La crisi a l'eurozona, causada per les mesures draconianes a favor de la
banca de Merkel i el PP europeu que els neoliberals imposen, torna a
colpejar dur. Espanya s'enfonsa cada vegada més per l'especulació sobre
el seu deute, Itàlia ha d'oferir més interessos per obtenir diners
frescos, i el Govern alemany rebutja la renegociació del Pacte Fiscal
encara que -notícia d'última hora- estaria d'acord amb la creació d'un
salari mínim a la RFA.Rajoy reconeix que espera una caiguda del PIB del 1,7% el 2012, que provocarà la supressió de 630.000 llocs de treball més.
Europa va matinar avui amb la mala notícia que l'agència de ràting Standard&Poor's va rebaixar la qualificació d'Espanya en dos nivells, de "A/A-1" a "BBB+/A-2", la qual cosa significa que la perspectiva del país ibèric ha empitjorat i que pot produir una degradació més gran de la seva capacitat creditícia.
L'argument de l'agència S&P per rebaixar la qualificació d'Espanya -la quarta economia europea- és l'augment del seu dèficit fiscal, que va ser del 8,5% el 2011. Només Irlanda i Grècia tenen un deute pressupostària més gran que l'espanyola. I la mesura no va passar desapercebuda pels mercats. La renda variable dels bons espanyols a deu anys va augmentar aquest divendres en 0,14 punts a 5,931%.
I el panorama malastruc s'estén també al mercat laboral espanyol, en què la taxa d'atur va pujar l'abril al nivell més alt en aquest país des de fa 18 anys: un 24,44 per cent, segons ha informat l'Institut Nacional d'Estadística de Madrid . És la taxa d'atur més alta de l'eurozona.
El Govern de Mariano Rajoy es veu davant el desafiament de reduir el dèficit a un 5,3 per cent per no veure a problemes amb la Unió Europea. És a dir, que estalviar és la prioritat número u d'Espanya, i això en una època en que la seva economia torna a retreure. I en un moment en què l'horitzó financer d'Europa sembla enfosquir encara més, ja que han tornat les turbulències als mercats. La tranquil·litat temporal que va comprar el Banc Central Europeu va ser de curt abast, i la crisi d'endeutament de l'eurozona torna a ocupar el centre de l'atenció dels inversors. Alguns economistes pensen que la Unió Europea ha de preparar per a una altra etapa difícil.
Un altre dels països en dificultats de la zona euro, Itàlia, ha de pagar més interessos per obtenir diners frescos dels inversors. Durant una subhasta d'accions, aquest divendres, es va constatar també un retrocés de la demanda, d'acord amb dades del Departament italià del Tresor.
Alemanya: controvèrsia amb França pel Pacte Fiscal?
Pel que fa al Pacte Fiscal europeu, sembla perfilar-se un pols entre el Govern alemany i el probable futur president socialista de França, François Hollande. La neoliberal Angela Merkel rebutja l'exigència del candidat socialista de renegociar el pacte. "En aquesta fase no és possible renegociar el Pacte Fiscal", va dir Steffen Seibert, portaveu de la cancellera, aquest divendres a Berlín. I va afegir que els caps d'Estat i de Govern dels 27 Estats membres de la Unió Europea van signar ja l'acord per aconseguir una disciplina fiscal més estricta i posar fre al deute. Portugal i Grècia ja ho van ratificar, ia finals de maig Irlanda decidirà sobre això a través d'un referèndum. A la resta dels països, el pacte està en la fase parlamentària.
D'altra banda, el Parlament alemany va resoldre ampliar els seus drets en les decisions sobre el paquet de rescat europeu. Amb l'aprovació per àmplia majoria, aquest divendres, d'un projecte conjunt de llei de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU), el Partit Liberal (FDP), el Partit Socialdemòcrata (SPD) i Els Verds, es va decidir que les mesures econòmiques-com els fons de rescat-han de ser votades pel ple del Parlament, també en casos de suma urgència. I un grup especial decidirà sobre mesures confidencials, com la compra de bons d'altres països.
Intel·lectuals i sindicalistes criden a una "refundació d'Europa"
Personalitats de la cultura i líders sindicals alemanys van cridar a "una nova fundació d'Europa". El cap del sindicat Ver.di, Frank Bsirske, Hans-Jürgen Urban, d'IG-Metall, i l'economista Rudolf Hickel van presentar aquest divendres una convocatòria titulada "Cal fundar novament a Europa i frenar la marxa cap a la ruïna. Hem de superar la crisi amb solidaritat i democràcia". El document va ser signat per uns 50 representants sindicals i de la cultura entre els quals hi ha el filòsof alemany Jürgen Habermas.
Els autors consideren que Europa passa per una crisi existencial. Els dèficits fiscals es transmuten en una crisi de deute per tal de retallar la despesa pública i social així com els salaris a través de directives europees. Es tracta d'una política "econòmicament contraproduent" i "socialment irresponsable" que deixa sense vigor els processos democràtics. "Cada vegada més persones es distancien del concepte europeu amb amargor, i la democràcia està sent estrangulada per les urpes de la troica", es llegeix en el document en referència a les mesures d'ajust per a Grècia.
