles per 58.000 euros i totes abonades a Nóos Consultoria Estratègica. Però en els arxius no hi havia cap contracte ni una sola línia que donés pistes sobre en concepte de què s'havia transferit a una empresa privada aquells diners.
Quan van ser interrogats els responsables de Fundació Illesport d'aquella etapa, la resposta va ser la següent: que els 174.000 euros es van abonar pels serveis d'Nóos Consultoria com gabinet de premsa de l'equip ciclista Illes Balears, l'antic Banesto, que va canviar la seva denominació un cop que el conservador Jaume Matas va tornar a la Presidència del Govern el 2003. El testimoni verbal s'erigeix aquí en única prova de descàrrec a favor de Urdangarin, però els investigadors subratllen no només la seva debilitat sinó, sobretot, que l'argument va sorgir només després que Matas en llibertat sota fiança de tres milions i el seu cercle sabessin que el jutge del cas Palma Arena havia ampliat les seves investigacions als manejos de la trama Nóos.
Aquests 174.000 euros no van ser els únics que l'empresa de Urdangarin es va embutxacar del Govern de Matas a compte de l'equip ciclista Illes Balears. Nóos Consultoria va cobrar també el 2004 altres 116.944 euros com a gestora del marxandatge del Illes Balears. En aquest cas, va pagar l'Agència de Turisme Balear (Ibatur). I hi va haver una adjudicació directa però igualment fraudulenta, segons els investigadors del cas. Perquè la raó esgrimida per atorgar a dit aquell encàrrec va ser el que Nóos Consultoria Estratègica tenia "l'exclusiva" per comercialitzar el marxandatge del Illes Balears. Però no només no consta l'existència de cap contracte entre l'equip i la consultora del duc sinó que, després de mesos de rastreig i requeriments, els investigadors sostenen que mai va existir.
Els més de 290.000 euros que sumen els pagaments de Fundació Illesport i Ibatur van arribar als comptes de Urdangarin i el seu soci en Nóos Consultoria, Diego Torres, un any abans que el Govern balear signés el conveni per a la celebració de dos minicimera turístic-esportives gràcies a les quals la trama es va embutxacar 2,3 milions. Els convenis van ser subscrits amb Institut Nóos, l'ONG llavors presidida per Urdangarin i que va actuar com a eix d'un conglomerat empresarial els ingressos van superar els 16 milions en nou anys.
Els convenis de Balears es van inspirar en els subscrits el 2004 per Institut Nóos amb la Generalitat Valenciana per a les dues primeres minicimera turístic-esportives encarregades a l'ONG de Urdangarin. Per aquestes dues cimeres, Institut Nóos va cobrar 3.100.000 de l'Executiu de Camps i l'Ajuntament de València. El 2006, l'entitat va signar un nou conveni per dissenyar, per sis milions, uns inexistents Jocs Europeus. Tot i així, Institut Nóos va cobrar 382.000 euros de la Generalitat.
