Ignacio Urdangarin i Diego Torres (foto), imputats en un cas de
malversació de fons públics quan dirigien l'Institut Nóos, van
contractar a tres joves que cobraven 60 euros al mes, una quantitat
irrisòria que percebien a canvi de no fer res. En almenys un dels casos,
la persona es va passar quatre anys cobrant aquests diners sense tenir
cap funció ni passar-se per l'empresa, segons fonts del cas. També han
trobat diverses persones que tenien la funció de fer enquestes
encarregades per diferents companyies a l'Institut Nóos i que no han
estat capaços de recordar sobre què preguntaven, on, a qui, de quantes
pàgines eren els qüestionaris, ni tan sols el tema.
És una de les 'particularitats' -ara se'n diu així dels privilegis aristocràtics de l'Antic Règim- que els investigadors, que interroguen des de dilluns al matí a uns 70 extreballadors i col·laboradors en la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, han trobat. La policia no té clar a què es deu aquesta anomalia i no descarta que fos una forma d'engreixar les despeses d'empleats de les empreses de la trama.
Fins al moment, amb els testimonis recollits, els investigadors no han trobat cap treball que justifiqui les factures que les set societats de la trama van cobrar a Nóos. Entre els treballadors entrevistats aquests dies hi ha des de secretàries a empleats de la finca del luxós barri de Pedralbes (Barcelona) on vivien Urdangarin i Cristina, que es dedicaven al manteniment d'aquesta i constaven en nòmina de Aizoon.
A més, cap d'ells té clar per quina empresa treballava. Tots es consideren empleats de l'Institut Nóos, segons aquestes mateixes fonts, però estaven contractats per qualsevol de les altres set societats investigades o col·laboraven amb elles. La confusió es deu també al fet que tots treballaven en el mateix lloc físic, un espai diàfan on manaven sempre les mateixes persones: Urdangarin i Torres. Tots desvinculen per complet a la infanta Cristina de Nóos i asseguren que la van veure en alguna ocasió, anant amb els seus fills a buscar el marit a la sortida del 'treball'.
Els testimonis recollits recolzen la tesi que totes les societats implicades en el cas de corrupció funcionaven en realitat com una sola, amb una caixa comuna. Fonts judicials descarten que es puguin derivar imputacions d'aquesta ronda de testimonis.
Vuit policies judicials de Palma de Mallorca, juntament amb el fiscal anticorrupció Pedro Horrach, porten tres jornades maratonianes d'entrevistes. En dos despatxos, els agents s'han dividit en grups de dos per prendre declaracions, el que es tradueix en entrevistes de quatre en quatre, des de les deu del matí fins pràcticament les nou de la nit. Si es compleix l'agenda prevista, avui finalitzarà la tanda d'interrogatoris.
El poder judicial espanyol protegeix Urdangarin
La portaveu del Consell General del Poder Judicial, Gabriela Bravo, ha reconegut que a Espanya no tots els encausats eren iguals, ni estaven sotmesos a la mateixa presió mediàtica. Ho ha dit en referència a la decisió del jutge instructor del cas Palma Arena de no deixar enregistrar en vídeo la declaració d'Ignacio Urdangarin, que haurà d'anar a donar explicacions el 25 de febrer a Palma sobre la presumpta malversació de fons públics de la seva fundació.
'No tots els afers judicials estan sotmesos a la mateix pressió mediàtica ni tenen la mateixa rellevància, i no sempre es pot estigmatitzar també tant la imatge com l'honor d'una persona', ha dit Bravo i ha criticat l'existència d'un judici paral·lel abans de la declaració. 'No es tracta de prendre aquestes mesures per ser qui és, sinó per les circumstàncies d'aquest cas, derivades d'aquestes dimensions mediàtiques de l'afer'. És a dir, si es jutja a un corrupte xoriço de la casa Reial, els mitjans, segons la fatxenda, han de callar i no informar.
Val a dir que el jutge Castro, que encausa Urdangarín, està sent investigat pel CGPJ per les filtracions del cas que, segons ell mateix va denunciar, són obra de l'advocat del gendre del rei. D'això, la portaveu del franquisme no n'ha parlat.
És una de les 'particularitats' -ara se'n diu així dels privilegis aristocràtics de l'Antic Règim- que els investigadors, que interroguen des de dilluns al matí a uns 70 extreballadors i col·laboradors en la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, han trobat. La policia no té clar a què es deu aquesta anomalia i no descarta que fos una forma d'engreixar les despeses d'empleats de les empreses de la trama.
Fins al moment, amb els testimonis recollits, els investigadors no han trobat cap treball que justifiqui les factures que les set societats de la trama van cobrar a Nóos. Entre els treballadors entrevistats aquests dies hi ha des de secretàries a empleats de la finca del luxós barri de Pedralbes (Barcelona) on vivien Urdangarin i Cristina, que es dedicaven al manteniment d'aquesta i constaven en nòmina de Aizoon.
A més, cap d'ells té clar per quina empresa treballava. Tots es consideren empleats de l'Institut Nóos, segons aquestes mateixes fonts, però estaven contractats per qualsevol de les altres set societats investigades o col·laboraven amb elles. La confusió es deu també al fet que tots treballaven en el mateix lloc físic, un espai diàfan on manaven sempre les mateixes persones: Urdangarin i Torres. Tots desvinculen per complet a la infanta Cristina de Nóos i asseguren que la van veure en alguna ocasió, anant amb els seus fills a buscar el marit a la sortida del 'treball'.
Els testimonis recollits recolzen la tesi que totes les societats implicades en el cas de corrupció funcionaven en realitat com una sola, amb una caixa comuna. Fonts judicials descarten que es puguin derivar imputacions d'aquesta ronda de testimonis.
Vuit policies judicials de Palma de Mallorca, juntament amb el fiscal anticorrupció Pedro Horrach, porten tres jornades maratonianes d'entrevistes. En dos despatxos, els agents s'han dividit en grups de dos per prendre declaracions, el que es tradueix en entrevistes de quatre en quatre, des de les deu del matí fins pràcticament les nou de la nit. Si es compleix l'agenda prevista, avui finalitzarà la tanda d'interrogatoris.
El poder judicial espanyol protegeix Urdangarin
La portaveu del Consell General del Poder Judicial, Gabriela Bravo, ha reconegut que a Espanya no tots els encausats eren iguals, ni estaven sotmesos a la mateixa presió mediàtica. Ho ha dit en referència a la decisió del jutge instructor del cas Palma Arena de no deixar enregistrar en vídeo la declaració d'Ignacio Urdangarin, que haurà d'anar a donar explicacions el 25 de febrer a Palma sobre la presumpta malversació de fons públics de la seva fundació.
'No tots els afers judicials estan sotmesos a la mateix pressió mediàtica ni tenen la mateixa rellevància, i no sempre es pot estigmatitzar també tant la imatge com l'honor d'una persona', ha dit Bravo i ha criticat l'existència d'un judici paral·lel abans de la declaració. 'No es tracta de prendre aquestes mesures per ser qui és, sinó per les circumstàncies d'aquest cas, derivades d'aquestes dimensions mediàtiques de l'afer'. És a dir, si es jutja a un corrupte xoriço de la casa Reial, els mitjans, segons la fatxenda, han de callar i no informar.
Val a dir que el jutge Castro, que encausa Urdangarín, està sent investigat pel CGPJ per les filtracions del cas que, segons ell mateix va denunciar, són obra de l'advocat del gendre del rei. D'això, la portaveu del franquisme no n'ha parlat.
