Font: Mesa de Catalunya
Tots els 24 de desembre el rei d'Espanya es dirigeix als seus súbdits amb un discurs que es repeteix i que comença amb una fórmula per tots coneguda "En estas fechas tan señaladas me llena de orgullo y satisfacción..." Amb aquest principi tan parodiat com satiritzat el monarca s'ha dedicat a enviar-nos recomanacions sobre moltes qüestions com el terrorisme, com l'emigració, com la crisi, consells que moltes vegades posaven en evidència l'anacronisme d'una institució que volia imposar el seu model de poble fidel que estima el seu cap dels exèrcits per la seva simpatia i per ser salvador de la pàtria. Un rei que demana els seus contribuents que s'estrenyin el cinturó mentre la seva família no renuncia a res, fins i tot alguns dels seus membres s'ha dedicat a ficar la ma a les nostres butxaques amb nocturnitat perquè a la llum del sol ja ho fan diàriament. Tot aquest temps de discursos de nadal sa majestat borbònica no ha demanat perdó ni una sola vegada per haver jurat els principis del moviment reiteradament, per haver format part de l'aparell franquista presidint consells de govern, per haver estat catapultat a una corona que va ser abolida el 1931 per la força de les urnes, per la decisió d'un poble fart de l'abús i la vida dissipada d'una estirp reial que ha tornat una i altra vegada com una maledicció.
Aquest Borbó no ha demanat perdó per la seva participació en l'ocultació dels crims franquistes i per emparar la impunitat dels culpables. La seva corona ha facilitat als criminals l'entrada en una democràcia feta a imatge d'una reconciliació nacional que no ha estat altra cosa que una capitulació forçada dels que van defensar la legalitat republicana i dels que van lluitar per la veritable democràcia, on ningú pot ser cap de res per dret de sang. Una monarquia que de manera ilegítima va ser reafirmada en un referendum constitucional on es votava un pack indivisible amb un vot cautiu de la por del res o del tot. Tant la constitució com la monarquia vetllen per la impunitat dels que van ser els culpables de crims de lesa humanitat imprescriptibles, que encara marquen "aquestes dates tan senyalades", en que per tradició acostuma a ser-hi present l'absència dels éssers estimats. Però el monarca d'això no en sap res, perquè com li va comentar a una escriptora, ell només s'estima amb devoció el seu tron i els seus privilegis entre els quals està el no poder ser jutjat per molt greus que puguin ser els crims comesos.
Aquest rei mai ha tingut una paraula, ja no de penediment, sinó de condol per les víctimes del seu tan lloat i estimat predecessor, el colpista, el dictador que amb les seves mans tacades de sang va lligar el nostre futur a una monarquia que no ha reconegut la dignitat de les lluitadores i lluitadors antifeixistes tot apropiant-se d'una democràcia de molt baixa intensitat com si fos el súmmum democràtic.
En realitat no volem les seves paraules d'alè, volem veure la seva signatura en una llei que per fi ens torni allò que ens van robar, i ens permeti assolir veritat, justícia i reparació. Això sí que ens ompliria de satisfacció a tots nosaltres.
Nadala a sa majestat de l’occident
Vint-i-cinquena concentració, fuig, fuig, fuigVint-i-cinquena concentració, fuig, fuig, fuigExigirem un altre cop veritat, justícia i reparacióPer a les víctimes del franquisme i les de la transició, fuig, fuig, fuigVíctimes trepitjades, fuig, fuig, fuigSoterrades, ignorades, fuig, fuig, fuigTotes víctimes de crims de lesa humanitatImprescriptibles i jutjables una qüestió inajornable, fuig, fuig, fuigAssassinats, assassinades, fuig, fuig, fuigRepresaliats, represaliades, fuig, fuig, fuigLa mesa de catalunya cridarà clar i ben fortAnul·leu els judicis ja n’hi ha prou d’impunitat, fuig, fuig, fuigNo a les lleis de punt final, fuig, fuig, fuigNi amnistia, ni certificats, fuig, fuig, fuigEls volem recordar al rei, a en Rajoy i a en Mas Que la lluita continua i que d’aquí no ens mouran, fuig, fuig, fuig