En la crida s'exigeix gravar amb més impostos les transaccions financeres i que la responsabilitat pels deutes fiscals de l'eurozona sigui conjunta. "Cal que la Unió Europea es converteixi en una Unió de Transferència", continua la declaració. Les compensacions econòmiques podrien ajudar a acabar amb els desequilibris en l'eurozona.
Segons els autors del document, la UE està sumida en "una profunda crisi d'integració, i encara no es veu el final d'aquesta dinàmica destructiva", va advertir el cap de Ver.di, Bsirske. Urban, d'IG-Metall, va dir, per la seva banda, que "el Pacte Fiscal amenaça en alt grau la democràcia europea". L'economista Rudolf Hickel va exigir reemplaçar la "política d'austeritat, que va fracassar totalment", per un ampli pla de reconstrucció de l'economia i un govern financer conjunt.
Rajoy assumeix que la legislatura se saldarà amb 500.000 llocs de treball menys
El president del Govern, Mariano Rajoy, ha assumit que la seva legislatura, la primera després de vuit anys al capdavant de la opsoción, acabarà amb més atur que a l'arribar i la destrucció neta de mig milió aproximat de llocs de treball, segons les previsions que recull el programa d'Estabilitat que l'Executiu remetrà a Brussel · les i on s'inclou la pujada de l'IVA per al 2013.
Tal com recull el quadre macro inclòs en aquest document, que també anuncia un estacamiento econòmic per al 2013, l'ocupació caurà un 3,7% aquest any i un altre 0,3% el pròxim. La recuperació arribarà, en tot cas, a partir de 2014, però serà tan lenta que no pemitirá eixugar tots els llocs de treball destruïts en els dos primers anys de la legislatura. El pla, a més, arriba en el mateix dia en què s'ha conegut l'EPA del primer trimestre de l'any i que dóna un nou màxim en el nombre de desocupats amb 5,6 milions. La taxa d'atur va ascendir al 24,4%.
Les caigudes en l'ocupació que augura en Govern coincideixen amb la recaiguda de l'economia espanyola en recessió el 2012, que és la segona en només tres anys. Desglossant les dades per exercicis, l'Executiu espera una caiguda del PIB del 1,7% el 2012, el que provocarà la supressió de 630.000 llocs de treball. En 2013, coincidint amb el retorn d'Espanya a les taxes positives de creixement, encara que amb un exigu avanç del PIB del 0,3%, es destruiran altres 60.000 llocs de treball. Mentre, el 2014 i 2015 tot just es crearan al voltant d'uns 100.000 en cada un d'aquests exercicis, el que llança un saldo negatiu final d'uns 500.000 llocs de treball menys.
Europa va matinar avui amb la mala notícia que l'agència de ràting Standard&Poor's va rebaixar la qualificació d'Espanya en dos nivells, de "A/A-1" a "BBB+/A-2", la qual cosa significa que la perspectiva del país ibèric ha empitjorat i que pot produir una degradació més gran de la seva capacitat creditícia.
L'argument de l'agència S&P per rebaixar la qualificació d'Espanya -la quarta economia europea- és l'augment del seu dèficit fiscal, que va ser del 8,5% el 2011. Només Irlanda i Grècia tenen un deute pressupostària més gran que l'espanyola. I la mesura no va passar desapercebuda pels mercats. La renda variable dels bons espanyols a deu anys va augmentar aquest divendres en 0,14 punts a 5,931%.
I el panorama malastruc s'estén també al mercat laboral espanyol, en què la taxa d'atur va pujar l'abril al nivell més alt en aquest país des de fa 18 anys: un 24,44 per cent, segons ha informat l'Institut Nacional d'Estadística de Madrid . És la taxa d'atur més alta de l'eurozona.
El Govern de Mariano Rajoy es veu davant el desafiament de reduir el dèficit a un 5,3 per cent per no veure a problemes amb la Unió Europea. És a dir, que estalviar és la prioritat número u d'Espanya, i això en una època en que la seva economia torna a retreure. I en un moment en què l'horitzó financer d'Europa sembla enfosquir encara més, ja que han tornat les turbulències als mercats. La tranquil·litat temporal que va comprar el Banc Central Europeu va ser de curt abast, i la crisi d'endeutament de l'eurozona torna a ocupar el centre de l'atenció dels inversors. Alguns economistes pensen que la Unió Europea ha de preparar per a una altra etapa difícil.
Un altre dels països en dificultats de la zona euro, Itàlia, ha de pagar més interessos per obtenir diners frescos dels inversors. Durant una subhasta d'accions, aquest divendres, es va constatar també un retrocés de la demanda, d'acord amb dades del Departament italià del Tresor.
Alemanya: controvèrsia amb França pel Pacte Fiscal?
