Urdangarín a punt de ser imputat

Iñaki Urdangarin serà citat a declarar en els pròxims dies com a imputat pel jutge José Castro d'acord amb el fiscal anticorrupció Pedro Horrach, segons fonts judicials. La citació es formalitzarà en alçar-se el secret judicial sobre els més de 2.000 folis de la investigació per suposades pràctiques delictives en el conglomerat d'empreses de l'Institut Nóos, un organisme "sense ànim de lucre" que va impulsar el duc de Palma com a president.

En la causa judicial oberta es rastregen indicis de delicte de malversació de cabals públics, falsedat documental, frau a l'Administració i prevaricació, en una peça separada del cas Palma Arena, en què està imputat l'expresident balear Jaume Matas (PP) per adjudicacions il · legals d'un macropolideportivo.

L'institut Nóos organitzar dos congressos de foment turístic de l'illa a través de l'esport pels que va cobrar 2,3 milions d'euros del Govern balear. La investigació ha detectat que més de la meitat d'aquests diners va anar a parar a empreses amb ànim de lucre del mateix Urdangarin o del seu soci, Diego Torres, imputat en el cas.

La declaració arribarà a l'aixecar el secret del sumari


La investigació ha descobert també les mateixes pràctiques amb tres edicions dels Summit de l'esport a la Comunitat Valenciana per les quals el Govern de Francisco Camps va arribar a pagar gairebé tres milions d'euros. Els esdeveniments amb dos governs del PP es van desenvolupar entre 2004 i 2006.

Les empreses de Urdangarin, segons la investigació judicial, no van poder justificar totes les despeses o ho van fer de manera irregular. Entre les empreses privades a les quals es van derivar fons aconseguits per Nóos figura la societat Aizoon, propietat del duc de Palma i la infanta Cristina. Aizoon facturar diversos centenars de milers d'euros pel seu suport logístic als esdeveniments a Balears. El desviament de fons, segons la investigació, el maquillaven a través de "la contractació de serveis ficticis a les seves pròpies entitats mercantils o presumiblement facturats per import superior al servei realment prestat".

La infanta Cristina i Carlos García Revenga, assessor de la Casa del Rei, van formar part de la junta directiva de Nóos fins a juny de 2006, en la qual van dimitir igual que Urdangarin. El jutge que investiga el cas considera que ni la infanta ni García Revenga pertanyien al cercle tancat de presa de decisions, de manera que no està previst que siguin imputats.

Entre 2003 i 2006, Nóos facturar més de 15 milions d'euros, segons un informe de l'Agència Tributària incorporat al sumari. Almenys la meitat dels fons procedia dels contractes amb administracions públiques i la resta pels seus tractes amb companyies privades, que patrocinaven els esdeveniments.

Prop de mig milió d'euros van ser derivats a una societat domiciliada a Londres a través d'una de les societats de la trama anomenada De Goes Center for Stakeholder Management, companyia pantalla comprada a un testaferro d'un paradís fiscal per una de les branques de Nóos, la Fundació Esport, Cultura i Integració Social.

La investigació analitza els últims informes tributaris de l'Institut Nóos

Aquest entitat publicitada com "altruista" pel cinisme monàrquic va ser creada després de deixar Urdangarin la presidència de Nóos el juny de 2006, arran de que la Casa del Rei descobrís que al Parlament balear, l'oposició començava a preguntar pels contractes sospitosos del Govern autònom amb el duc de Palma.

El jutge Castro sospita que Urdangarin i la seva mà dreta a l'Institut Nóos, Diego Torres, imputat en la causa, "organitzar un entramat societari utilitzant un grup de societats mercantils, a través de les quals desviaven els fons públics i privats [per patrocinis de empreses] que rebia l'Institut Nóos, apoderant-se dels mateixos", segons consta en l'acte judicial que ordenava els registres de les empreses de la suposada trama.

La Casa del Rei va apartar de les activitats de la família reial a Iñaki Urdangarin per la seva conducta no exemplar. A mitjans de 2006 un emissari del Rei va gestionar a Barcelona el desenganxament del duc de Palma dels seus negocis privats, mentre Telefónica li regalava un milió d'euros anual per anar als EUA a no fer res. Encara que el duc de Palma va abandonar la junta directiva de Nóos el juny de 2006, la investigació sospita que va seguir lligat a la xarxa amb els seus apoderats.

El PSOE: "Per respecte a la Corona vam fer preguntes moderades"


Entre 2004 i 2006, el PSOE de les Balears va preguntar en diferents ocasions en el Parlament regional, "d'una manera molt moderada, per respecte a la Corona", reconeixen avui els seus dirigents, sobre les activitats de l'empresa de Urdangarin. El jutge Castro considera que amb Nóos es va buscar al seu dia la "cobertura d'una associació que formalment no perseguia ànim de lucre, una mena d'ONG dedicada a projectes socials, als efectes d'aparentar la no persecució de finalitats lucratives i envoltar-se del prestigi social derivat de les actuacions altruistes a les que presumptament es dedicava l'associació".

La relació privada de Urdangarin amb el Govern de Matas va començar a finals de 2003 quan va actuar com a intermediari en la venda de l'equip ciclista Banesto perquè lluís la marca Illes Balears per 18 milions d'euros en tres anys. A continuació, Urdangarin gestionar per al seu grup tres contractes directes per 300.000 euros de 2004. Els investigadors analitzen aquests contractes al sospitar que van ser ficticis, sense expedient i per treballs simulats.

Al mateix temps, amb menys moderació donades les proves evidents recollides, EUPV va aixecar al País Valencià la veu contra els contractes del PP amb Urdangarín, demanant reiteradament les factures i contractes que el duc va signar amb tota la cúpula corrupte del PP valencià, per un import que podria superar els sis milions d'euros robats.