Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Homenaje. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Homenaje. Mostrar tots els missatges

El poble veneçolà sabrà guiar i aprofundir la seva Revolució Bolivariana iniciada pel President Hugo Chàvez


 

 
Hi ha una albada en el Planeta i es veu per tot arreu, per Amèrica Llatina, per Àsia, per Àfrica, per Euoropa, per Oceania, vull ressaltar aquesta visió d’optimisme per enfortir la nostra consciència i la nostra voluntat de batalla per salvar el Món i construir un món nou, un món millor.”

Fragment del discurs del President Hugo Chàvez a l’ONU el 2006.

El 14 d´abril estan convocades eleccions presidencials a Veneçuela. L’ofensiva mediàtica contra la proposta bolivariana, s’ha aprofundit i no dubtaran a recórrer a qualsevol maniobra amb l’objectiu d’enterbolir-les. Aquestes eleccions es presenten com una veritable batalla política, no només per aquest país i el continent, també per a la resta del món. Es una batalla pel dret a decidir i en defensa del Socialisme del segle XXI.

El llegat de Chàvez és incalculable, multifacètic i transcendeix fronteres històriques i geogràfiques. Va promoure una transformació política, econòmica, moral, ciutadana, i cultural que va col·locar de nou el socialisme en l’ordre del dia a escala internacional. Va impulsar a la Veneçuela Bolivariana, un model de democràcia participativa, on el  poder polític està en permanent diàleg amb el  seu poble i subordinat a ell. Va utilitzar el petroli com a eina de desenvolupament nacional, de solidaritat i de posicionament geopolític a Amèrica Llatina, rescatant la “Patria Grande” de Simón Bolivar. Va desenvolupar relacions comercials de respecte mutu entre els països emergents i els països del Tercer Món, que permetran la creació d’un model multipolar anticapitalista. Va eradicar l’analfabetisme i va fer de la salut l’educació i la seguretat social drets universals, va crear centenars de milers de llocs de treball, va edificar centenars de milers d´habitatges socials, va augmentar el poder adquisitiu de la població i va deixar un país amb un creixement econòmic de prop del 5%. No obstant, la seva victòria més significativa és haver transformat la consciència i el coneixement de la ciutadania veneçolana donant-li un paper protagònic i actiu en la política nacional i internacion 

Volem manifestar més que  mai, el nostre recolzament a la revolució i  la constitució bolivariana, de la qual  es va dotar de manera participativa i majoritària  el poble  de Veneçuela. Durant el procés constituent el projecte de nova constitució va ser debatut durant un any en totes les organitzacions socials de base i aprovat en referendum per el poble veneçolà. Cap altra voluntat, més que la seva, torçarà el camí que s´ha proposat: la participació democràtica vers el socialisme, aprofundint la revolució

Aquesta Revolució és obra dels que en el “Caracazo” es varen alçar el 27 de febrer de 1989; dels que rescataren el seu president electe de les mans dels colpistes aquelles jornades del 11 al 13 de abril de 2002;  dels que enfrontaren l´atur petrolier promogut per l’oligarquia i les organitzacions que li eren afins i van guanyar la batalla del referèndum revocatori i una darrera altre totes les eleccions. En aquest camí vàrem aprendre i avui som multitud.
 
Des de la unitat d´organitzacions, partits i persones a títol individual, des d’aquest país, on només decideix el capital financer que és capaç de modificar la constitució en un cap de setmana, des de aquest país en lluita contra les polítiques d’exclusió social i  per la nostra sobirania, volem mostrar tot el recolzament  a aquest procés que avui dona el mandat popular a Nicolas Maduro com candidat a la presidència de la República Bolivariana de Veneçuela.


¡CHÁVEZ VIVE, LA LUCHA SIGUE!

NICOLAS MADURO PRESIDENT!

SOM ALEGRIA, SOM MAJORIA, TOTES SOM CHÁVEZ !

