La divulgació de la Querella
Argentina contra el franquisme (fruit dels esforços de les víctimes i
familiars de les víctimes del franquisme en la seva lluita per aconseguir una Justícia
denegada sistemàticament pel règim monàrquic espanyol, hereu del règim
franquista que va ofegar en sang a la II República i al poble espanyol, i de
l’aportació inestimable de juristes com l’advocada argentina Ana Messuti), va
ser el tema de reflexió del 2on Sopar Antimonàrquic organitzat per Ciutadans per la República.
L’acte es va iniciar amb la intervenció de Felipe Moreno, representant de
la Xarxa de Suport a la Querella
Argentina, que va explicar les motivacions del suport a la Querella: el fet que diversos grups de
població durant les diverses etapes de la dictadura feixista van sofrir la
repressió del règim per motius diferenciats. En Felipe va explicar que es
tracta de què tant les víctimes com les amistats o familiars d’aquestes tinguin
el dret a que se’ls reconegui la repressió soferta a mans del règim, tant les
persones que van ser assassinades com les torturades. La Xarxa de Suport a la Querella està formada tant per persones a
títol individual com per associacions i entitats públiques, com els Ajuntaments
que volen recuperar la memòria històrica
de lluita i resistència i, al mateix temps, reivindicar una Justícia negada
sistemàticament pels diferents governs de la monarquia.
L’advocada Ana Messuti va explicar que la Querella va sorgir a l’Argentina donat el precedent dels judicis
contra les dictadures militars argentines. La Querella, va explicar, s’emmarca
en els processos iniciats contra els crims del nazisme a la fi de la 2ª Guerra
Mundial i en el concepte de Justícia Universal
que permet jutjar a qualsevol país un crim contra la Humanitat encara que aquest
s’hagi comès en un altre país estranger. Messuti va recordar que a l’Argentina
es va poder fer justícia contra els dictadors i els seus servidors gràcies a
l’acció de les Madres de la Plaza de Mayo,
els moviments socials i les associacions memorialistes, que han mantingut viva
la reivindicació de Justícia per a les víctimes.
A l’acte van ser-hi presents molts companys i companyes d’altres
associacions republicanes i memorialistes, alguns dels quals van sofrir
terribles repressions per part de la dictadura. L’acte va servir també per
aclarir els procediments que havien de seguir les víctimes i familiars per tal
de sumar-s’hi, individualment, a la Querella.
Amb un brindis per la República i l’actuació emotiva del cantautor
nicaragüenc i sandinista Xavier López, que va rememorar cançons
llatinoamericanes de lluita i resistència dels pobles, es va concloure l’acte.
Amb el Sopar Antimonàrquic,
l’associació vol posar el seu gra de sorra a la lluita unitària dels
republicans i republicanes a tot l’Estat espanyol, que en aquestes dates es mobilitzen
per tal de denunciar la Constitució monàrquica de l’any 1978, fruit de la
claudicació de la majoria de les forces antifranquistes davant les exigències
del nucli dur del règim, de l’oligarquia espanyola i de les ingerències de les
forces imperialistes estrangeres interessades a evitar que els pobles d’Espanya
poguessin gaudir de la sobirania nacional i la veritable independència.
Ciutadans per la Republica