Pel que fa al Pacte Fiscal europeu, sembla perfilar-se un pols entre el Govern alemany i el probable futur president socialista de França, François Hollande. La neoliberal Angela Merkel rebutja l'exigència del candidat socialista de renegociar el pacte. "En aquesta fase no és possible renegociar el Pacte Fiscal", va dir Steffen Seibert, portaveu de la cancellera, aquest divendres a Berlín. I va afegir que els caps d'Estat i de Govern dels 27 Estats membres de la Unió Europea van signar ja l'acord per aconseguir una disciplina fiscal més estricta i posar fre al deute. Portugal i Grècia ja ho van ratificar, ia finals de maig Irlanda decidirà sobre això a través d'un referèndum. A la resta dels països, el pacte està en la fase parlamentària.
D'altra banda, el Parlament alemany va resoldre ampliar els seus drets en les decisions sobre el paquet de rescat europeu. Amb l'aprovació per àmplia majoria, aquest divendres, d'un projecte conjunt de llei de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU), el Partit Liberal (FDP), el Partit Socialdemòcrata (SPD) i Els Verds, es va decidir que les mesures econòmiques-com els fons de rescat-han de ser votades pel ple del Parlament, també en casos de suma urgència. I un grup especial decidirà sobre mesures confidencials, com la compra de bons d'altres països.
Intel·lectuals i sindicalistes criden a una "refundació d'Europa"
Personalitats de la cultura i líders sindicals alemanys van cridar a "una nova fundació d'Europa". El cap del sindicat Ver.di, Frank Bsirske, Hans-Jürgen Urban, d'IG-Metall, i l'economista Rudolf Hickel van presentar aquest divendres una convocatòria titulada "Cal fundar novament a Europa i frenar la marxa cap a la ruïna. Hem de superar la crisi amb solidaritat i democràcia". El document va ser signat per uns 50 representants sindicals i de la cultura entre els quals hi ha el filòsof alemany Jürgen Habermas.
Els autors consideren que Europa passa per una crisi existencial. Els dèficits fiscals es transmuten en una crisi de deute per tal de retallar la despesa pública i social així com els salaris a través de directives europees. Es tracta d'una política "econòmicament contraproduent" i "socialment irresponsable" que deixa sense vigor els processos democràtics. "Cada vegada més persones es distancien del concepte europeu amb amargor, i la democràcia està sent estrangulada per les urpes de la troica", es llegeix en el document en referència a les mesures d'ajust per a Grècia.
En la crida s'exigeix gravar amb més impostos les transaccions financeres i que la responsabilitat pels deutes fiscals de l'eurozona sigui conjunta. "Cal que la Unió Europea es converteixi en una Unió de Transferència", continua la declaració. Les compensacions econòmiques podrien ajudar a acabar amb els desequilibris en l'eurozona.
Segons els autors del document, la UE està sumida en "una profunda crisi d'integració, i encara no es veu el final d'aquesta dinàmica destructiva", va advertir el cap de Ver.di, Bsirske. Urban, d'IG-Metall, va dir, per la seva banda, que "el Pacte Fiscal amenaça en alt grau la democràcia europea". L'economista Rudolf Hickel va exigir reemplaçar la "política d'austeritat, que va fracassar totalment", per un ampli pla de reconstrucció de l'economia i un govern financer conjunt.
Rajoy assumeix que la legislatura se saldarà amb 500.000 llocs de treball menys
El president del Govern, Mariano Rajoy, ha assumit que la seva legislatura, la primera després de vuit anys al capdavant de la opsoción, acabarà amb més atur que a l'arribar i la destrucció neta de mig milió aproximat de llocs de treball, segons les previsions que recull el programa d'Estabilitat que l'Executiu remetrà a Brussel · les i on s'inclou la pujada de l'IVA per al 2013.
Tal com recull el quadre macro inclòs en aquest document, que també anuncia un estacamiento econòmic per al 2013, l'ocupació caurà un 3,7% aquest any i un altre 0,3% el pròxim. La recuperació arribarà, en tot cas, a partir de 2014, però serà tan lenta que no pemitirá eixugar tots els llocs de treball destruïts en els dos primers anys de la legislatura. El pla, a més, arriba en el mateix dia en què s'ha conegut l'EPA del primer trimestre de l'any i que dóna un nou màxim en el nombre de desocupats amb 5,6 milions. La taxa d'atur va ascendir al 24,4%.
Les caigudes en l'ocupació que augura en Govern coincideixen amb la recaiguda de l'economia espanyola en recessió el 2012, que és la segona en només tres anys. Desglossant les dades per exercicis, l'Executiu espera una caiguda del PIB del 1,7% el 2012, el que provocarà la supressió de 630.000 llocs de treball. En 2013, coincidint amb el retorn d'Espanya a les taxes positives de creixement, encara que amb un exigu avanç del PIB del 0,3%, es destruiran altres 60.000 llocs de treball. Mentre, el 2014 i 2015 tot just es crearan al voltant d'uns 100.000 en cada un d'aquests exercicis, el que llança un saldo negatiu final d'uns 500.000 llocs de treball menys.