 

Barcelona, 13 de abril de 2013

 

 

 

Cientos de personas llenan el Auditorio Marcelino Camacho Homenaje a Chávez en Madrid

homenaje-a-chavezCientos de personas acudieron al homenaje al comandante Hugo Chávez Frías en el auditorio Marcelino Camacho de Madrid. A un mes de su fallecimiento los participantes respaldaron la candidatura de Nicolás Maduro a las elecciones venezolanas del próximo domingo como un paso inequívoco de continuidad de la revolución bolivariana liderada por Chávez en Latinoamérica.
 
Cayo Lara, coordinador general de Izquierda Unida, significó que el proceso actual en Venezuela es un sentimiento que ha hecho realidad el sueño de un pueblo y destacó que sin Cuba no se entendería el cambio en Venezuela donde la derecha no perdona que la riqueza sea para la mayoría social. Maduro, agregó, tiene total afinidad con esos ideales que han sido los de Hugo Chávez.
 
“Ahora tenemos patria y la tenemos para siempre” expresó el embajador de Venezuela en España, Bernardo Álvarez, quien al reseñar los logros sociales de su país expuso la disminución de la pobreza y su posición en el quinto lugar de las naciones con mayor número de estudiantes universitarios a escala mundial.
 
Diego Valderas, vicepresidente de la Junta de Andalucía, dijo que Chávez legó una luz de esperanza a este mundo tan injusto que impone el neoliberalismo. Los últimos lustros en Venezuela reflejan “la construcción de un modelo de sociedad a la medida del hombre”, patentizó Valderas.
 
Diputados, representantes del cuerpo diplomático acreditado en España, líderes políticos, de organizaciones latinoamericanas y de plataformas sociales, artistas e intelectuales se sumaron al homenaje al presidente Hugo Chávez quien vive en el anhelo de los pueblos como profetizó en su agonía el gran Atahualpa: “Muero hoy pero algún día volveré hecho millones”.
 

Ha mort l'històric militant comunista Rodrigo Moreno

Rodrigo Moreno Planisolis, membre fundador i ex-Responsable Polític del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC), va morir ahir a la tarda a Lleida. Nascut a Fonz (Osca) al març de 1921. Va estudiar a l'escola primaria de Montsó fins als 12 anys. Li sorpren la Guerra Civil amb 15 anys quan estava treballant de pagès a la finca dels seus pares. S´incorpora a la JSU (Joventut Comunista) i forma part de la defensa de la República al seu poble i comarca.

Al 1938, amb la seva família i amics comencen l´evacuació cap a França. No obstant amb 17 anys lluita amb l´èxercit de la República (27º Divisió Karl Marx) per terres catalanes i després es té que exilar a França. Allà viu el drama i la misèria dels camps de concentració (Sant Llorenç de Cerdans i Septfonds). Menja el pa amarg de l´exili i s´incorpora a la lluita clandestina antialemanya. Vençuts els nazifeixistes, es dedica a la lluita antifranquista que li suposa presó per part del govern francés profranquista. Passa 6 anys a la clandestinitat i 10 anys a la deportació.

Durant l´exili a França treballa com a pagès, ramader, en boscos, canteres. Al 1966 s´estableix a Alcarràs amb la seva família i treballa de manobre. Malgrat la vigilància de les autoritats franquistes es reunia periòdicament al Cinema Victòria d´Alcarràs amb altres antifranquistes. Al 1979 fou escollit regidor pel PSUC a Alcarràs,càrrec que va abandonar per ètica al 1981 per no estar d´acord amb la política reformista de la direcció que consistia en la defensa dels Pactes de la Moncloa i de la reconciliació nacional. Organitzat al Partido Comunista de España VIII-IX Congrès, formats pels expulsats de la direcció del PCE dirigida per Santiago Carrillo, posteriorment s´uneixen amb altres destacaments comunistes i funden l´any 1984 el Partido Comunista de los Pueblos de España (PCPE).

Cal destacar la participació activa en multitud de lluites socials per les Terres de Lleida. Resaltem les més importants:
 
El seu important paper en la campanya contra l´OTAN (1984-1985) a les Terres de Lleida.
 
