Hisenda deixa al descobert les trampes de Urdangarin

"No és casualitat que Institut Nóos s'hagi fixat a València". Pronunciada per Francisco Camps el 27 de setembre de 2004 durant l'inauguració de la primera de les cimeres turístic-esportives que van reportar 5,8 milions de diners públics a Institut Nóos, la frase resulta avui premonitòria. Sobretot després que les dades d'Hisenda hagin constatat que tots els diners captat de la Generalitat valenciana i el Govern balear per aquesta entitat "sense ànim de lucre" va acabar en mans de la trama societària ordida, segons el jutge, pels dos màxims directius d'Institut Nóos: Iñaki Urdangarin, que va presidir l'ONG fins a juny de 2006, i la seva llavors mà dreta i després successor en la presidència de l'entitat, Diego Torres.

Avui, quan es compleixen tres setmanes exactes de la batuda de registres a Barcelona ordenada pel magistrat José Castro, un informe de 148 pàgines elaborat per Hisenda posa definitivament en descobert les trampes de Urdangarin i el seu cercle.

L'informe de l'Agència Tributària, a què ha tingut accés públic, avala l'afirmació del jutge sobre com Urdangarin i Diego Torres, ja imputat, van crear un entramat societari per "apoderar-se" de fons públics en un cas on, de moment, s'investiguen els presumptes delictes de prevaricació, malversació i frau. Obtenir la versió del duc consort continua sent impossible: la Casa Reial no respon en nom ni accedeix a canalitzar les peticions de contacte. De les dues companyies en les quals Urdangarin té o ha tingut participació directa Nóos Consultoria Estratègica SL i Aizoon SL, la primera es va endur la millor part en el repartiment del pastís.

Després de deixar la 'ONG', el duc va seguir amb signatura en un compte milionàri.

01. L'informe


Un conglomerat per desviar diners públics

L'informe de l'Agència Tributària només exposa, sense sumes ni conclusions, dades fiscals i de recursos humans declarats per les pròpies empreses involucrades, així com informació bancària igualment oficial. Són aquestes dades les que demostren que, cometessin o no delicte els indicis de falsificació de factures són ja molt sòlids, Urdangarin i el seu cercle es van lucrar personal i societàriament amb fons públics. Ho van fer mitjançant un elaborat mecanisme d'enginyeria financera i comptable ara en fase de deconstrucció gràcies al jutge José Castro i el fiscal anticorrupció Pedro Horrach, el tàndem que per primera vegada s'ha atrevit a investigar un membre de la família reial.

La mecànica era de grup: la SGAE va pagar a Nóos i a d'altres

L'entrada en escena de societats que pertanyien a Urdangarin i/o al seu soci, Diego Torres, però en els òrgans d'administració no sempre figuraven els va permetre durant anys aconseguir diversos objectius. El primer i més obvi, cobrar sense obstacles de la mateixa associació altruista que capitanejaven: Institut Nóos. Amb el prestigi emanat de la posició familiar del duc de Palma com paraigües, les empreses i entitats de la trama facturar també a entitats privades per estudis o serveis les característiques encara es desconeixen. Aquí s'enquadren, per exemple, els 58.000 euros captats per Institut Nóos el 2005 de Bancaixa i la seva fundació. Bancaixa pertany al mateix grup financer que Banc de València, d'on va sortir la meitat dels tres milions de fiança amb què l'expresident balear Jaume Matas va evitar la presó el 2010.

02. La Triangulació


Cruïlla de pagaments i cobraments per 'rebaixar' beneficis

Amén d'ingressar molts diners, el segon objectiu cobert va ser creuar vendes i compres entre empreses de la trama per tributar menys. De les sis societats i dues entitats sense ànim de lucre Institut Nóos i Fundació Esport, Cultura i Integració social les operacions comercials i financeres aborda l'informe d'Hisenda, totes van participar a la cruïlla de cobraments i pagaments.

Són les següents: Nóos Consultoria Estratègica, Aizoon SL, Virtual Strategies SL, Shiriaimasu SL, Intuit Strategy Innovate SL i De Goes Center. Aquesta última és la que suposadament va desviar no menys de 300.000 euros al paradís fiscal de Belize. A De Goes, com en les altres, llevat Nóos Consultoria i Aizoon, és Diego Torres qui maneja oficialment el timó. La majoria de les societats, per cert, va gastar sumes constants en clubs i altres instal · lacions nàutiques, un terreny completament allunyat dels estudis de mercat i similars que centraven els seus respectius objectes socials.

En aplicar per sistema l'encreuament de factures, les mercantils de la trama van fer el que l'argot tributari diu triangulació de factures. I funciona així: Institut Nóos contracta serveis de Nóos Consultoria i els paga amb diners públics. Nóos Consultoria contracta al seu torn els serveis de Virtual Strategies SL. Virtual Strategies acaba venent alguna cosa a Institut Nóos i cobrant per això, de manera que el cercle es tanca. El gruix dels diners es mou al llarg dels anys però sense traspassar mai la frontera del conglomerat empresarial.

Una dada reflectit per l'informe il·lustra com les empreses operaven com a parts d'un tot: entre 2005 i 2010, la SGAE va pagar almenys 472.500 euros al conglomerat ordit al voltant de Institut Nóos. Vestida amb la vestidura d'una impecable i moderna ONG i encapçalada ni més ni menys que pel gendre del cap de l'Estat, cal entendre que la SGAE encomanés a Institut Nóos algun tipus de tasca. Però resulta ja més estrany que l'equip de Teddy Bautista conegués de manera espontània l'existència d'una societat anomenada Intuit Innov. Lab SL, que fins 2007 va obtenir gairebé tots els seus ingressos precisament d'Institut Nóos. A Intuit, la SGAE li va abonar 421.308 euros al llarg de tres anys.

I tampoc sembla versemblant que la igualment desconeguda Fundació Esport, Cultura i Integració Social captés per si mateixa l'interès de la SGAE, que li va abonar 60.000 euros.

03. Suposada activitat

Previ als registres de Barcelona, ​​l'informe d'Hisenda no aborda l'evasió de capitals perpetrada suposadament per De Goes Center. Però sí destapa altres punts inquietants per al duc de Palma. Un és aquest: les dues consultories en què Urdangarin participava com a soci Nóos Consultoria Estratègica SL i Aizoon SL no només van percebre d'Institut Nóos 3,5 milones d'euros durant el quadrienni daurat de l'associació (2004-2007) sinó que es van creuar factures entre si per import superior a 277.000 euros. Aizoon SL, la propietat comparteix Urdangarin amb Cristina de Borbó, va ser la que més va ingressar per aquesta via: 243.600 euros per suposats serveis prestats a Nóos Consultoria SL.

Hi ha un altre element en l'informe que planteja més interrogants: oficialment, Urdangarin va abandonar la presidència d'Institut Nóos el juny de 2006 i es va desvincular de l'associació. Però l'informe de l'Agència Tributària reprodueix les dades d'un compte bancari titularitat de l'associació i en la qual Urdangarin seguia figurant com autoritzat tant el 2007 com el 2008. El 2007, aquest compte va sumar abonaments per 3.832.820 euros.