La lluita dels colons de Montagut (1988-91) davant la poderosa multinacional Vall Companys, motius pels quals junt amb dirigents d´Unió de Pagesos com Josep Pàmies i Jaume Serentill van tenir que anar als tribunals de Lleida amb una petició d´un any de presó.

L´any 1991 junt amb el cristià Eulogio Vallina van impulsar un moviment unitari de rebuig contra la 1ª Guerra del Golf que van realitzar dues manifestacions multitudinàries pels carrers de Lleida.

Fou part activa en la lluita contra la construcció del pantà de Rialb, doncs aquest violava totes les regles d´activitats sísmiques i altres factors.

Participa l´any 1990 en la Brigada Solidària Internacional "José Martí" per ajudar a la difícil situació del poble cubà degut al bloqueig o guerra total dels EEUU contra Cuba. L´any 1993 fundà amb altres companys el Casal Amics de Cuba de Lleida del qual ha format part de la seva Junta Directiva fins al final.

L´any 2002 escriu la seva primera part de les seves memòries amb un fort caràcter polític i social ("Memorias de Comunista") on rememora les seves vivències i lluites fins l´any 1966 (data del seu retorn a Espanya). En aquest llibre rememora la seva oposició a Santiago Carrillo per la seva política eurocomunista que consistia en l´abandonament dels principis del marxisme-leninisme i en la defensa de la reconciliciació nacional que comportava un pacte amb el Franquisme.

En els seus últims 2 anys va realitzar importants activitats públiques :

1) Va participar al Setembre de 2010 al Cafè Teatre de l´Escorxador en l´Homenatge a l´escriptor Miguel Hernández on va recitar sense llegir durant 40 minuts diversos poemes de poetes del 27 i de collita pròpia.

2) Va presentar un treball al Casal Republicà Cargol Roig el 12 d´Octubre de 2010 amb el títol ¿ Qué es lo que vais a festejar ? on denuncia el caràcter imperialista i criminal de la conquesta espanyola a l´Amèrica.

3) Va participar a la trobada " Enlazando culturas " a Madrid on va haver la presència, entre d´altres, del president de Bolívia Evo Morales.

4) Al desembre del 2010 va participar com a delegat al IX Congrés del PCPE.

5) Va fer la presentació a la Universitat de Lleida en l´acte amb la filla del Che (Aleida Guevara). 15 de Febrer de 2011.

6) Acte a la Biblioteca Püblica de Lleida el 23-F del 2011 on va presentar una ponència sobre el paper del Rei qüestionant el seu "paper de salvador de la democràcia" davant del cop d´estat de 1981.

7) El 14 d´Abril de 2012 greument malat va participar en un dinar d´homenatge organitzat pel Casal Amics de Cuba de Lleida i on va fer un resum de les diverses lluites en les que va participar amb molts dels presents.

El Comitè Intercomarcal del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) rendeix homenatge al que ha estat membre fundador del partit i dues vegades Responsable Polític (en els periodes 1994-2002 i 2010-2011). Josep Maria Baró va substituir-lo finalment per motius de salud. Durant els seus 76 anys de militància comunista ha demostrat la seva entrega total pels ideals del socialisme i el seu compromís en la defensa de la classe obrera.
 
La seva lluita contra el sistema d´explotació capitalista i el seu rebuig al caràcter oportunista del reformisme de l´anomenada esquerra instal.lada en el sistema l´han convertit en el referent ideológic més important de defensa dels principis i les idees del marxisme leninisme a les Terres de Lleida.
 
Camarada Rodrigo Moreno, els teus camarades no oblidaran les teves ensenyances i el teu exemple de lluita insubornable fins al final.

Salut i Revolució!
 
Comitè Intercomarcal del PCPC-Ponent

Lleida a 26 de Setembre de 2012
 
 
Des de Ciutadans per la República volem donar el nostre condol als familiars. Comunistes com el camarada Rodrigo si que haurien de fer-li un homenatge al Congres.